Selecciona Edició
Connecta’t
A l'aguait | revista de premsa

I ara, el nou nou nou-ena

La imponent nina russa del procés sobiranista està a punt de mutar sota el pes de la nova impugnació de l'Estat

I ara, el nou nou nou-ena

Primer va ser el 9-N, després Artur Mas va inventar el nou 9-N, l’insòlit succedani de la consulta original impugnada pel Govern Rajoy, i ara s'anuncia el ja imminent nou nou 9-N. És a dir, la mobilització entorn del "procés participatiu" improvisat per la Generalitat i vetat també ara pel poder central. El diccionari ja no dóna més de si.

La imponent nina russa del procés sobiranista català està a punt de mutar en l'última i, teòricament, la menor de les seves successives variants, sota el pes de la nova impugnació de l'Estat. Passi el que passi, l'última versió del 9-N serà determinant d'una manera o altra. "El que passa a Catalunya és una revolució de la gent d'ordre", clamava Jordi Basté des de RAC1 en la seva enèrgica arenga a favor d'anar a les urnes.

L'hora zero del 9-N s'acosta tumultuosa i incerta, amb l'horitzó d'unes eleccions de vocació plebiscitària a Catalunya. Tot això en el context del convuls escenari polític espanyol, sacsejat de nou per una altra trama de corrupció institucionalitzada lligada al PP i amb epicentre al cor de la capital de l'Estat. Una setmana irrespirable, jalonada per l'estela creixent de Podem i el vot antisistema.

L'últim sondeig del CEO abona aquest clima a confirmar l'expectativa d'un canvi polític a Catalunya, sota el lideratge d'ERC i la irrupció de Podem amb una desena d'escons. "ERC guanyaria les eleccions i Podem seria cinquena força", destaca el portal Nació Digital. "La independència guanyaria amb quasi el 50% dels vots", subratlla al seu torn E-Notícies, que tot i això això destaca que un 48,5% dels catalans diu que no se sent independentista. "La federació nacionalista CiU baixaria dels 50 escons actuals fins a 32-33, amb el 19,4% dels vots", constata, per la seva part, El Punt Avui. Un sisme total.

Cop de gràcia

De moment, el 9-N ho inunda tot. "El Govern d'Espanya intenta donar la puntilla al procès català, allò que diuen el descabello, i empenta a un 'nou nou nou-ena'", deia Jordi Basté davant els primers indicis de la decisió del Govern Rajoy. "Allò que era important, el Govern espanyol acaba de fer-ho imponent, han fet del ball del fanalet el concert d'any nou i ja no queden entrades per al 9-N", afirmava.

"En aquest fangar, que no s'estranyi ningú que a Catalunya una majoria vulgui fer un país de bell nou i que la gent vulgui dir-ho d’una vegada el 9 de novembre a les urnes, encara que siguin de cartró i ateses per voluntaris ", exclamava Mónicas Terribas a Catalunya Ràdio sota l'impacte de l'scoop d'El Mundo sobre el suposat compte secret de 12,9 milions d'euros atribuït a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias.

"Un nou cas que ratifica CiU com el partit de les comissions", deia amb fermesa l'editorial del diari. "És escandalós, no és veritat", va repetir fins a la sacietat Trias en ser interpel·lat cara a cara i en directe per Josep Cuní a 8TV. "La gent [està] fins als pebrots, expectants a l’espera de vés a saber què", clamava novament Basté dies després, quan l'exalcalde de Girona i exconseller socialista Joaquim Nadal ja s'havia sumat a la legió de polítics imputats per suposada corrupció.

"No té solució, doncs, la corrupció?", es preguntava Antoni Puigverd a La Vanguardia. "No, mentre a la cultura espanyola (catalana inclosa, és clar) persisteixi el feudalisme democràtic: un sistema que afavoreix la subordinació acrítica dels militants a la jerarquia", escrivia l'articulista amb la seva sofrent lucidesa.

Per Dolors Garcia, una part crucial de la crisi espanyola es ventila al "laboratori català". "La decantació d'una part de la societat cap a la independència, la presentació d’aquesta com a meta a l'abast en un termini immediat, la desesperació de set anys de crisi econòmica i l'espectacle de la corrupció que aflora de les canonades desbordades per tanta putrefacció, són factors que encoratjaran qualsevol oferta política que suposi una ruptura", escriu en pàgines posteriors.

"Si la independència ja no és el que era i algú pot considerar un caprici voler-la, no és també una estranya tossuderia oposar-s'hi si hi ha una majoria que, en cas de poder expressar-se democràticament, digués que en vol assumir el risc? ", reflexionava Salvador Cardús al mateix diari del Grup Godó.

"Construir la Catalunya-Estat és part indestriable de la construcció europea, d'una nova Europa que els vells estats ofeguen dia sí, dia també", assegurava per la seva part a l'Ara l'eurodiputat i exconseller socialista Ernest Maragall.

Dues visions

L'escenari resultant de la nova impugnació del 9-N és vist de forma contraposada des de Barcelona i Madrid. "És una deriva molt poc justificada cap a la resposta autoritària a una reivindicació", advertia Joan Tapia des d’El Periódico. "Mariano Rajoy ha tornat a cometre un greu error en relació amb Catalunya, potser el més greu des que és president ", afegia. "El més substancial no és si l'Estat té motius per impugnar-ho, sinó si aquesta és l'actitud més intel·ligent", afegia.

Des del portal VilaWeb, Vicent Partal es mostrava contundent: "Caram! Tant que se'n burlaren i ara resulta que han de córrer i inventar-se vés a saber què ", escrivia amb visible sarcasme. "Resulta que el nou 9-N és més perillós que el vell i tot", afegia el periodista després de destacar que "algunes de les portades exultants de la premsa madrilenya l'endemà de la suspensió del 'vell' 9-N deuen fer molt mal, ara, a Madrid ".

Alguna cosa d'això hi ha. "Mas eleva el repte a l'Estat amb la seva votació sense garanties", editorialitzava El Mundo, que en aquesta ocasió aplaudeix al Govern Rajoy. "Resulta evident que la Generalitat comet frau de llei en impulsar, per altres vies, un referèndum separatista", afegeix el diari, en plena sintonia amb la línia editorial d'ABC i La Razón, portaestendards destacats de la raó d'Estat.

La premsa més hostil al ‘procés’ ha rivalitzat aquesta setmana en noves corrupteles atribuïdes a la família Pujol, al mateix Artur Mas i l'alcalde de Barcelona, en paral·lel a l'explosió de l'escàndol del 3% a Madrid.

Xavier Trias va exhibir ahir un certificat de la banca suïssa en el qual acredita que no té ni ha tingut mai el compte 7651162-3445.954 de la Unió de Banques Suïsses (UBS), sens dubte la sèrie numèrica més llarga publicada mai a tota pàgina a la premsa espanyola . Sembla que ni tan sols és un compte d’aquesta banca, segons el paper. L'alcalde va llegir el seu plec de descàrrec davant el ple municipal i allà mateix va reclamar la dimissió del ministre de l'Interior, a qui va atribuir la filtració de la insídia. Una setmana a vessar d'excessos.