Selecciona Edició
Connecta’t
Entrevista a Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana

“Si l’Estat no vol negociar, no pagarem el deute i caurà en ‘default’”

El president d'Esquerra exigeix eleccions immediates i creu que el Govern s'ha de saltar la impugnació del nou 9-N: "Cal seguir endavant, com hauríem d'haver fet amb l'altra consulta"

Oriol Junqueras, durant l'entrevista.
Oriol Junqueras, durant l'entrevista.

Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) afronta els dies més decisius des que es va fer càrrec de la presidència d'Esquerra Republicana, el 2011. Després de dos anys de pacte amb CiU per celebrar una consulta el 9 de novembre, ha vist com el Govern canviava la votació per un procés participatiu. El líder d'ERC dóna per trencat el pacte amb CiU i, tot i que promet ajudar perquè el 9-N sigui un èxit, té la vista fixada en unes eleccions en què parteix com a favorit.

Pregunta. Com veu la decisió del Govern espanyol d’impugnar la consulta?

Resposta. El Govern espanyol actua com una piconadora de drets, amb un PSOE enganxat a remolc del PP. L’Estat ha convertit un marc constitucional pensat com a garant de drets i llibertats en un mur de formigó.

P. Si el Govern català l’acata, què faran?

R. Doncs farem tot el possible perquè els catalans puguin votar. Cal seguir endavant, com hauríem d'haver fet amb l’altra consulta. Hem de ser conseqüents amb el mandat democràtic que ens va encarregar el poble. Ens va encarregar una consulta de debò amb conseqüències jurídiques, i hem de fer que el 9-N s'hi assembli el màxim possible.

P. I s'hi assembla?

R. Malauradament, el Govern diu que no genera un mandat democràtic, que només es pot generar amb unes eleccions. Nosaltres l'hauríem volgut sorgit d'una consulta.

P. De què serveix, doncs, votar el 9-N?

R. Per mobilitzar la societat catalana i demostrar que tenim moltes ganes d'exercir la democràcia.

P. No creu que pot acabar fatigant la crida constant a la mobilització sense que hi hagi cap canvi real?

R. Precisament per això nosaltres volíem la consulta, i tal com estava prevista generava un mandat vinculant. Lamentem que no sigui així.

“Davant la impugnació cal seguir endavant, com s’hauria d’haver fet amb l’altra consulta”

P. Ara es bolquen en el nou 9-N, però van escenificar la ruptura al Govern.

R. Vam constatar que el Govern havia obert un escenari nou i no pactat, fora de tots els acords i incomplint el mandat dels ciutadans. Nosaltres voldríem seguir en el model anterior, però ajudarem en aquest.

P. Si el 9-N hi ha poca participació, s'acaba el procés?

R. Al contrari. Voldrà dir que la gent vol unes eleccions, que sí que generen un mandat democràtic. Estem convençuts que anirà bé. Però vagi com vagi, siguin quins siguin els resultats, seran imprescindibles unes eleccions.

P. Han valgut la pena aquests dos anys de camí per trencar la unitat un mes abans del 9-N?

R. Hi havia un compromís de fer la consulta amb conseqüències refrendatàries, i el Govern ha plantejat un escenari nou i no pactat.

P. No era un engany insistir que es faria la consulta sí o sí?

R. Estem convençuts que es podia fer, i que s'havia de fer. No va arribar mai cap requeriment judicial per cap aspecte concret.

P. El Constitucional ho va impugnar.

R. Sense cap requeriment judicial que aturés cap aspecte en concret, quedava marge. Quedava molt camí per recórrer.

P. El nou 9-N té totes les garanties democràtiques?

R. Ho esperem. Esperem que el Govern ho faci de la millor manera possible i les garanteixi. Nosaltres hi ajudarem tant com puguem.

P. La llei s'ha posat al límit: els funcionaris, l'obligació de fer publicitat.

“El Govern ha obert un escenari nou i no pactat. Ara el que fa falta són unes eleccions”

R. Hem d'obeir els ciutadans de Catalunya, que són els que ens havien fet un mandat.

P. Se senten traïts pel Govern? Es penedeixen del pacte?

R. No és rellevant. Vam signar aquell pacte perquè estàvem convençuts que hi hauria una consulta amb conseqüències refrendatàries. No ha pogut ser? Doncs que sigui a través d'unes eleccions.

