Alonso i la mística del samurai

El compte de Twitter personal de Fernando Alonso és un bon reflex dels alts i baixos que els últims anys ha viscut l'asturià professionalment parlant. Després d'aquelles curses que no acaben com li agrada, és habitual que pengi algun d'aquests mantres que ajuden a aferrar-se als pensaments positius i a allunyar els negatius. Si escau, la majoria de les vegades aquests missatges fan referència a la doctrina samurai, la que l'acompanya allà on va en forma de tatuatge. Aquesta mística s'ha fet visible últimament en les compareixences de l'espanyol, especialment des de fa poc més d'un mes, el temps que ha passat des que Red Bull va anunciar a Suzuka que Sebastian Vettel abandonarà l'equip a final de temporada per fitxar per Ferrari.

L'emprenyada que va agafar Red Bull quan Vettel va dir que s'anava es va traduir en un comunicat exprés que va agafar fora de joc gairebé tot el paddock, però sobretot als bòlids vermells i a qui ha estat la seva punta de llança en els últims cinc anys. A partir d'aquest moment, l'estratègia d'Alonso i del seu entorn s'ha basat a envoltar de misteri i de misticisme el que serà el següent moviment en la seva trajectòria, tractant sempre de revelar com menys detalls millor. D'aquesta manera, si hi ha alguna cosa que evidentment aconsegueix és que alguns dels periodistes que el segueixen l'interroguin per això cada vegada que el tenen davant, tot que no para d'enviar les preguntes tan lluny com pot. “La prioritat és el que passa a la pista, el meu futur és en un pla inferior en aquests moments en què lluitem pel Mundial de constructors”, va dir dijous a la seva primera intervenció.

No puc dir res més, només que es tracta d'un pla ambiciós”, apunta el pilot

És fàcil que un es perdi entre tanta incertesa al voltant d'Alonso: que si tornarà a McLaren, que si s'estaria negociant la compra de part d'alguna escuderia, que si s'agafarà un any sabàtic… En tot aquest enrenou, si hi ha una cosa evident és el desig del d'Oviedo de proclamar-se campió del món per tercera vegada, una cosa que només podria aconseguir, com és obvi, competint, circumstància que descartaria l'opció de passar un any fora de les pistes. “Que no corri l'any que ve és improbable, encara que no em perjudicaria gaire perquè les regles no canvien i ho hem vist en altres ocasions. L'últim exemple és el Kimi, que va tornar en plena forma”, afegeix el bicampió del món del 2005 i 2006.

La posada en escena d'Alonso sembla molt estudiada a partir d'una sèrie de fórmules a les quals fa referència una vegada i una altra des de Suzuka. Les més destacables són tres. La primera s'articula a partir d'una idea: tractar de convèncer el personal que és ell qui domina el mercat, que té la paella pel mànec i que correrà on vulgui. Aquesta possibilitat és a priori complicada perquè si el deixessin triar, es tiraria de cap a un Mercedes, però els dos que hi ha disponibles estan ocupats per Lewis Hamilton i Nico Rosberg. De la mateixa manera, també repeteix una vegada i una altra que la decisió que prengui serà una cosa gran, d'una dimensió tal que fins i tot hi haurà qui ho vegi com una cosa única. “No puc dir res més enllà que es tracta d'un pla ambiciós per al futur. Estic molt emocionat i estic segur que els meus aficionat, quan ho sàpiguen, també ho estaran”, anima el corredor.