_
_
_
_
_
LLIGA DE CAMPIONS | AJAX-BARCELONA

“Sóc espontani, simpàtic i atractiu. Sóc modest també”

Luis Enrique defensa que el seu Barça manté l'essència i no fa cas de les crítiques

Jordi Quixano
Luis Enrique en la roda de premsa.
Luis Enrique en la roda de premsa.FERNANDO ZUERAS (DIARIO AS)

Airós com és, Luis Enrique va llançar una missiva la setmana passada, just després de caure davant el Celta, segona ensopegada consecutiva d'un Barça que és quart a la Lliga i segon en la fase de grups europea. “Arriba una setmana simpàtica, s'obre la veda”, va deixar anar llavors el tècnic blaugrana. L'afeccionat discuteix, en qualsevol cas, el futbol del Barça, insuficient per superar el PSG, el Madrid i el Celta, a més de les prestacions dels seus intèrprets, que canvien a gairebé cada enfrontament. Ara es mesuren amb l'Ajax, rival al qual van desfer en l'anada amb el seu millor futbol. “Bé, sempre hi ha pressió. És una cosa a què estem acostumats i ho sabem. Toca guanyar, classificar-nos i veure els altres partits amb una mirada més tranquil·la”, va respondre Luis Enrique; “però m'imagino un Ajax valent, com el que ens va guanyar la temporada passada”.

Sabia que això hauria estat així. Arribaran més moments dolents, però em sento perfectament"

Sempre ha dit el tècnic que la seva missió és la de convertir en impredictible el Barça. “Imprevisible no significa inventar res. He crescut amb la idea Barça com a entrenador i els resultats diran si l'encertem o no. Però no canviaré per un, dos o deu resultats negatius”. Tampoc varia el seu costum de no explicar res futbolístic, gelós que els mitjans de comunicació orientin el rival. “Frank ha dit que l'Ajax pressionarà? Bé, les solucions són sempre les mateixes contra equips que redueixen espais. Nosaltres sabem la seva idea, ara es tracta de contrarestar-la”. Com a les crítiques.

Les detraccions sobre l'equip en les últimes setmanes han estat repetides, sobretot perquè sembla un equip més vertical que abans, més de Martino que de Guardiola. “Respecto totes les opinions, forma part de la meva feina”, va dir l'entrenador blaugrana; “però nosaltres busquem una millor versió del Barça. Ser fidels és el primer objectiu i estem en un procés d'aprenentatge. No sé per què hem de canviar si el Barça ha guanyat no sé quants premis per la seva forma de jugar, basada en el joc de posició”. I es va esplaiar: “Em mantinc optimista per com veig els meus jugadors i com els veig competir. Estem en el procés lògic i normal. En un club com aquest hi ha exigències i és un repte atractiu i potent haver de guanyar sempre”. De la mateixa manera, més sorneguer, va replicar a les preguntes amb sentit de l'humor. “Per què ha dit que s'obre la veda?”, li van preguntar. “Perquè sóc espontani, simpàtic i atractiu. Sóc modest també”, va deixar anar. Encara que després va matisar: “Sabia que això hauria estat així. Arribaran més moments dolents, però em sento perfectament”.

Luis Suárez: “Si marco m'agradaria per esplaiar-me, però contra l'Ajax no puc”

El davanter es va fer un nom a Holanda gràcies als seus gols, fins al punt que en la temporada 2009-2010 va aconseguir 49 dianes de lliga (35 a l'Eredivisie) en 48 partits. I el destí, que ja el va fer debutar com a blaugrana en un clàssic després de superar la sanció de la FIFA per mossegar Chiellini el passat Mundial, ara l'enfronta a l'Ajax. “És un partit especial perquè aquí he rebut molt d'afecte”, va exposar el jugador; “i si marqués m'agradaria esplaiar-me i cridar-ho amb totes les ganes. Però per respecte, està clar que no ho festejaria”. I va abundar: “Jugar de nou la Champions és una alegria i ho vull gaudir. Ara defenso els colors del Barça i no desaprofitaré l'oportunitat de marcar per tenir davant l'Ajax”.

No va escatimar, en qualsevol cas, elogis per a l'Ajax. “M'ho va ensenyar tot futbolísticament, em va ensenyar a créixer. Sempre li estaré agraït”. Però no hi ha temps ni marge d'error. “Dues derrotes fan mal i hem de demostrar que estem capacitats per revertir la situació”, va esgrimir. I va fer autocrítica: “Tothom sap de les condicions que arribava, però sóc conscient que cal millorar. Encara que tàcticament davant el Celta ja em vaig sentir bé”. Li falta, en qualsevol cas, un gol. “Seria millor si jugués de davanter centre?”, li van preguntar. “L'any passat vaig fer molts gols jugant per l'esquerra i la dreta. I quan no hi havia Sturridge, jugava de 9. M'agraden i estic acostumat a totes les posicions”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_