_
_
_
_
_

Podem rep “amb molta prudència” els resultats de l’enquesta

La formació creu que reflecteix la sensació que “l'antiga política no donarà més de si”

Francesco Manetto
Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero a l'assemblea de Podem.
Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero a l'assemblea de Podem.Claudio Alvarez

Els fundadors de Podem, tots ells professors de polítiques o experts en ciències socials, no han canviat la seva postura pel que fa a les enquestes des del naixement de la formació, tres mesos abans de les eleccions europees del 25 de maig. La paraula clau que tots repeteixen des d'aleshores davant les projeccions demoscòpiques és prudència. En aquest cas també. El sondeig de Metroscopia per EL PAÍS, que situa Podem com a primera força del tauler polític i li atribueix el 27,7% en estimació de vot, reflecteix un escenari de canvi de cicle que, en opinió d'Íñigo Errejón, cal mirar “amb molt de compte”.

“Des que vam llançar la iniciativa i des de les eleccions europees hi ha una tendència clara”, raona Errejón, promotor del moviment i membre de l'equip de Pablo Iglesias. I la clau d'aquesta tendència, segons la seva anàlisi, és que Espanya es troba “en un temps polític en descomposició”. La crisi del bipartidisme, els casos de corrupció que han esquitxat les dues principals forces polítiques (PP i PSOE) o l'escàndol de les targetes black de Caja Madrid, que afecta també Izquierda Unida, contribueixen a generar un clima en el qual destaca “una sensació de canvi en el qual l'antiga política no donarà més de si”.

Els principals caps visibles de Podem estan immersos des de mitjan setembre en l'assemblea ciutadana que d'aquí a de dues setmanes convertirà la formació en una força organitzada, amb estructura, secretari general i cúpula. Portaran les regnes d'un partit que centra els seus esforços a perfilar l'estratègia política amb vista al calendari electoral de 2015. En aquest context, necessiten saber com moure's i a quin tipus d'electors dirigir-se per afinar els missatges. I, si l'efecte Podem continua a l'alça en totes enquestes, hauran de plantejar-se com conjurar un dels fantasmes de les formacions amb èxit: evitar la desmobilització dels votants que considerin aconseguit l'objectiu de guanyar o consolidar-se com a segon partit.

Mentrestant, Iglesias i els seus es fixen en la lletra petita dels sondejos per assentar les bases de la carrera electoral. El líder de Podem va assegurar a l'assemblea celebrada fa dos caps de setmana al Palau de Vistalegre de Madrid que el seu objectiu és guanyar les eleccions i “ocupar la centralitat del tauler”. La seva prioritat són els comicis generals que, si no hi ha avançament, se celebraran a la tardor de 2015, i, fins llavors, un dels objectius del seu projecte consisteix a fer de Podem una “organització transversal”. Per a això, els promotors de la formació creuen les dades de tots els estudis per saber d'on procedeix sociològicament el vot. Els analistes de Podem es fixen especialment en els indicadors qualitatius. Aquestes dades reflecteixen, per exemple, que la majoria dels votants de Podem tindria entre 35 i 54 anys i que més de la meitat va donar suport als socialistes o a IU a les generals de 2011.

Els experts acostumen a assenyalar que el partit d'Iglesias és un fenomen atípic en un escenari excepcional per la crisi del sistema tradicional de partits. La tendència a l'alça s'ha confirmat quan ja han passat més de cinc mesos de les europees. Aleshores els analistes de les principals formacions van recordar que després d'unes eleccions el guanyador tendeix a millorar els seus resultats quan poc després es pregunta als ciutadans. En el cas del CIS de l'agost, per exemple —que situava Podem com a segona força en intenció directa—, aquest avantatge li corresponia al moviment d'Iglesias, que va capgirar el panorama polític.

No obstant això, a Podem són conscients que l'escenari i la percepció ciutadana poden oscil·lar. “Falta un any per a les eleccions generals i el que passi ara està sempre supeditat a com es moguin les coses”, afirma Errejón en referència a l'evolució dels escàndols de corrupció. En qualsevol cas, creu que no hi ha marxa enrere. “Estem entre dues èpoques. Som en un moment tan greu que cada vegada ens preguntem en quin nou capítol de podridura ens trobem”, agrega aquest investigador de la Universitat Complutense de Madrid.

Els fundadors de Podem —que igual que altres formacions vol portar la iniciativa als tribunals i, per exemple, portarà la representació lletrada del cas Oleguer Pujol— observen com tot s'ha accelerat. Abans, recorden, les enquestes tenien més vigència temporal mentre que “ara els números caduquen de pressa”, conclou Errejón.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Francesco Manetto
Es editor de EL PAÍS América. Empezó a trabajar en EL PAÍS en 2006 tras cursar el Máster de Periodismo del diario. En Madrid se ha ocupado principalmente de información política y, como corresponsal en la Región Andina, se ha centrado en el posconflicto colombiano y en la crisis venezolana.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_