Selecciona Edició
Connecta’t

“El dret a decidir no té a veure amb el meu rebuig del Premi Nacional”

Jordi Savall espera que el seu gest “serveixi de revulsiu per aconseguir que el Govern es prengui d'una vegada de debò el patrimoni musical”

El músic Jordi Savall.
El músic Jordi Savall. EL PAÍS

“No puc avalar, acceptant un premi, una nefasta gestió política que maltracta la música i els músics”. Jordi Savall ha explicat aquest dijous els motius que l'han portat a rebutjar el Premi Nacional de Música, en la modalitat d'interpretació, concedit pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Va parlar clar, sense aixecar la veu per imposar-se al soroll de flaixos de les càmeres en una multitudinària roda de premsa que va tenir lloc en un escenari carregat d'història i, detall anecdòtic però que té la seva morbositat, sota el bust de Carles III que presideix el saló de la Reial Acadèmia de las Ciències i les Arts de Barcelona, de la qual és acadèmic. I va ser rotund en respondre als que vinculen la renúncia al guardó amb el seu compromís amb el procés sobiranista català. “Defenso el dret a decidir del poble català, i ho he manifestat públicament, però aquest tema no ha influït en la meva decisió. És més, si fos així, ho hauria inclòs en la carta de renúncia”, afirma. “Només vull que el meu gest serveixi de revulsiu per aconseguir que el Govern es prengui d'una vegada de debò el patrimoni musical espanyol”.

“La qüestió no és si sóc independentista o no, perquè l'única cosa que he dit públicament és que el poble català té dret a votar sobre el seu futur, cosa que considero un dret no negociable”, afirma Savall. “Però vincular la meva decisió de no acceptar el premi a l'actual situació política és una falsedat”, diu. Això sí, confessa que, veient la situació europea, “els països petits funcionen millor perquè tenen una dimensió més humana”.

No va voler fer sang, almenys més de la justa i necessària davant una situació que considera indignant: “En els meus quaranta anys de carrera he estat rebut per ministres de molts països, però a Espanya l'únic ministre de Cultura que va voler rebre'm va ser Jordi Solé Tura —un dels pares de la Constitució—, que va ser molt amable amb mi, encara que la reunió no va servir per a res”, diu Savall. “Els altres responsables del Ministeri mai no es van dignar a rebre'm per escoltar propostes encaminades a preservar, difondre i gravar el meravellós patrimoni musical antic. Deien que estaven molt ocupats. “És més, mai no he vist José Ignacio Wert als meus concerts”, afegeix amb sorna.

“És fàcil imaginar la meva reacció”, comenta el famós gambista, director i compositor català, “en rebre la notícia que després de quaranta anys sense fer-me el més mínim cas, decideixen atorgar-me un premi. Primer vaig sentir alegria, però en pensar en tants anys d'absolut oblit, no podia fer res més”, confessa. Lamenta, això sí, el disgust que pot haver ocasionat amb la seva decisió als membres del jurat que han distingit la seva trajectòria. “M'han donat una alegria en concedir-me el premi, un premi que arriba tard, molt tard, però he posat a la balança els anys de desídia i falta de suport als meus projectes i l'únic camí coherent és rebutjar-lo i així denunciar la gravíssima situació de la música i de tota la cultura”.

Mai no he vist José Ignacio Wert als meus concerts

“No em queixo perquè em donin més concerts, perquè afortunadament en faig més de 150 per tot el món cada any, el que m'indigna és la situació de crisi, la pobresa que pateixen milions de persones, el futur que els espera als joves”. Savall lamenta la ineficàcia en la gestió de la cultura d'un Govern “que no ha estat capaç de fer una llei de mecenatge capaç de contribuir al desenvolupament d'ambiciosos projectes culturals”. I recorda que, si ell, que rep honors en l'escena internacional, rep aquest tracte, què poden esperar centenars de músics i grups que treballen amb il·lusió cada dia per mantenir viva la tradició musical.

Savall té clar que una cosa són les reaccions polítiques, i una altra de molt diferent la reacció del públic que acudeix als seus concerts, tal com va poder comprovar dijous, el mateix dia que va comunicar el seu rebuig al premi institucional, en un concert a Valladolid. “Va ser un concert meravellós, el públic no volia deixar-me marxar, vaig haver de donar tres propines”.

El que sí que denuncia és el tracte discriminatori que reben fora de Catalunya els seus projectes al capdavant de La Capella Reial de Catalunya. “És curiós, actuem a tot el món, però en arribar a Espanya, veiem com en els grans festivals i auditoris prefereixen contractar conjunts estrangers de qualitat similar, de fet amb prou feines fem dos o tres concerts fora de l'àmbit català”. Savall recorda que fa dècades que realitza visites periòdiques a l'INAEM i l'única cosa que ha aconseguit és “ajudes puntuals que no passen dels 30.000 euros per a l'organització de centenars de concerts per tot el món en els quals difonem la música espanyola”.

“Però”, i ho diu sabent que en l'àmbit professional se'l considera un dels músics que més subvencions rep, “mai m'han concedit una ajuda estable ni un conveni de col·laboració com els que tenen a França grups com Les Arts Florissants, que rep més d'un milió d'euros. Només la Generalitat de Catalunya ens concedeix ajudes estables que agraïm profundament, perquè amb això podem dur a terme projectes que ens fan més competitius al mercat internacional”.