Selecciona Edició
Connecta’t

100 anys dels sostenidors

Avui es compleixen 100 anys de la invenció dels sostenidors. Patentat per Mary Phelps-Jacobs el 1914, aquest element del vestuari femení ha viscut una evolució marcada per les tendències de moda i els cànons de Hollywood

  • L'antecessor més recent del sostenidor és la cotilla, peça que es va generalitzar a partir del segle XVI entre l'aristocràcia i que va perdurar durant gairebé quatre segles més. No obstant això, ja a l'imperi romà les dones lluïen unes bandes al voltant del pit per evitar el seu envelliment, i marcaven així la primera petjada de la sustentació.  El primer sostenidor porta la data de 1866, una versió feta de cable i seda. El 1869, Herminie Cadolle crea un corsé dividit en dues parts: una per subjectar el pit i una altra per marcar la cintura. La part superior seria coneguda com el  corselet gorge , l'últim pas abans del  soutien-gorge , la paraula francesa per a sostinguts. Uns quants anys després, el 1893, Marie Tucek llança els primers sostenidors amb cèrcol als Estats Units, però no se'n ven gairebé cap.
    1Els antecessors L'antecessor més recent del sostenidor és la cotilla, peça que es va generalitzar a partir del segle XVI entre l'aristocràcia i que va perdurar durant gairebé quatre segles més. No obstant això, ja a l'imperi romà les dones lluïen unes bandes al voltant del pit per evitar el seu envelliment, i marcaven així la primera petjada de la sustentació.
    El primer sostenidor porta la data de 1866, una versió feta de cable i seda. El 1869, Herminie Cadolle crea un corsé dividit en dues parts: una per subjectar el pit i una altra per marcar la cintura. La part superior seria coneguda com el corselet gorge, l'últim pas abans del soutien-gorge, la paraula francesa per a sostinguts. Uns quants anys després, el 1893, Marie Tucek llança els primers sostenidors amb cèrcol als Estats Units, però no se'n ven gairebé cap.
  • El 3 de novembre del 1914, Mary Phelps-Jacobs patenta el primer disseny de sostenidors: Caresse Crosby. Phelps provenia d'una família d'inventors: un dels seus antecessors va ser Robert Fulton, creador de la màquina de vapor. Va ser una dona pionera que va arribar a certificar que la seva empresa no havia disposat dels diners del seu marit, sinó que havia crescut gràcies al seu propi esforç.   Tenia 19 anys quan va idear aquest sostenidor. Era a una festa de l'alta societat i portava una cotilla molt atapeïda que sobresortia pel seu vestit i la feia sentir incòmoda. Li va demanar a una donzella que l'ajudés i juntes van confeccionar uns sostenidors amb dos mocadors units a partir de les cintes roses de la cotilla (la tradició deia que havien de ser d'aquest color). Va començar a fabricar-ne models per a les seves amigues. Poc després va vendre la patent a The Warner Brothers Corset Company (avui Warnaco, amo de Calvin Klein, Speedo i altres marques). La peça aviat va començar a introduir-se als armaris.   La necessitat de mà d'obra davant la Primera Guerra Mundial va fer que les dones s'incorporessin al món laboral, i la rigidesa de moviments que provocava la cotilla es va fer incompatible amb el seu nou paper. Això va causar la gradual desaparició d'aquesta peça. A més el metall que s'utilitzava per realitzar les cotilles es necessitava en aquella època per a la fabricació de material bèl·lic.
    2La patent El 3 de novembre del 1914, Mary Phelps-Jacobs patenta el primer disseny de sostenidors: Caresse Crosby. Phelps provenia d'una família d'inventors: un dels seus antecessors va ser Robert Fulton, creador de la màquina de vapor. Va ser una dona pionera que va arribar a certificar que la seva empresa no havia disposat dels diners del seu marit, sinó que havia crescut gràcies al seu propi esforç.
