Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Fer les coses bé

La reprimenda de la UE a Interior per la seva gestió a Ceuta i Melilla fa que Espanya hagi de rectificar urgentment

La gestió de la pressió migratòria sobre Ceuta i Melilla ha provocat la intervenció de la UE davant la sospita que Espanya pugui estar vulnerant la legislació comunitària. Cecilia Malmström, que acaba de deixar de ser comissària d'Interior, va enviar fa uns dies al ministre d'Interior una carta força dura en la qual exigia explicacions pel contingut d'un vídeo que mostra com agents espanyols colpegen un immigrant que cau inconscient i, sense rebre atenció mèdica ni assistència legal, se'l retorna al Marroc. Interior sosté que l'actuació policial davant els intents d'assalt a les tanques ha estat proporcionada i ajustada a dret. El coronel de la Guàrdia Civil que estava al capdavant d'alguns d'aquests operatius es troba imputat per contravenir la normativa vigent en matèria d'immigració i estrangeria.

La comissària Malmström deplora que en una frontera europea pugui produir-se “un incident tan pertorbador” i demana que s'obri una investigació. Considera que s'han pogut vulnerar el Codi de Fronteres de l'espai de lliure circulació de Schengen, la directiva europea sobre procediments d'asil i a més i la Carta de Drets Fonamentals de la UE. També el comissari de Drets Humans havia demanat una investigació relacionada amb aquests mateixos fets.

El Govern central s'hauria de prendre seriosament aquesta estirada d'orelles i atendre l'advertiment de la carta sobre el projecte de reforma que pretén legalitzar les anomenades devolucions en calent. Són nombroses les veus que, des d'instàncies polítiques i jurídiques, adverteixen que aquest tipus d'expulsions vulneren els tractats internacionals.

Administrar l'enorme pressió migratòria que suporten els països del sud d'Europa no és gens fàcil, però cal trobar-hi fórmules que siguin alhora justes i eficaces. La responsabilitat no concerneix només als països que tenen aquestes fronteres: tot Europa n'ha d'assumir el repte. Per això cal celebrar que la UE hagi engegat l'operación Tritó per ajudar Itàlia davant la pressió immigratòria. Els mitjans que s'hi han assignat són, no obstant això, insuficients i l'abast molt limitat: els responsables han deixat clar que la seva missió és protegir les fronteres i, “només si és necessari”, atendre naufragis.

Es tracta d'un plantejament poc respectuós amb els drets humans. I resulta especialment punyent si es té en compte que, des de la tragèdia de Lampedusa, l'octubre de 2013, s'han ofegat més de 3.000 estrangers i que l'operació Mare Nostrum desplegada per Itàlia ha recollit més de 150.000 immigrants a alta mar. Per aquesta raó, resulta inadmissible la posició —amb aires electoralistes— del primer ministre britànic, David Cameron, que ha anunciat que el Regne Unit no participarà en operacions europees de recerca i rescat d'immigrants. L'argument que el rescat de nàufrags actua com a efecte crida, a més de ser fal·laç, denota una gran falta d'humanitat.