P. Va ser un error, doncs?

R. Vam signar perquè estàvem convençuts que era possible fer-ho, i encara n'estem ara.

P. La consulta que van convocar tampoc tenia conseqüències refrendatàries.

R. Des del nostre punt de vista, sí. Si el resultat era molt evident i tenia totes les garanties, les conseqüències eren refrendatàries. Una cosa és el marc legal per convocar-la i l'altra les conseqüències que se'n generen.

P. Dóna la raó al Constitucional, quan diu que és un referèndum encobert.

R. És evident que era un referèndum. És el vot dels ciutadans el que el converteix en vinculant.

P. La pregunta del nou 9-N és la mateixa. Pot provocar, doncs, el mateix efecte?

R. Ens agradaria, però el Govern de Catalunya ja ha dit que no. Hem de buscar el mandat en unes eleccions.

P. Com es fa un mandat per a la independència en unes autonòmiques?

R. Fent unes eleccions constituents que determinin una majoria amb un programa comú: exercir la independència tan aviat com sigui possible. Ni declarar-la, ni proclamar-la: exercir-la, implementant les estructures necessàries. Un compromís també amb la justícia social, la igualtat d'oportunitats, i la lluita contra la corrupció.

P. Això es fa amb una llista comuna dels independentistes que inclogui partits amb corrupció?

R. No. Això es fa amb un compromís programàtic, perquè el que és rellevant és què, no qui.

“La llista única no està sobre la taula. No és important qui, sinó què: la independència”

P. Vol pactar un punt en comú?

R. Hem d'exercir la independència des del primer moment, i per això hem de fer unes eleccions constituents. Aquesta és la qüestió clau, i després que cadascú es posicioni com cregui oportú.

P. Vostè sol, per més que guanyi en les enquestes, no pot decidir que siguin constituents.

R. Si depengués d'ERC ho faríem així, i demanarem als altres que ho facin.

P. I no seria millor pactar un programa comú?

R. Els punts d'Esquerra són els més lògics en aquest moment, perquè perllongar l'agonia no aporta res de bo. La resta, que es posicionin com creguin oportú. Nosaltres expliquem el nostre argumentari, i la resta explicarà el seu. Potser tothom estarà d'acord en els arguments que ERC exposa.

P. Per tant, perquè hi hagi un programa o una llista en comú els partits han d'assumir els punts d'ERC.

R. La llista única no està sobre la taula, és irrellevant qui. Si resulta que la posició d'ERC és compartida, hi haurà un punt en comú. Si només ho és en part, serà parcialment en comú.

P. Si és irrellevant qui, li és igual ser candidat?

R. Hi insisteixo. El que és important és el què. No té sentit posar-se a discutir sobre una cosa irrellevant. Primer comprovem en què coincidim.

P. Durant aquests dos anys també prometien estructures d'Estat. Què canviarà?

R. Si el Govern n'ha fet, podrem exercir la independència. Si no, n'implementarem immediatament.

“El Govern espanyol no farà cap oferta. I si la fa, no serà creïble”

P. Eren socis del Govern. Alguna responsabilitat hi deuen tenir...

R. Hem ajudat el Govern en tot allò que necessitava. Confiem que les estructures estiguin fetes, i així ja podrem exercir la nostra condició d'Estat independent. És impossible negociar amb l'Estat espanyol si no és així. Negociar de tu a tu amb l'Estat només es pot fer amb la independència. Qui encara pensi que es pot fer des de la comunitat autònoma viu en un autonomisme màgic. Hem de negociar com un tot, i són vitals el arguments que posem damunt la taula. Una de les claus és el deute públic espanyol. La societat catalana n'ha d'assumir una part sempre que Espanya s'avingui a negociar els actius amb la República Catalana. Si l'Estat espanyol no negocia estarà fent inviable que l'economia catalana es pugui fer càrrec d'aquest deute, i col·locarà l'Estat espanyol en situació de 'default'. Això no ho vol la comunitat internacional, i per tant pressionarà el Govern espanyol perquè s'avingui a negociar. L'Estat negociarà si som ferms.

P. Sona com una amenaça: o m'acceptes les condicions o t'enfonso

R. En absolut. Estarem encantats d'assumir la part que ens correspongui, però només ho podrem fer si l'Estat no es nega a negociar. Quina part hem d'assumir? Hi ha criteris. Els acords de Dayton diuen que el repartiment s'ha de fer en funció de la despesa efectiva a cada territori: això implica el 9%. És molt millor això que haver-lo de pagar a través dels impostos, que és la part proporcional del que paguem, el 24%.