    Tenia 19 anys quan va idear aquest sostenidor. Era a una festa de l'alta societat i portava una cotilla molt atapeïda que sobresortia pel seu vestit i la feia sentir incòmoda. Li va demanar a una donzella que l'ajudés i juntes van confeccionar uns sostenidors amb dos mocadors units a partir de les cintes roses de la cotilla (la tradició deia que havien de ser d'aquest color). Va començar a fabricar-ne models per a les seves amigues. Poc després va vendre la patent a The Warner Brothers Corset Company (avui Warnaco, amo de Calvin Klein, Speedo i altres marques). La peça aviat va començar a introduir-se als armaris.
    La necessitat de mà d'obra davant la Primera Guerra Mundial va fer que les dones s'incorporessin al món laboral, i la rigidesa de moviments que provocava la cotilla es va fer incompatible amb el seu nou paper. Això va causar la gradual desaparició d'aquesta peça. A més el metall que s'utilitzava per realitzar les cotilles es necessitava en aquella època per a la fabricació de material bèl·lic.
  • Gràcies a Paul Poiret les dones van poder dir adéu definitivament a les cotilles que durant dècades havien marcat la cintura i dificultat la respiració. El dissenyador francès va imposar una silueta rectilínia i certament andrògina en els anys vint, cosa que va impulsar la creació de faixes que aplanaven les corbes i dissimulaven les formes femenines. El Symington Side Lacer presentava unes cintes laterals que s'estrenyien per aplanar el pit. Combinat amb una faixa, s'aconseguia l'efecte d'una silueta rectangular idònia per als vestits  flappers  de cintura baixa.  No tots trobaven afavoridora aquesta tendència. Ida i William Rosenthal, en col·laboració amb Enid Bisset, van llançar Maiden Form Brassiere, un sistema de copes que accentuava les formes femenines. La idea consistia en dues copes separades per una cinta elàstica, una cosa senzilla però fins llavors desconeguda.  Va ser un èxit immediat. Va ser Maiden Form qui va introduir les talles de copes, encara que hi ha debat sobre qui va ser el primer.   El 1930, D.J. Kennedy inventa el primer sostenidor amb coixinets inspirat per una atleta sueca que es va fer mal al pit en donar-se un cop als pits amb el genoll quan corria els 400 metres a les olimpíades de Noruega del 1928.
    3Quan l'objectiu era ocultar Gràcies a Paul Poiret les dones van poder dir adéu definitivament a les cotilles que durant dècades havien marcat la cintura i dificultat la respiració. El dissenyador francès va imposar una silueta rectilínia i certament andrògina en els anys vint, cosa que va impulsar la creació de faixes que aplanaven les corbes i dissimulaven les formes femenines. El Symington Side Lacer presentava unes cintes laterals que s'estrenyien per aplanar el pit. Combinat amb una faixa, s'aconseguia l'efecte d'una silueta rectangular idònia per als vestits flappers de cintura baixa.
    No tots trobaven afavoridora aquesta tendència. Ida i William Rosenthal, en col·laboració amb Enid Bisset, van llançar Maiden Form Brassiere, un sistema de copes que accentuava les formes femenines. La idea consistia en dues copes separades per una cinta elàstica, una cosa senzilla però fins llavors desconeguda.
    Va ser un èxit immediat. Va ser Maiden Form qui va introduir les talles de copes, encara que hi ha debat sobre qui va ser el primer.
    El 1930, D.J. Kennedy inventa el primer sostenidor amb coixinets inspirat per una atleta sueca que es va fer mal al pit en donar-se un cop als pits amb el genoll quan corria els 400 metres a les olimpíades de Noruega del 1928.
