L’Esplanada de les Mesquites reobrirà per a la pregària del divendres
Des del 1967 no s'havia tancat mai aquest indret, el tercer més sagrat de l'islam
El tancament total de l'Esplanada de les Mesquites que ha decretat Israel aquest dijous després de l'intent d'assassinat del rabí radical Jehuda Glick és un fet insòlit en 47 anys. Mai des del 1967 no s'havia buidat el que és el tercer indret més venerat de l'islam. Es preveu que reobri per a les pregàries del divendres, segons el diari israelià Haaretz, que cita la policia de Jerusalem. No obstant això, els homes de menys de 50 tindran restringida l'entrada a la zona.
El control de l'Esplanada va estar en mans d'un waqf (una espècie de gestor islàmic) controlat per Jordània. Així es va mantenir fins que, durant la guerra dels Sis Dies, les tropes israelianes van ocupar la zona. La bandera israeliana va arribar a onejar a la Cúpula de la Roca, però el ministre de Defensa, l'històric Moshe Dayan, va entendre que calia mantenir el delicat statu quo que regia des de l'època otomana, per la qual cosa va ordenar retirar el símbol. Per això el Govern israelià no en va prendre el control, sinó que el va transferir al waqf que avui el comanda, amb Jordània com a contrapart amb estatus preferencial a l'Esplanada, amb la qual cal pactar qualsevol mínim canvi que es vulgui dur a terme.
Dayan, després de diverses reunions insòlites amb els líders musulmans a Al-Aqsa, va acordar que els seus soldats desocuparien el recinte i es desplegarien als voltants. Ells controlen avui els accessos i tenen potestat per fer supervisions a l'interior. Actualment hi entren per patrullar, fer batudes i escortar els grups de jueus que hi acudeixen cada vegada amb més freqüència.
L'arribada dels israelians a l'espai que domina la ciutat vella de Jerusalem va impedir que durant dies no hi accedís cap fidel aquell estiu del 1967. El tancament va ser total. I això mateix és el que s'ha ordenat ara. Com va indicar dijous al matí la policia, només va haver-hi un tancament semblant l'any 2000, quan el 28 de setembre, el llavors cap de l'oposició, Ariel Sharon, va anar a l'Esplanada en un gest que es va entendre com una provocació i que va encendre la metxa a la ciutat i a Cisjordània i Gaza, fet que va donar lloc a la segona intifada o "intifada d'Al-Aqsa".
Llavors, recorden avui els veïns de la ciutat vella, el tancament va ser gairebé total però no complet, perquè es va deixar entrar a resar alguns ancians. Ara no hi ha excepció: no hi accedeixen fidels musulmans, siguin de l'edat o el sexe que siguin, ni tampoc visitants, cristians, jueus o de qualsevol altre credo. Els residents al barri musulmà de la ciutadella confien que aquesta prohibició s'aixequi ràpid, divendres si pot ser, ja que es tracta del principal dia de pregària setmanal en l'islam.
