Selecciona Edició
Connecta’t

Els juristes preveuen un fracàs dels recursos de la Generalitat pel 9-N

Mas podria intentar una via urgent per forçar una sentència abans de la consulta

Artur Mas, divendres passat al Palau de la Generalitat
Artur Mas, divendres passat al Palau de la Generalitat

Les accions legals anunciades per Artur Mas en defensa de la consulta sobiranista tenen poc recorregut als tribunals, segons coincideixen a assenyalar els juristes consultats per EL PAÍS. La manca de temps és el principal obstacle a superar per la Generalitat en les demandes que podria presentar contra el Govern de Mariano Rajoy per “abús de poder” i en defensa de les competències de l'Administració autonòmica en matèria de participació ciutadana, els dos arguments per recórrer que va esgrimir el president de la Generalitat.

A falta de concreció d'aquestes mesures legals, que es podrien aprovar en la reunió del Govern català d'aquest dimarts, els juristes expliquen que la via més ràpida podria ser una demanda de protecció jurisdiccional de drets fonamentals. És un procés que es tramita de manera preferent i en el qual es pot reclamar el pronunciament de la justícia en el termini de 24 hores i l'adopció de mesures cautelars urgents.

En el terreny de les especulacions, si s'utilitzés aquesta via caldria veure quin dret fonamental invoca la Generalitat com a vulnerat. Podria ser el de la llibertat d'expressió, apunta Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, però argumenta que primer caldria esperar que el Tribunal Constitucional prohibís formalment la consulta dimarts que ve. “Fins ara s'ha suspès la llei i el decret, però no ha anat acompanyat de cap mesura efectiva d'execució”, diu Arbós. “Aquest recurs seria el reconeixement de Mas que s'ha prohibit el 9-N, però que no l'hi han comunicat”, afegeix.

Arbós també apunta, com a possibilitat, que es podria recórrer contra la decisió del Consell de Ministres de divendres passat en el qual es va decidir impugnar la nova consulta de Mas davant el Constitucional, al·legant-hi desviació de poder, una situació que es produeix quan una Administració utilitza un mitjà legal amb un objectiu contrari a la llei. “També em costa molt pensar que la justícia apreciés aquesta vulneració”, insisteix Arbós. En la seva opinió, el greu problema que arrossega la consulta des dels seus inicis és la falta de seguretat jurídica. “El que quedarà subjacent després del 9-N és un objecte normatiu no identificat”, diu amb ironia.

Francisco Balaguer, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Granada considera “excessiu” assegurar que el Govern de Rajoy ha actuat amb abús de poder. “En tot cas ha fet una utilització poc prudent del Dret en un moment en el qual hauria de prevaler la política”, assegura Balaguer. En la seva opinió, “cada Govern juga amb els mitjans de defensa que li permet l'ordenament jurídic, però aquest no és un problema jurídic, sinó que requereix una negociació política que no s'està produint”.

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va assegurar ahir que la Generalitat no farà “cap pas enrere” en la celebració de la consulta i va anunciar que no descarta recórrer davant els tribunals internacionals contra la impugnació del Govern espanyol, una vegada que s'hagi esgotat la via en els tribunals espanyols.

Ahir, a més, es van conèixer alguns suports destacats per a la consulta: 10 personalitats internacionals han signat un manifest en el qual donen suport al fet que “els catalans puguin votar sobre el seu futur”. Entre els signants hi figuren dos premis Nobel, l'arquebisbe sud-africà Desmond Tutu i l'activista argentí pels drets humans Adolfo Pérez Esquivel. També han subscrit la petició l'historiador Paul Preston, el director de cinema Ken Loach, l'escriptor portuguès António Lobo Antunes i l'ex vicecónsul dels Estats Units a Barcelona Ambler Moss. També han signat el manifest els sociòlegs Saskia Sassen i Richard Sennet, el productor i activista irlandès Bill Shipsey i el crític literari nord-americà Harold Bloom.

El manifest Let Catalans Vote (Deixeu que els catalans votin), assenyala que una majoria de ciutadans desitja participar en la consulta, una petició que és el “resultat d'un llarg desacord entre els Governs de Catalunya i Espanya sobre el grau d'autonomia cultural, política i financera”.

MÉS INFORMACIÓ