  • La falta de matèries primeres i de mà d'obra arran de la Segona Guerra Mundial va fer que moltes dones comencessin a confeccionar-se els seus propis sostenidors a partir dels patrons que proporcionaven les revistes. Utilitzaven el setí dels seus vestits de núvia, o la seda i el niló dels paracaigudes que havien sobrat.   Acabat el conflicte bèl·lic, la societat desitjava tornar a somiar amb  el glamur  de Hollywood. A Los Angeles va triomfar Frederick Mellinger amb el seu disseny The Rising Star, considerat el primer sostenidor  push up . L'aviador Howard Hughes va voler que la seva actriu preferida, i amant, Jane Russell aparegués a la pel·lícula  El Forajido  de 1943 lluint un pit emergent, i per a això va encarregar al seu enginyer aeronàutic que dissenyés un sostenidor que fes el bust punxegut. Rusell diria que no va arribar a utilitzar el disseny de Howard, sinó que es va limitar a emplenar el seu de mocadors de paper. Altres estrelles com Marilyn Monroe, Jayne Mansfield i Rita Hayworth van contribuir al fenomen, que es va estendre als anys cinquanta.   Va començar a utilitzar-se el niló de forma generalitzada, fet que va alleugerir les peces i les va fer més fàcils de rentar.
    4La sustentació de Hollywood La falta de matèries primeres i de mà d'obra arran de la Segona Guerra Mundial va fer que moltes dones comencessin a confeccionar-se els seus propis sostenidors a partir dels patrons que proporcionaven les revistes. Utilitzaven el setí dels seus vestits de núvia, o la seda i el niló dels paracaigudes que havien sobrat.
    Acabat el conflicte bèl·lic, la societat desitjava tornar a somiar amb el glamur de Hollywood. A Los Angeles va triomfar Frederick Mellinger amb el seu disseny The Rising Star, considerat el primer sostenidor push up. L'aviador Howard Hughes va voler que la seva actriu preferida, i amant, Jane Russell aparegués a la pel·lícula El Forajido de 1943 lluint un pit emergent, i per a això va encarregar al seu enginyer aeronàutic que dissenyés un sostenidor que fes el bust punxegut. Rusell diria que no va arribar a utilitzar el disseny de Howard, sinó que es va limitar a emplenar el seu de mocadors de paper. Altres estrelles com Marilyn Monroe, Jayne Mansfield i Rita Hayworth van contribuir al fenomen, que es va estendre als anys cinquanta.
    Va començar a utilitzar-se el niló de forma generalitzada, fet que va alleugerir les peces i les va fer més fàcils de rentar.
  • Les protestes dels seixanta van erigir el sostenidor com el símbol de l'opressió de la dona. El moviment es va deslligar arran del concurs de Miss America el 1968, qualificat de sexista i al qual es van enfrontar prop de 400 feministes i altres defensors dels drets civils. Objectes com les pestanyes postisses, el maquillatge i els sostenidors eren llançats a les papereres en senyal de protesta. “Vaig ser la primera dona a cremar el meu sostenidor. Els bombers van trigar quatre dies a apagar el foc”, va dir Dolly Parton. En realitat mai es va arribar a calar foc a res, ja que la policia ho va impedir.  L'autora feminista Germain Greer va expressar a el seu llibre  The Female Eunuch  ( L'eunuc femení ): "Els sostenidors són un invent ridícul, però si fas que anar sense ells sigui una norma, t'estàs sotmetent a una altra repressió”. Si anteriorment el desig havia estat marcar el pit a través de sofisticats ginys, els seixanta van portar la reacció oposada. Yves Saint Laurent va proposar una brusa transparent lluïda sense res a sota, i el 1964 Rudi Gernreich dissenya el “no-sostenidor”, una versió de la peça en una tela elàstica molt lleugera i transparent. A partir d'aquest moment es popularitza l'ús de les transparències a la roba interior i es generalitza l'ocupació de la licra.   Els hàbits comencen a canviar: les dones que seguien portant sostenidors per dormir deixen de fer-ho.
    5L'alliberament Les protestes dels seixanta van erigir el sostenidor com el símbol de l'opressió de la dona. El moviment es va deslligar arran del concurs de Miss America el 1968, qualificat de sexista i al qual es van enfrontar prop de 400 feministes i altres defensors dels drets civils. Objectes com les pestanyes postisses, el maquillatge i els sostenidors eren llançats a les papereres en senyal de protesta. “Vaig ser la primera dona a cremar el meu sostenidor. Els bombers van trigar quatre dies a apagar el foc”, va dir Dolly Parton. En realitat mai es va arribar a calar foc a res, ja que la policia ho va impedir.
