Selecciona Edició
Connecta’t

Convidats a la taula d’Ai Weiwei

La Virreina de Barcelona acull 42 obres, algunes d'inèdites, del polèmic artista xinès

La Sagrada Família en una de les imatges d''Study of perspective', d'Ai Weiwei, que es pot veure a l'exposició de La Virreina.
La Sagrada Família en una de les imatges d''Study of perspective', d'Ai Weiwei, que es pot veure a l'exposició de La Virreina.

Si Ai Weiwei (Pequín, 1957) hagués pogut venir a Barcelona a inaugurar l'exposició que acull La Virreina fins al febrer del 2015, no se l'hauria perdut i l'hauria filmat amb el mòbil i l'hagués penjat a Internet, com fa amb la majoria d'actes que viu cada dia. Però l'artista xinès, després d'estar 81 dies arrestat en parador desconegut el 2011, no pot sortir del país perquè les autoritats xineses li han retirat el passaport. El motiu, les seves contínues crítiques contra les violacions dels drets humans al seu país. Des de llavors les autoritats xineses consideren Ai Weiwei un “enemic públic” i un “criminal”, a més d'haver-lo acusat d'evasió fiscal i pornografia. Absent físicament, la presència d'aquest creador apassionat i compromès es deixa sentir per les diferents sales d'aquest edifici barroc on es pot veure l'exposició On the Table. Ai Weiwei, formada per 42 peces (moltes són sèries de més de cinquanta obres), algunes tan personals com l'enorme taula (de sis per dos) de fusta d'om on treballa i es reuneix amb els seus col·laboradors des de fa 15 anys. L'artista no ha dubtat que abandonés el seu estudi per primera vegada per viatjar a Barcelona, on tothom està convidat a asseure's, en algunes de les deu cadires de la dinastia Qing, per enviar-li comentaris o pujar fotografies a Instagram, la xarxa social que tant li agrada a l'artista.

'Illumination', fotografia realitzada per Weiwei, en el moment en què va ser retingut el 2009. ampliar foto
'Illumination', fotografia realitzada per Weiwei, en el moment en què va ser retingut el 2009.

Que Ai Weiwei és un artista complet ho demostra aquesta exposició en la qual hi ha gairebé tots els formats: fotografies, vídeos, instal·lacions, escultures, disseny gràfic i decoració, publicacions, música, i fins i tot arquitectura. Des de les primeres fotografies realitzades als Estats Units el 1983, com un artista més de la diàspora xinesa que es va instal·lar a Nova York, atret per creadors com Marcel Duchamp (recognoscible en el penjador deformat de Hanging Man) i Andy Warhol fins a obres tan conegudes com Coca-Cola vase, en la qual va dibuixar el logotip del refresc sobre un antic atuell de ceràmica de la dinastia Han com a crítica al consumisme i la falta de memòria. Però també hi ha obres inèdites, creades ex profeso per a aquesta exposició tenint en compte els espais del vell palau, tal com explica la comissària Rosa Pera. És el cas de Cao (herba en xinès), una blanca i subtil escultura per al terra creada en marbre que juga amb el concepte de falsedat (els brots d'herba no es poden trepitjar).

'Coca-cola vase', una de les obres d'Ai Weiwei que es pot veure a l'exposició de Barcelona. ampliar foto
'Coca-cola vase', una de les obres d'Ai Weiwei que es pot veure a l'exposició de Barcelona.

Entre totes s'endevina un eix comú com és el paper de la imatge com a construcció i vehicle de realitat, calibrant les tensions entre veritat i mentida, evidència i ambigüitat, control i llibertat, individualisme i col·lectivitat, art, poder i societat. “Ai Weiwei ens situa en el vèrtex de dos elements antagònics, de vegades amb una crítica feroç i d'altres amb molta complicitat”, explica Pera.