Selecciona Edició
Connecta’t

L’oposició retreu a Trias que no dediqui el superàvit a polítiques socials

CiU es compromet a no ampliar horaris comercials sense el consens del sector

Recinte de la presó Model de Barcelona. Ampliar foto
Recinte de la presó Model de Barcelona.

Els grups municipals del PSC, el PP i ICV han votat avui en contra de l'aprovació dels comptes de l'exercici 2013 de l'Ajuntament de Barcelona, mentre que ERC s'ha abstingut: per responsabilitat, han argumentat. De forma unànime, tots els grups, també ERC, han retret a l'Ajuntament que faci dos exercicis seguits que tanqui –i presumeixi de fer-ho– amb un superàvit que el 2012 va ser de 60 milions i el 2013 va pujar a gairebé 140 milions d'euros, quan, argumenten, la ciutat té necessitats socials urgents.

Durant el ple, i com ja va passar la setmana passada a la Comissió de Presidència, la majoria que sumen el PSC, ICV i el PP han rebutjat el conveni signat entre l'Ajuntament i la Generalitat sobre equipaments penitenciaris, que inclou la compra i el trasllat de la presó Model. Es tracta d'una operació en què Barcelona compra a la Generalitat els terrenys i construeix una presó nova a la Zona Franca a canvi de reduir el deute del Govern autonòmic amb el consistori. També com va passar en la votació, no vinculant, el rebuig d'avui representa un revés polític per al Govern municipal, però l'acord entre les dues administracions continua endavant.

Durant la sessió plenària ICV ha presentat un pla de rescat social dotat amb 150 milions per al 2015, entre augment de despesa en serveis i inversions a llarg termini. Malgrat el suport del PSC i ERC, el pla ha estat rebutjat amb els vots de CiU i el PP. ERC ha demanat que es descarti qualsevol ampliació d'horaris comercials si no és amb el consens del sector, una proposició a la qual s'ha compromès CiU.

Sobre els comptes del 2013 i el superàvit, la tinent d'alcalde d'Economia, Sònia Recasens, ha defensat unes xifres “que mantenen les inversions i donen resposta a les necessitats socials on fa falta”, i ha recordat que el superàvit permetrà afrontar qüestions com tornar sense problemes els 51 milions que corresponen a la PIE (previsió d'ingressos de l'Estat). “La devolució no serà cap problema perquè tenim superàvit”, ha afirmat. El romanent de tresoreria supera els 400 milions d'euros. Aquests comptes, segons el seu parer, mostren la “sostenibilitat, solvència i fiabilitat” de l'Ajuntament de Barcelona.

Per part del PSC, el regidor Joan Trullén ha retret al Govern municipal que “en un context de compliment dels paràmetres de sostenibilitat, no s'hagi destinat el superàvit als barris, a impulsar polítiques d'habitatge o a mantenir la gestió dels aparcaments del centre com eren [abans de la seva privatització], sense perdre capacitat de maniobra”.

El romanent de tresoreria supera els 400 milions d’euros

Des del PP, el regidor Javier Mulleras, a més de retreure el superàvit “amb les necessitats que hi ha”, ha rebutjat els comptes amb arguments com “l'excés de contractació directa, les subvencions ideològiques, concursos resolts amb subjectivitat, el manteniment de superestructures en empreses municipals o la submissió política i financera a la Generalitat”. Més detalladament, Mulleras ha criticat partides com un curs de coaching al circuit de Montmeló pagat a directius per valor de 21.000 euros o el fet que el manteniment d'alguns vehicles municipals es faci al municipi de Begues, al Baix Llobregat.

ICV, a través del regidor Quim Mestre, ha qualificat el superàvit multimilionari d'“inacceptable quan la situació social és molt pitjor que abans de la crisi”. “No avalem una gestió pressupostària orientada a fer superàvit”.

Per la seva banda, Jordi Portabella, d'ERC, ha argumentat la seva opció d'abstenir-se amb l'absència d'irregularitats i “per no afeblir la imatge de l'Ajuntament, perquè els comptes tenen una conseqüència directa sobre les possibilitats d'inversió i creació d'ocupació a Barcelona”. Malgrat això, ha manifestat que el superàvit “no és gratis: són diners que es deixen d'invertir en moments en què són necessaris, és una opció ideològica que no és la nostra”. “L'economia ha de servir a les persones; els diners a la ciutat i no a la banca”, ha resolt.