    L'autora feminista Germain Greer va expressar a el seu llibre The Female Eunuch (L'eunuc femení): "Els sostenidors són un invent ridícul, però si fas que anar sense ells sigui una norma, t'estàs sotmetent a una altra repressió”. Si anteriorment el desig havia estat marcar el pit a través de sofisticats ginys, els seixanta van portar la reacció oposada. Yves Saint Laurent va proposar una brusa transparent lluïda sense res a sota, i el 1964 Rudi Gernreich dissenya el “no-sostenidor”, una versió de la peça en una tela elàstica molt lleugera i transparent. A partir d'aquest moment es popularitza l'ús de les transparències a la roba interior i es generalitza l'ocupació de la licra.
    Els hàbits comencen a canviar: les dones que seguien portant sostenidors per dormir deixen de fer-ho.
  • El 1977 es funda Victoria’s Secret. Roy Raymond, un home de negocis, havia acudit a una botiga de llenceria per comprar una mica de roba interior a la seva dona i es va sentir incòmode per l'ambient de la boutique. Així va decidir obrir Victoria’s Secret, una marca als establiments de la qual ningú se sentís fora de lloc. Raymond va acabar suïcidant-se després de veure que el seu negoci era valorat en milers de milions de dòlars quan l'havia venut poc abans per només un milió.  En aquesta dècada neixen els sostenidors d'esport, creats per Hinda Miller, Polly Smith i Lisa Lindahl, tres amigues aficionades al  running . Ho van fer cosint dos suspensoris, i el seu nom original era Jog-bra. Els setanta van veure l'ascens dels sostenidors senzills i bàsics. Es van popularitzar els models en color pell, sense costures, i gairebé invisibles.
    6Victoria’s Secret El 1977 es funda Victoria’s Secret. Roy Raymond, un home de negocis, havia acudit a una botiga de llenceria per comprar una mica de roba interior a la seva dona i es va sentir incòmode per l'ambient de la boutique. Així va decidir obrir Victoria’s Secret, una marca als establiments de la qual ningú se sentís fora de lloc. Raymond va acabar suïcidant-se després de veure que el seu negoci era valorat en milers de milions de dòlars quan l'havia venut poc abans per només un milió.
    En aquesta dècada neixen els sostenidors d'esport, creats per Hinda Miller, Polly Smith i Lisa Lindahl, tres amigues aficionades al running. Ho van fer cosint dos suspensoris, i el seu nom original era Jog-bra. Els setanta van veure l'ascens dels sostenidors senzills i bàsics. Es van popularitzar els models en color pell, sense costures, i gairebé invisibles.
  • Tota moda torna. Els sostenidors cònics que havien triomfat als anys quaranta a Hollywood van ser recuperats per Jean Paul Gaultier, que després d'utilitzar-los diverses vegades en col·leccions dels vuitanta els va proposar a Madonna pel seu  Blond Ambition Tour  del 1990. El Papa va arribar a demanar que els seus fidels no assistissin a aquests concerts a causa de la seva provocació màxima.  Jean Paul Gaultier va explicar com va sorgir la idea: "Quan era petit, la meva àvia em va portar a una exposició en la qual exhibien una cotilla. Em va encantar el color pell, el setí salmó i l'encaix. La meva àvia em va explicar que una cotilla estava feta per ajudar a estar alçat. Em va semblar una solució molt bella. Els sostenidors cònics daurat van ser només una extensió d'aquesta idea”. El dissenyador recorda que quan va veure actuar Madonna per primera vegada va creure que era britànica, ja que li va semblar impossible que una americana vestís d'una manera tan atrevida.  El transgressor vestuari d'aquesta gira ja ha passat a formar part de la història de la moda, no només per la sustentació cònica, sinó perquè la cantant va introduir la visió de la roba interior com a peça d'exterior, alguna cosa que a dia d'avui continua sent tendència.
