Selecciona Edició
Connecta’t

Es busquen unionistes

Sense competència pel vot no hi ha democràcia i, en aquest cas, l’única competència que hi ha és per veure qui la diu i potser qui la fa més grossa abans del 9-N

Sí, es necessiten unionistes. Molts unionistes, molts. I també cagadubtes que no sàpiguen què votar i estiguin disposats a fer gargots a la papereta, que segur que n'hi ha i també en abundància. Ara ja tenim de tot, voluntaris, urnes, paperetes i locals. Tenim també pressupostos i mitjans públics i fins i tot privats, encara que és millor no parlar gaire d'aquest capítol, no fos cas... I no ens falta en absolut el bé més preuat en aquestes circumstàncies, que és el que ens assegura la cohesió i la unitat entre nosaltres, i que és la atenció indefectible i la reacció enfurismada de Madrit, amb te. El president va estar superb quan va dir off the record, però perquè es filtrés, que es tractava d'enganyar l'Estat. Els alts funcionaris espanyols no fallen mai: se senten agredits personalment, com si els haguessis esmentat la mare.

Però el que menys ens falla i en tenim a carretades són els votants entusiastes, disposat a fer d'interventors, de presidents, de vocals, de controladors i supervisors, de recomptadors i tabuladors, a votar dues o tres vegades fins i tot si calgués, i a fer totes les trampes si nosaltres no fóssim com som un poble tan fiable, tan net i tan civilitzat. Tenen un inconvenient, és veritat, ara tots són indepes, i cal que se n'amaguin una mica. No n'eren quan va començar tot això, però entre els esforços persuasius dels d'aquí i les amenaces i males cares dels d'allà, se n'han fet gairebé tots. Fins i tot l'alcalde Trias ens diu que tota la seva família, inclosos els que parlen castellà de tota la vida, s'han apuntat al sí-sí. I hem de reconèixer que no fa gens bonic que organitzem una consulta en què els jutges i àrbitres i tots els organitzadors de pes siguin entusiastes militants de l’opció de la independència. Sort que els hem demanat que dissimulin una mica, perquè en cas contrari ens els hauríem trobat tots vestits de groc i amb la marea groga de cartells i llaços, també a les taules electorals.

A més, ens ha passat una cosa curiosa. Hem estat víctimes del nostre èxit. Volíem empènyer tant i tant, necessitàvem fabricar tants independentistes i tan de pressa, que ara ens costa trobar unionistes i indecisos que vulguin venir a votar. Hem posat tant l’èmfasi en el fet que el dret a decidir era per fer-nos independents, que ens hem oblidat de convèncer que el dret a decidir també podia ser per a altres coses. De fet, les altres coses les hem ridiculitzat de gust, començant pel federalisme, i no diguem l'unionisme que ens hem inventat, imitant els irlandesos per construir un adversari com més ens convé i pintat com una banda a part i una mica fatxa, vaja. De fet, hem de reconèixer que anem passats de voltes: cada cop que estem a punt de convèncer un unionista o un cagadubtes perquè vagi a votar, s’acaba apuntant a la independència. És veritat que les intencions són molt variades: els primers indepes circumstancials, burgesos gairebé tots, només volien que l'Artur Mas negociés un bon concert econòmic; però els últims, més aviat de la tribu progre, estan disposats a votar i a votar independència només per organitzar-ne una de grossa el 9-N i fastiguejar de passada en Rajoy i l’Alícia. O potser per marcar terreny davant de Podem, vés a saber.

Ben mirat, ara que només falta una setmana per al dia assenyalat, potser seria l'hora de callar una estona i deixar de parlar de la independència i d’aquest país nou groguet que ens prepara la senyora Forcadell, i el que caldria és dedicar-nos a buscar unionistes per intentar portar-los a les urnes sense que se’ns tornin independentistes pel camí. O és que no us adoneu que si no hi ha un bon feix de vots en contra, en blanc o nuls, no hi haurà ningú que es cregui aquest procés participatiu que amaga una consulta que amaga un referèndum d'autodeterminació per separar-se?

El fet és que ens sobren sí-sís i ens falten nos i sí-nos. Sense competència pel vot no hi ha democràcia i, en aquest cas, l’única competència que hi ha és per veure qui la diu i potser qui la fa més grossa abans del 9-N, com si fóssim al pati de l'escola. Cal reconèixer que el senyor Rajoy ens ho posa molt difícil, aquests pocs dies que ens queden, per inventar-nos unionistes que vulguin votar. El president podria tenir una mica més de consideració, de manera que finalment també poguéssim tenir els nostres unionistes, els nostres abstencionistes i, naturalment, el gruix ben ferm i assegurat de l'independentisme. Però ell, res de res, impasible el ademán, s’ho vol fer tot sol i ens està deixant sense unionistes i potser, aviat, sense feina.