Selecciona Edició
Connecta’t

“És una aberració jurídica”

El jurista considera que "amb les urnes no es juga" i que sobren motius perquè el Govern del PP recorri la consulta

Manuel Ballbé, aquest dijous, a Barcelona.
Manuel Ballbé, aquest dijous, a Barcelona.

Manuel Ballbé (Barcelona, 1951) és catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de Soberanía dual y constitución integradora, que veu en la jurisprudència de la Cort Suprema nord-americana una solució al cas català.

Pregunta. És impugnable la consulta del 9 de novembre?

Resposta. Totalment, fins i tot les meres intencions es poden recórrer si es va a cometre una il·legalitat.

P. Amb quins arguments?

R. La constitució de les taules amb voluntaris d'una sola opció, la independentista, i la falta d'interventors de tots els partits constitueix una paròdia antidemocràtica per més participativa que sembli. Amb les urnes no es juga.

P. Quines lleis es vulneren?

R. La Llei Orgànica de Règim Electoral General i tota la legislació electoral i constitucional perquè no es garanteix un procés democràtic; és més propi del chavisme. El Govern central no necessitava informes del Consell d’Estat, ha tingut temps per recórrer abans i l'única cosa que provocarà és més crispació entre gent que té una il·lusió i un projecte, que és el de la independència.

P. La Generalitat diu que no donarà responsabilitats als funcionaris de les taules. Té sentit recórrer, llavors?

R. Per descomptat. Aquesta paròdia de consulta crea dues llistes. Una llista groga dels que votin i una altra de negra dels que no hi vagin. No es garanteix la privadesa, ni el dret al vot. A més, es configurarà una altra llista negra amb els funcionaris que no s'han apuntat com a “voluntaris” i que quedaran retratats davant els seus polítics, que després premiaran els que hi vagin.

P. Per què no es pot fer ara una consulta de pa sucat amb oli com la que es va fer a Arenys de Munt el 2009?

R. Llavors va votar una minoria i el 9 de novembre passarà el mateix. Els que han elaborat aquesta estratègia quedaran atrapats en el seu propi parany. Les autonòmiques del 2012 ja van ser una consulta. Només hi va haver 1,78 milions de vots, o 2,1 si es compta ICV, per a opcions independentistes d’un cens de 5,25. Més de tres milions no ho van fer. En les europees, encara menys.

P. La voluntat política no pot superar les estretors de la legalitat, que de vegades són molt amples?

R. És un problema legal i de democràcia. L'article 2 de la Constitució estableix que Espanya és una unitat composta per “nacionalitats i regions que la integren”. Per tant, cal integrar Catalunya i el que estan fent tots dos governs amb les seves polítiques i la falta de diàleg és desintegrar el mandat constitucional.

P. Com es pot negar una consulta si es creu de debò en la democràcia?

R. La Cort Suprema americana estableix en la seva jurisprudència que les consultes són una fórmula discriminatòria. Derrick Bell, el primer catedràtic de Dret negre de la Universitat de Harvard, també assegura que “la democràcia directa és la més amenaçadora per als drets de les minories”.

P. Com ho justifica?

R. Si permets una consulta perquè els pares triïn l’escola dels fills, la immersió lingüística serà impossible. O si consultessis per què cal impedir que els immigrants comprin als supermercats i guanyés el , atemptaries contra drets fonamentals.

P. A Suïssa fan consultes sovint.

R. Sempre que no afectin les minories. El més curiós del 9-N és que la minoria, els drets de la qual es vulneren, és en realitat la majoria de quatre milions de favorables al no, enfront d'un màxim de dos milions que diuen a la independència.