    7L'ambició rossa Tota moda torna. Els sostenidors cònics que havien triomfat als anys quaranta a Hollywood van ser recuperats per Jean Paul Gaultier, que després d'utilitzar-los diverses vegades en col·leccions dels vuitanta els va proposar a Madonna pel seu Blond Ambition Tour del 1990. El Papa va arribar a demanar que els seus fidels no assistissin a aquests concerts a causa de la seva provocació màxima.
    Jean Paul Gaultier va explicar com va sorgir la idea: "Quan era petit, la meva àvia em va portar a una exposició en la qual exhibien una cotilla. Em va encantar el color pell, el setí salmó i l'encaix. La meva àvia em va explicar que una cotilla estava feta per ajudar a estar alçat. Em va semblar una solució molt bella. Els sostenidors cònics daurat van ser només una extensió d'aquesta idea”. El dissenyador recorda que quan va veure actuar Madonna per primera vegada va creure que era britànica, ja que li va semblar impossible que una americana vestís d'una manera tan atrevida.
    El transgressor vestuari d'aquesta gira ja ha passat a formar part de la història de la moda, no només per la sustentació cònica, sinó perquè la cantant va introduir la visió de la roba interior com a peça d'exterior, alguna cosa que a dia d'avui continua sent tendència.
    Getty / Cordon Press / Corbis
  • Els noranta van estar marcats per l'auge del Wonderbra, encara que per traçar la història d'aquesta revolució cal remuntar-se al 1935, quan Israel Pilot va utilitzar l'expressió “Wonder bra” per primera vegada. L'any 1961 marca l'arribada d'aquests sostenidors tal com els coneixem avui. Moe Nadler, fundador de la Canadian Lady Corset Company i amo de la llicència Wonderbra, va encarregar a Poirier el disseny d'un nou model que realcés els pits, que batejarien com el Wonderbra 1300.  Va ser un èxit al Canadà, però no va ser fins als anys noranta quan va aconseguir la fama mundial en entrar a la Gran Bretanya i els Estats Units. La campanya de 1994 protagonitzada per Eva Herzigova, sota l'ambigu títol de “Hello Boys”, marcaria un abans i un després. Té fins i tot la seva pròpia llegenda urbana: s'explica que les tanques publicitàries van causar diversos accidents en distreure els homes al volant. L'anunci ha estat exposat al museu Victoria & Albert de Londres. La popularització dels augments de pit durant aquesta dècada va fer que les dones busquessin augmentar la talla dels seus sostenidors, i Wonderbra es va convertir en la via ideal per a això.  "Tinc un parell de Wonderbras. Són tan increïbles, que juro que fins i tot jo tinc pit amb ells”, va dir Kate Moss el 1994. Durant aquesta època, l'encaix i els brodats tornen al primer prestatge de les botigues. Marques com La Perla aposten per l'espectacularitat de la imatge femenina.
    8Un miracle anomenat Wonderbra Els noranta van estar marcats per l'auge del Wonderbra, encara que per traçar la història d'aquesta revolució cal remuntar-se al 1935, quan Israel Pilot va utilitzar l'expressió “Wonder bra” per primera vegada. L'any 1961 marca l'arribada d'aquests sostenidors tal com els coneixem avui. Moe Nadler, fundador de la Canadian Lady Corset Company i amo de la llicència Wonderbra, va encarregar a Poirier el disseny d'un nou model que realcés els pits, que batejarien com el Wonderbra 1300.
    Va ser un èxit al Canadà, però no va ser fins als anys noranta quan va aconseguir la fama mundial en entrar a la Gran Bretanya i els Estats Units. La campanya de 1994 protagonitzada per Eva Herzigova, sota l'ambigu títol de “Hello Boys”, marcaria un abans i un després. Té fins i tot la seva pròpia llegenda urbana: s'explica que les tanques publicitàries van causar diversos accidents en distreure els homes al volant. L'anunci ha estat exposat al museu Victoria & Albert de Londres. La popularització dels augments de pit durant aquesta dècada va fer que les dones busquessin augmentar la talla dels seus sostenidors, i Wonderbra es va convertir en la via ideal per a això.
