_
_
_
_
_

La UE estrena missió per rescatar immigrants a la costa d’Itàlia

La iniciativa persegueix controlar les fronteres i, només si cal, atendre naufragis

Lucía Abellán
Un buc militar italià arriba al port de Pozzallo després de rescatar 350 immigrants al juny.
Un buc militar italià arriba al port de Pozzallo després de rescatar 350 immigrants al juny.GIOVANNI ISOLINO (AFP)

Un modest equip europeu de quatre avions, un helicòpter i set vaixells comença a rellevar al vast desplegament militar que ha fet Itàlia l'últim any per contenir els naufragis d'immigrants a les seves costes. La Unió Europea llança avui l'Operació Tritó —pel déu marí de la mitologia grega— a les costes italianes, amb un objectiu lleugerament diferent del de la missió comandada per Roma, que va néixer per salvar vides.La iniciativa europea, en canvi, persegueix controlar les fronteres i, només si cal, atendre naufragis.

Les xifres són eloqüents. La Marina italiana ha gastat des de l'octubre del 2013 nou milions d'euros mensuals a mantenir 32 vaixells, dos submarins i 900 militars per evitar tragèdies com les de Lampedusa, amb centenars d'immigrants morts. Frontex, l'agència europea de control de fronteres que assumirà ara el comandament de la nova missió, inverteix 2,9 milions al mes. I el radi d'acció italià equival a 70.000 quilòmetres quadrats, mentre que els plans comunitaris es limiten a 30 milles, una mica més de 48 quilòmetres.

En tots dos casos, els actius desplegats miren cap al sud d'Itàlia, una de les zones més calentes de fluxos migratoris cap a la UE, amb 40.000 entrades il·legals detectades l'any passat —principalment a través de Líbia—, segons dades de Frontex.

Malgrat la bretxa entre tots dos projectes, Tritó és “l'operació més gran que ha dirigit mai aquesta agència”, que no té actius propis, sinó que depèn de les contribucions dels Estats (i actua només a petició seva), tal com expliquen fonts de la Comissió Europea. Per nodrir-la, un total de 21 països s'han ofert a participar-hi. A més d'Itàlia, vuit (Espanya, Finlàndia, Portugal, Islàndia, Holanda, Letònia, Malta i França) van comprometre assistència tècnica, mentre que la resta aporten experts, que arribaran fins a 65 en aquesta fase.

La missió tindrà dues potes. En primer lloc, de vigilància costanera. Si es descobreix alguna barcassa en situació de perill, els equips marítims tindran l'obligació de salvar-ne els ocupants, portar-los a terra europea (en la major part dels casos, a Itàlia) i donar-los l'oportunitat que demanin asil a Europa, segons dicten les regles europees i internacionals. En tot cas, les mateixes fonts de la Comissió aclareixen que la gestió de fronteres és competència exclusiva dels Estats i que l'última responsabilitat en el compliment de la llei recau a Itàlia.

Tot aquest desplegament té, en principi, un termini molt limitat: dos mesos. Frontex amb prou feines tenia pressupost per a despeses extraordinàries i ha esgarrapat fons d'altres capítols. “El 2015 es necessitaran més esforços. Pel que sentim dels Estats membres, tenim confiança que la missió continuarà l'any vinent”, expliquen a l'Executiu comunitari. La missió italiana s'anirà retirant a poc a poc de les costes.

Tritó ha estat una solució de compromís per a un problema que va enfrontar vivament els Estats membres. Itàlia exigia suport europeu a la seva missió, finançada en part per Frontex, amb l'argument que la pressió migratòria des de l'Àfrica és competència de tota la UE. Altres països, amb el Regne Unit al capdavant, rebutjaven de ple l'ambiciosa missió italiana perquè sostenien que provocava un efecte crida: les màfies podien deixar naufragar els estrangers amb la certesa que serien rescatats. El terme mitjà oposat esquiva els vetos nacionals, encara que queda lluny del que Itàlia hauria desitjat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lucía Abellán
La redactora jefa de Internacional de EL PAÍS ha desarrollado casi toda su carrera profesional en este diario. Comenzó en 1999 en la sección de Economía, donde se especializó en mercado laboral y fiscalidad. Entre 2012 y 2018 fue corresponsal en Bruselas y posteriormente corresponsal diplomática adscrita a la sección de España.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_