Atacs amb àcid a dones desmenteixen el reformisme a l’Iran

Quan va arribar la primera notícia que una jove havia estat atacada amb àcid a Esfahan a mitjans d'octubre, tothom va pensar que es tractava d'una altra desafortunada víctima d'un nuvi amb despit. Al cap de pocs dies ja eren quatre (el doble, segons la premsa local) i la seva aleatorietat ha fet estendre el pànic entre les dones a tot l'Iran. Malgrat la ferma condemna de les autoritats, la seva gestió de la crisi ha posat en relleu les tensions internes del règim iranià i les travetes dels ultraconservadors al president Hassan Rouhani.

Tots els atacs confirmats s'han produït a Esfahan, la tercera ciutat iraniana i una important destinació turística. El mètode sembla que ha estat el mateix. Els agressors, amb moto, s'acosten a una jove que va conduint el seu cotxe; el que va de paquet li llança l'àcid abans que el seu còmplice acceleri i surti disparat. Segons les xarxes socials, l'únic element en comú és que a les víctimes els havia caigut cap enrere el mocador, en contravenció amb la llei iraniana que obliga totes les dones a cobrir-se el cap; les autoritats ho han negat.

El president va prometre diumenge passat trobar i castigar-ne els responsables. Tant ell com l'encarregat de la investigació, el fiscal general Gholam-Hossein Mohseni-Ejeie, han qualificat els atacs d'actes de “corrupció sobre la terra” (mofsed-e-filarz, en persa), una figura jurídica de la llei islàmica referida a ofenses greus que amenacen la pau social i castigada amb la pena de mort. Tot i això, el seu retard a reaccionar ha encoratjat les sospites que les agressions són obra de grups ultra que intenten minar les tímides reformes de Rouhani.

Els assalts s'atribueixen al rebuig dels ultres als progressos recents 

“És una acció dels sectors més radicals per pressionar el president tant per la seva política cultural com en les negociacions nuclears”, assegura Taheré (nom inventat), una enginyera elèctrica que es mostra convençuda que no aconseguiran que es faci marxa enrere en els avanços aconseguits. Es refereix al fet que Rouhani ha relaxat els controls sobre la vestimenta de les dones i ha afluixat la pressió sobre la societat.

En suport d'aquesta teoria, Shahla, una sociòloga que treballa en una organització pública, apunta a la coincidència que el Parlament estigui debatent una llei de “suport als que promocionen la virtut i combaten el vici”. El polèmic text pretén donar suport als ciutadans que animin les dones a respectar el vel islàmic, encara que precisa que només poden “aconsellar-les verbalment” i els prohibeix qualsevol altra acció.

El projecte segueix als discursos que alguns clergues han anat fent des dels seus púlpits des que Rouhani va declarar que no era missió de la policia ocupar-se de com vesteixen les dones. L'aiatol·là Ahmad Yanati li va respondre que “ningú té dret a limitar les forces de l'ordre en la seva lluita contra les que porten el vel malament”.

Diversos periodistes i activistes dels drets humans iranians han establert el vincle entre aquest clima i els atacs, cosa que ha portat al fonamentalista Mohseini-Ejeie a llançar un advertiment “als grups contra revolucionaris” (amb referència a l'oposició) i “als mitjans que es dediquen a provocar”. Almenys un fotògraf i quatre reporters de l'agència Isna van ser detinguts a Esfahan després de la manifestació de protesta de la setmana passada. D'altres, tant en aquesta ciutat com a Teheran, han estat amenaçats i se'ls ha “prohibit seguir l'assumpte o escriure sobre aquest tema”, segons Reporters Sense Fronteres.

Alhora, alguns responsables intenten llençar pilotes fora i, en la millor tradició conspiratòria del règim iranià, busquen un culpable fora de les seves fronteres. Mohammad Javad Larijani, representant de l'Iran davant el Consell de Drets Humans de l'ONU, va esmentar en una entrevista a la televisió estatal “la possibilitat que un Estat estranger estigui implicat en l'assumpte dels atacs d'àcid”. En aquesta mateixa línia del complot es va manifestar ahir, durant la pregària de migdia, l'hojatoleslam Kazem Sediqi, que fa uns quants anys va atribuir els terratrèmols a “les dones que no vesteixen amb correcció”.

“No és obra d'estrangers com proclamen les autoritats sinó de fanàtics que volen posar en pràctica les prèdiques d'alguns clergues”, ha assegurat el politòleg Sadegh Zibakalam durant una conferència a la Universitat d'Esfahan, gravada i difosa per una alumna.