Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

El Règim corrupte

Jordi Pujol va utilitzar el poder per crear una atapeïda xarxa de negocis il·lícits que beneficiaven una casta de polítics

"El general Franco, l'home que aviat vindrà a Barcelona, ha triat com a instrument de govern la corrupció. Sap que un país podrit és fàcil de dominar, que un home compromès per fets de corrupció econòmica o administrativa és un home servil. Per aquesta raó el Règim ha fomentat la immoralitat en la vida pública i econòmica. Com passa en certes professions indignes, el Règim procura que tothom s'embruti les mans i estigui compromès". Aquest text forma part del full de mà que Jordi Pujol Soley va divulgar, i que la seva dona, Marta Ferrusola, va mecanografiar, durant una visita del dictador Franco la primavera del 1960 i que li va implicar la presó.

Sembla un escrit premonitori del que ell va organitzar més tard, quan va arribar al poder al Govern de Catalunya. Crec que és necessari fer un exercici de recuperació de la memòria recent perquè la ciutadania no oblidi, ni giri full, davant el terrible engany que ha perpetrat l'expresident Pujol. Va utilitzar el poder per crear una atapeïda xarxa de negocis il·lícits que beneficiaven tota una casta de polítics, el mateix partit (CDC), empresaris, jutges i mitjans de comunicació.

Tothom sabia el que passava al país, molta gent era conscient del tracte de favor que dispensava el Govern català a certs sectors i persones. Però poques persones i institucions de control volien indagar, ningú volia arribar al fons dels rumors de corrupció ja fos per por, per complicitat o, cosa que és pitjor, per no fer mal a Catalunya. Pujol va treballar molt bé aquest tema, com es va demostrar en el cas Banca Catalana, que després d'estafar milers d'accionistes i que la Fiscalia li obrís un procediment judicial, va agafar la bandera, es va posar la pàtria com a escut i va enviar els seus acòlits i còmplices mediàtics a cridar visques a Catalunya i insults als fiscals acusadors. Aquesta victòria contra la democràcia i la justícia li va obrir les portes de la impunitat.

A partir d'aquest episodi es va obrir una fase on els seus amics, el seu partit, membres del seu Govern i el seu entorn, van començar a cosir la trama delictiva amb la participació imprescindible del Govern català per saquejar diners públics en benefici personal o del partit.

Una vegada crescudets els fills, alguns van formar part de la xarxa de xucladors de la Hisenda pública

Una vegada crescudets els fills, alguns van formar part de la xarxa de xucladors de la Hisenda pública i van guanyar posicions en l'entramat, segons la seva intel·ligència al servei del delicte, i anaven ampliant i consolidant la corrupció del Règim. No ha hi empreses del clan Pujol que es mereixin aquest nom: no produeixen ni llocs de treball, ni productes o serveis que serveixin per millorar l'economia. El que hi ha és una mínima estructura de mediació financera, urbanística i de contractació localitzada allà on fos més útil per al seu benefici exclusiu. Ara comencem a entendre els eslògans del Govern nacionalista: Fem país o La feina ben feta no té fronteres.

El fang franquista devia servir d'inspiració al Règim per utilitzar actituds autoritàries contra algunes institucions i mitjans de comunicació que eren comprats i callats a força de subvencions o amenaces. A aquesta manera de fer política alguns l'anomenaven “oasi català”, però era una trama de corrupció que alguns (pocs) mitjans de comunicació i algun partit polític va portar al Parlament i a la justícia les actuacions il·lícites del Règim, cosa que els va significar ser titllats de traïdors a la pàtria.

Sembla que ha arribat el moment de posar llum a tanta foscor consentida. La comissió d'investigació que s'ha obert al Parlament ha de servir per fer un relat de la trama mafiosa del Règim pujolista.

La comissió no traurà, ni ha de treure, conclusions judicials, però sí que servirà perquè surtin a la llum pública els noms dels delinqüents i els seus delictes, perquè sentin vergonya ells i tots els que els han protegit per vocació o per desídia. Servirà per mantenir als mitjans de comunicació (excepte als de la caverna mediàtica pública i privada catalana) l'interès per esclarir aquest trist i llarg episodi de la nostra història.

Fixeu-vos que mentre a Catalunya es continua parlant exclusivament del procés, a la resta d'Espanya hi ha una forta pressió social contra els lents moviments del PP i del PSOE per frenar la corrupció. I us puc assegurar que la grandària, la durada i la intensitat de l'espoli mafiós del Règim de Pujol no tenen comparació.

Estic convençut que en un país amb forta convicció democràtica, sense interceptors nacionalistes, la ciutadania s'hauria llançat al carrer per mostrar la seva ira i la seva repulsa contra el robatori més greu que ha patit Catalunya. Caurien escultures, efígies, plaques commemoratives i noms de carrers del senyor Pujol, que envileixen molts pobles i ciutats del nostre país.

Em temo que no passarà res de tot això. Alguns estan més interessats a mirar-se al mirall i repetir-se 'que valents que som, que fem front a Espanya', que a reconèixer com de covards han estat en permetre i ovacionar un règim corrupte a Catalunya.

 Joan Boada Masoliver és professor d'Història