P. Si el Govern espanyol manté la clau de la caixa i creen la hisenda catalana, cridaran a la insubmissió fiscal a Espanya?

R. Els ciutadans hauran de triar entre assumir 240.000 milions d'euros de deute o assumir-ne una part més raonable. Per fer-ho hauran d'obeir les lleis del Parlament d'un país que estarà exercint com un país independent.

P. Però si no està reconegut i el Govern no negocia...

R. Els mercats i la comunitat internacional el faran negociar.

P. També deien que la comunitat internacional permetia votar a Catalunya.

R. No dic que la comunitat internacional vindrà a regalar-nos res. En defensa dels seus interessos, convencerà el Govern que hi ha d'haver un procés de repartiment d'actius i passius.

P. No li serà més fàcil no reconèixer Catalunya?

R. Li interessa que tots puguem complir amb les nostres obligacions, i l'evolució de l'Estat fa inviable aquest compliment. L'Estat acabarà sense poder pagar el deute.

P. Pitjor ho tindrà si perd Catalunya, el 20% del PIB.

“ERC no aprovarà els Pressupostos ni n’avalarà una pròrroga”

R. L'Estat ha de fer unes reformes fonamentals, però només les farà si nosaltres estem en una posició de fortalesa i claredat.

P. Per pressionar la comunitat internacional encara defensa que es pari l'economia catalana?

R. La capacitat de mobilització de la societat pot tenir conseqüències que ajudin l'Estat espanyol a entendre que és bo per a tothom que afrontin els seus compromisos internacionals, i segur que ho entendrà quan sigui imprescindible negociar.

P. L'Estat té les seves armes. Què passa si no paga les nòmines?

R. Els ciutadans veuríem que és imprescindible resoldre la qüestió de la Hisenda immediatament. Com tantes altres vegades l'actitud del Govern probablement ajudarà a fer entendre als ciutadans la necessitat de fer un país independent.

P. L'Estat ha estat el seu millor aliat?

R. Sens dubte, és un dels principals motors perquè la societat catalana sigui independentista.

P. No obstant això, la tercera via tindria èxit si hi hagués una oferta de l'Estat.

R. El Govern espanyol no farà cap oferta. O en tot cas, no serà creïble, ni del PP ni del PSOE. Mai cap Govern ha complert res del que s'havia compromès amb la societat catalana.

P. Vostès es neguen a pactar els Pressupostos. Temen que el president pacti amb el PSC i refredi la consulta?

R. Els ho ha de preguntar a ells. ERC no tornarà a aprovar uns Pressupostos autonòmics, però estarà encantada d'analitzar i aprovar els d'una Catalunya independent.

P. I una pròrroga, l'avalarà?

“Només podem construir el futur estant nets de corrupció. CiU ha de fer un esforç important”

R. No té sentit, amb 4.000 milions d'euros menys d'ingressos. És una xifra monstruosa.

P. Més inviable és tenir uns Pressupostos d'un Estat independent l'1 de gener.

R. És molt més fàcil que aquest país sigui independent que aprovar uns Pressupostos així. La independència depèn de nosaltres. Els Pressupostos, de Cristóbal Montoro.

P. Però no es pot governar sense pressupostos

R. Es poden fixar les prioritats que es vulguin, però si els diners no hi són, no es poden complir.

P. Si es convoquessin eleccions ara, com volen, serien més tard de l'1 de gener. I es necessitarà, com a mínim, una pròrroga.

R. Doncs s'aplicarà el de l'any passat. Una cosa és allargar-lo un mes, l'altra aplicar les retallades de 4.000 milions durant tot l'any.

P. És el que han fet els últims dos anys.

R. No estàvem parlant d'aquestes xifres, el total era més alt. Així, és inaplicable: s'haurien de tancar els hospitals, els Mossos, els Bombers, cancel·lar la despesa farmacèutica... ERC no serà còmplice d'una bogeria així.

P. S'han sentit còmodes anant de bracet amb CiU, tan afectada per la corrupció?

R. El futur de Catalunya l'hem de construir amb aquells que estiguin nets de corrupció; si no, és impossible.

P. Les enquestes diuen que vostès no tindrien majoria. Si busquen aliats per proclamar la independència, CiU en quedarà exclosa per la corrupció?

R. Només podem construir el futur estant nets. CiU està afectada per molts casos i ha de fer un esforç molt important.