_
_
_
_
_

Condemnes a defraudadors fiscals amb dades que va filtrar Falciani

Tres jutges estimen que el confident va tenir accés lícit als fitxers de l'HSBC

La teoria del fruit de l'arbre enverinat, la que impedeix a un tribunal condemnar una persona sobre la base de proves obtingudes de manera il·lícita, no té recorregut pel que fa a la llista Falciani.Tres dels denunciats gràcies a la informació facilitada per l'informàtic francoitalià, que va sostreure dades de 130.000 comptes bancaris de les oficines de l'HSBC de Ginebra mentre treballava per a aquesta entitat, ja han estat condemnats. Fins ara, els jutges que signen aquestes sentències han considerat lícites les dades aportades per Falciani a l'Agència Tributària i a la Fiscalia Anticorrupció. Diversos dels condemnats i altres investigats basen la seva defensa en el fet que Falciani hauria comès un delicte en extreure els seus noms dels fitxers informàtics del banc. Però la justícia espanyola, fins ara, no ha acceptat aquest argument.

Els condemnats, tots amb quantitats ocultes superiors als 10 milions d'euros a Suïssa, van desaprofitar en el seu moment l'oportunitat que els va donar Hisenda per lliurar-se del delicte fiscal. Només rebre la llista Falciani, l'Agència Tributària va oferir a aquests defraudadors la possibilitat de pagar els deutes que la informació proporcionada per l'extreballador de l'HSBC demostrava que tenien sense obrir-los un procediment d'inspecció. Si els reclamats s'haguessin acollit a aquesta possibilitat i haguessin abonat el que havien defraudat i els seus interessos, haurien estat absolts. En no fer-ho, es va obrir judici contra ells. Aquests són els seus casos.

Els 20 milions opacs d'un transportista marítim. La informació de Falciani va revelar que Rogelio Mestre Fernández, un empresari barceloní dedicat al transport marítim, tenia obertes a l'HSBC de Ginebra tres comptes en els quals va ocultar prop de 20 milions d'euros. En total, la quantitat defraudada a Hisenda per Mestre en els exercicis entre 2005 i 2008 va ascendir a 735.000 euros corresponents a l'IRPF i a l'impost de patrimoni. Durant el procés, els advocats de Mestre van assegurar que la principal prova de càrrec, és a dir, la fitxa de client de l'HSBC facilitada per Falciani a Hisenda, havia estat obtinguda vulnerant els drets fonamentals a la intimitat i a la tutela judicial efectiva del seu client. Consideraven que aquesta fitxa no només havia estat obtinguda il·lícitament, en haver estat robada del banc suís, sinó que, a més, les dades que contenia eren de caràcter personal i, per tant, no podien ser revelades.

No obstant això, el jutge va rebutjar que aquesta vulneració s'hagués produït. Segons el jutge, Falciani “va tenir un accés lícit a les dades bancàries de multitud de comptes opacs en virtut del seu treball”. I el fet que posés aquesta informació en coneixement de les autoritats de diverses nacions, “des de la perspectiva dels països els fiscos dels quals resulten defraudats, no és res més que el compliment d'una obligació de denunciar un delicte”. El magistrat va condemnar finalment Mestre a tres mesos de presó i una multa de 35.448 euros per un sol delicte fiscal, el corresponent a l'IRPF defraudat en l'exercici del 2006. Respecte dels fraus del 2007 i 2008, va ser absolt en haver pagat els seus deutes i regularitzat la seva situació. La defraudació de 2005 es va estimar prescrita.

Els engreixats ingressos d'un veterà advocat. Un altre dels condemnats per figurar a la llista Falciani és el veterà advocat madrileny Francisco Javier del Valle Sánchez (78 anys), pare de Francisco Javier del Valle Petersfeldt, un dels lletrats de Francisco Correa, el capitost del cas Gürtel, en el qual també ha estat imputat.

Del Valle Sánchez disposava de quatre comptes a l'HSBC de Ginebra, tots a nom de la seva esposa, ja morta, el contingut dels quals va tractar de fer passar per l'herència que la dona va deixar a ell i als seus fills. Com a conseqüència de la informació de Falciani es va descobrir que el matrimoni havia deixat d'ingressar 123.615 euros corresponents a l'IRPF del 2006. La investigació va permetre conèixer que, a més dels comptes suïssos, manejava diverses societats radicades en altres paradisos fiscals, com les illes Verges britàniques o República Dominicana. El Jutjat Penal 29 de Madrid li va rebaixar la pena en considerar que havia regularitzat part del seu deute. Al final, la condemna es va quedar en un any de presó, una multa de 97.345 euros i una indemnització de 32.448 euros.

19 comptes a Suïssa i una declaració a retornar. Mariano Olazábal Echeandía, promotor immobiliari madrileny, disposava de vuit comptes a l'HSBC i d'11 més al J.P. Morgan Suisse. La quantitat que va deixar de pagar a Hisenda va arribar a 179.158 euros el 2007, any en què la seva declaració de la renda li va sortir a retornar (2.986 euros). Olazábal va arribar a un acord amb el fiscal per evitar la presó i va abonar el que havia defraudat. El Jutjat Penal 22 de Madrid el va condemnar a quatre mesos de presó, pena que va ser suspesa en no tenir antecedents penals, i al pagament de 71.663 euros de multa després que pactés el càstig amb el fiscal.

 investigacion@elpais.es 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_