_
_
_
_
_

Deflació al cistell d’anar a comprar

Els preus de l'alimentació cauen per l'agressiva competència. La baixada de marges amenaça la viabilitat dels supermercats i productors febles

Cristina Delgado
Un cartell amb un reclam comercial en un supermercat d'alimentació.
Un cartell amb un reclam comercial en un supermercat d'alimentació.JAIME VILLANUEVA

El terme deflació s'ha colat als comptes dels supermercats. Les cadenes justifiquen així la baixada de facturació dels últims mesos: els preus dels aliments han baixat, així que, fins i tot quan aconsegueixen mantenir el volum de quilos i litres venuts,a les seves caixes enregistradores hi entren menys diners. "En tota la nostra història, no havíem vist mai preus tan baixos de moltes fruites i verdures com els de aquest estiu ", assegura Ricardo Currás, conseller delegat dels supermercats Dia. La guerra de preus pot suposar una mica d'alleujament a les llars a curt termini, que veuen com es redueix uns quants cèntims el tiquet de la compra. Tot i això, en un sector amb marges de benefici tan ajustats com el dels aliments frescos, a mitjà termini la pèrdua de negoci pot posar en risc inversions, llocs de treball i fins i tot la supervivència de les cadenes i productors més febles, segons adverteixen els experts.

Els preus dels aliments acumulen cinc mesos a la baixa, segons les estadístiques de l'IPC que elabora l'Institut Nacional d'Estadística (INE). De mitjana s'han reduït entre el 0,5% i el 2,2%. Però en algunes categories la rebaixa ha estat més profunda: els olis eren al setembre un 12,6% més barats que un any enrere; les patates, un 20%; la carn d'au, un 2,7% menys, i la de porc, un 2,2% més barata que el 2013.

Les agressives baixades de preus perjudiquen els marges dels supermercats. Però, al cap i a la fi, són ells qui els fixen. Per què persisteixen? "Les empreses els abaixen per recuperar quota de mercat", assenyala Javier Campo, president de l'associació de fabricants i distribuïdors AECOC. "És un sector amb una enorme competència. Potser, amb un excés d'operadors. I això els porta a repercutir totes les baixades que es produeixen en origen, per atreure clients", resumeix.

El consumidor aconsegueix descomptes, però a llarg termini perilla l'ocupació i la inversió

Els experts creuen que la deflació és en realitat el resultat d'una agressiva guerra que les cadenes només saben fer en aquest moments en el terreny dels preus, i no en qualitat, productivitat o innovació. A mitjà termini, avisen, pot tenir conseqüències greus. "Diuen que hi ha deflació i per això baixen la facturació. Però al final són els operadors els que posen preus baixos encara que això els impedeixi després invertir o crear ocupació. Perquè s'han ficat en una espiral de la qual ja no són capaces de sortir", assenyala Ignacio Gómez Garzón, director de la consultora Simon-Kucher. "Les cadenes s'han obsessionat a augmentar la quota de mercat a costa d'ofertes i productes més barats. Això deixa moltes empreses sense marge de maniobra per seguir", adverteix.

Els potencials clients, recorda el professor d'Esade Lluís Martínez-Ribes, s'han reduït amb la marxa d'immigrants. "I la crisi s'ha enquistat a les llars", apunta. Mentre passava tot això, recorda aquest expert, Mercadona va irrompre amb força. Té el 25% del mercat, amb un model basat en preus baixos. "La resta del sector veu els seus indicadors, i per replicar el model, retalla els marges", explica. I a aquesta guerra de preus s'hi suma la batalla paral·lela que viuen les marques dels fabricants i les marques blanques. "Els fabricants han reaccionat i han reduït la bretxa de preus", assenyala Martínez-Ribes. Les pressions recauen, al final, a la base de la piràmide: els productors i proveïdors, als quals collen cada vegada més. En definitiva, tots facturen i guanyen menys.

“Les empreses s'han ficat en una espiral perillosa”, adverteix un expert

A curt termini, per als consumidors només es veuen avantatges: amb una taxa d'atur propera al 24% i la renda de les famílies molt tocada, els preus baixos semblen música celestial. "Però a mitjà i llarg termini es tradueix en greus problemes per a la distribució i suposarà problemes de supervivència per a moltes cadenes", adverteix Martínez-Ribes. Crear llocs de treball o invertir en noves botigues és difícil. "I al final al client només li ofereixen preus baixos, però la qualitat es deixa de banda", afegeix Ignacio Gómez.

Tiquets ajustats per tot Europa

L'arribada de la deflació al cistell d'anar a comprar no és un fenomen exclusivament espanyol, assenyala Himanshu Pal, director de perspectives de vendes de Kantar Retail per a Europa, el Pròxim Orient i l'Àfrica. Al Regne Unit, per exemple, la potència de Tesco —agressiu en preu i marca blanca— també suposa una forta pressió per al sector. I a França proliferen les polítiques de descomptes i de marges reduïts, que ja no són només pràctiques habituals a les cadenes de descompte. Això, diu, “afecta a les estratègies d'ocupació i inversió dels grans grups”. És per això, assenyala, que cadenes com Dia o Carrefour prefereixen optar per créixer amb franquícies, ja que així el desemborsament per expandir-se no va a compte seu. A més, recorda aquest analista, “al final la pressió acaba per arribar als proveïdors”, que són els que carreguen amb bona part de les rebaixes. Malgrat l'efecte que la deflació està tenint sobre els comptes de les empreses, Himanshu Pal no creu que es replantegin les estratègies. “No veig que hagi de canviar a curt termini”, vaticina.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristina Delgado
Es subdirectora y se encarga de la edición digital de EL PAÍS. Antes fue redactora jefa de Economía, sección en la que se incorporó al periódico, en 2008. Licenciada en Periodismo y en Comunicación Audiovisual, ha realizado el máster UAM-ELPAIS y posgrados de información económica y gestión.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_