    "Tinc un parell de Wonderbras. Són tan increïbles, que juro que fins i tot jo tinc pit amb ells”, va dir Kate Moss el 1994. Durant aquesta època, l'encaix i els brodats tornen al primer prestatge de les botigues. Marques com La Perla aposten per l'espectacularitat de la imatge femenina.
  • El nou mil·lenni marca l'inici de l'experimentació amb materials alternatius i el reconeixement de la diversitat en les formes de la dona. Apareixen innovacions tecnològiques com el NuBra, un set de copes de silicona autoadhesiva que permet lluir vestits amb obertures o esquena oberta, o els Bioform Bras, sense cèrcols i molt resistents a l'ús. El 2009 neixen els Smart Memory Bra, uns sostenidors confeccionats amb escuma que reaccionen als canvis de temperatura i que s'adapten perfectament al cos de la dona. Un any després es presenta La Decollette, una sustentació antiarrugues per portar a la nit. La conscienciació respecte al càncer de mama fa que les firmes llancin models de sustentacions adaptades a les cirurgies mamàries.  La grandària del pit continua incrementant-se. La mitjana puja tres talles de copa i una de banda, només respecte a la xifra del 1996. Comencen a diagnosticar-se problemes de salut derivats d'una mala elecció de la talla dels sostenidors. Sorgeixen iniciatives com Sayfit, un grup especialitzat en corseteria. “Set de cada deu dones no fan servir la talla ni la copa adequada, i la meitat de les consultes per dolors mamaris s'evitarien usant la peça adequada”, explica per via telefònica Francesc Puertas, l'impulsor de Sayfit.
    9Els sostenidors 2.0 El nou mil·lenni marca l'inici de l'experimentació amb materials alternatius i el reconeixement de la diversitat en les formes de la dona. Apareixen innovacions tecnològiques com el NuBra, un set de copes de silicona autoadhesiva que permet lluir vestits amb obertures o esquena oberta, o els Bioform Bras, sense cèrcols i molt resistents a l'ús. El 2009 neixen els Smart Memory Bra, uns sostenidors confeccionats amb escuma que reaccionen als canvis de temperatura i que s'adapten perfectament al cos de la dona. Un any després es presenta La Decollette, una sustentació antiarrugues per portar a la nit. La conscienciació respecte al càncer de mama fa que les firmes llancin models de sustentacions adaptades a les cirurgies mamàries.
    La grandària del pit continua incrementant-se. La mitjana puja tres talles de copa i una de banda, només respecte a la xifra del 1996. Comencen a diagnosticar-se problemes de salut derivats d'una mala elecció de la talla dels sostenidors. Sorgeixen iniciatives com Sayfit, un grup especialitzat en corseteria. “Set de cada deu dones no fan servir la talla ni la copa adequada, i la meitat de les consultes per dolors mamaris s'evitarien usant la peça adequada”, explica per via telefònica Francesc Puertas, l'impulsor de Sayfit.
  • Un grup d'artistes, inspirades per la censura a la xarxa social Instagram, inauguren el moviment #FreeTheNipple en suport al nu femení. Celebritats com Lindsay Lohan, Sienna Miller, Léa Seydoux, i sobretot, Rihanna i Miley Cyrus, advoquen pel desterrament dels sostenidors presentant-se en públic amb vestits reveladors. Mentrestant, altres com Dita von Teese tornen a l'era  pin-up  i a la corseteria.  En el centenari dels sostenidors, la tendència són els no-sostenidors.
    10#FreeTheNipple Un grup d'artistes, inspirades per la censura a la xarxa social Instagram, inauguren el moviment #FreeTheNipple en suport al nu femení. Celebritats com Lindsay Lohan, Sienna Miller, Léa Seydoux, i sobretot, Rihanna i Miley Cyrus, advoquen pel desterrament dels sostenidors presentant-se en públic amb vestits reveladors. Mentrestant, altres com Dita von Teese tornen a l'era pin-up i a la corseteria.
    En el centenari dels sostenidors, la tendència són els no-sostenidors.