La Xina reforça la seva influència econòmica a l’Afganistan

El flamant president afganès, Ashraf Ghani, té un nou amic: la Xina. La seva visita aquesta setmana a Pequín, la primera de treball del seu mandat, tenia com a objectiu participar en una nova reunió del Procés d'Istanbul sobre la reconstrucció del seu país i estrènyer llaços amb la segona potència mundial. S'ha saldat amb la promesa xinesa de 260 milions d'euros en ajuda econòmica i la promesa de formació a 3.000 professionals durant els propers cinc anys. A més, el Govern del president Xi Jinping s'ha compromès a participar en la construcció d'infraestructures i a animar els seus empresaris a invertir, especialment en el sector miner.

La Xina té un gran interès en l'estabilitat del seu país veí. És ja un dels seus principals inversors, amb prop de 5.950 milions d'euros, principalment destinats al sector miner i els recursos naturals. Tan sols una de les seves companyies estatals, la Corporació Metal·lúrgica de la Xina, és responsable d'una inversió de 2.775 milions d'euros per explotar els jaciments de Mes Aynak, a les rodalies de Kãbul, que es calcula que guarden prop de cinc milions de tones de coure. Però els treballadors xinesos de l'operació es van retirar després de ser tirotejats i el projecte no avança. Altres possibles negocis no han passat dels contactes preliminars per la mateixa raó: la falta de seguretat.

El gegant asiàtic està especialment interessat en el sector miner

La possibilitat que l'Afganistan torni a submergir-se en el caos després de la marxa de les forces aliades també suscita a Pequín la por de repercussions en la seva pròpia seguretat, a la vista de la creixent violència a Xinjiang i l'aparent activitat cada vegada major dels grups separatistes en aquesta regió autònoma, llar de l'ètnia uigur, de religió musulmana.

Segons el professor Zhou Yongsheng, de la Universitat de Relacions Exteriors a Pequín, “els EUA se'n van sense haver completat la seva tasca, no han pacificat completament les forces talibanes. En aquesta situació, mantenir l'estabilitat del país es fa més difícil, però la Xina està disposada a posar de la seva part per promoure la pau, l'estabilitat i el desenvolupament a l'Afganistan perquè ho fa pel seu propi interès: la seva seguretat i les seves inversions”.

Pequín sempre ha deixat clar que no té, ni tindrà, la més mínima intenció de contribuir amb efectius a la seguretat de l'Afganistan i omplir el buit que deixen els EUA d'aquesta manera. Ni vol arriscar vides ni fer malbé les bones relacions que manté amb totes les parts implicades, fins i tot el Pakistan, la influència clau a l'Afganistan i amb qui la Xina ha mantingut històricament una relació especial. Però el Govern xinès sí que vol augmentar el seu paper diplomàtic —aquest estiu va nomenar un enviat especial per l'Afganistan, Sun Yuxi— i està disposat a donar suport a l'estabilitat mitjançant aportacions financeres.

“Els veïns han de donar suport als esforços de l'Afganistan per aconseguir la seguretat i l'estabilitat”, ha afirmat el primer ministre xinès, Li Keqiang, en la ronda ministerial, la primera que organitza la Xina, en un senyal de l'interès que la República Popular es disposa a prestar al país centreasiàtic. Pequín, segons Li, està disposat a participar en la construcció d'infraestructures, especialment a les àrees ferroviàries, carreteres, conservació de l'aigua o l'estesa elèctrica.

Els EUA han donat la benvinguda a la nova implicació de la Xina a l'Afganistan. Que Pequín contribueixi a estabilitzar el país centreasiàtic coincideix amb els seus interessos: l'últim que li interessa a Washington és que l'Afganistan es pugui convertir en un nou focus candent després de la seva retirada. Segons apuntava un alt funcionari del Departament d'Estat dijous, l'Afganistan és “una àrea on augmenta la cooperació” entre els EUA i la Xina, “un dels punts forts de la relació bilateral”.