Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya porta la privatització d’AENA a Brussel·les

El Govern de Mas acusa l'Estat de fer "el primer pas" per crear "un monopoli privat"

El Govern de la Generalitat ha portat a Brussel·les la privatització parcial del gestor aeroportuari AENA perquè es pronunciï sobre la "qualificació de tota la xarxa" com un "servei econòmic d'interès general" i sobre les "ajudes d'Estat" que suposen que "els aeroports rendibles financin les pèrdues dels deficitaris". En dues cartes remeses ahir a la Comissió Europea, l'Executiu català rebutja que tota la xarxa aeroportuària estigui en mans d'un únic gestor i acusa el Govern central d'estar fent "el primer pas" per crear "un monopoli privat sense cap garantia de futur", cosa que perjudica la competència. Brussel·les ha assegurat aquest divendres que ha rebut la queixa de la Generalitat, segons fonts de l'Executiu d'Artur Mas.

Davant la imminent aprovació del fullet de l'oferta pública de venda (OPV), que finalment ha estat ajornada per un defecte formal, la Generalitat va remetre una carta signada pel conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, a la presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Elvira Rodríguez, segons ha avançat La Vanguardia. En la carta, el conseller informava que la Generalitat ha decidit portar l'operació a Brussel·les, motiu pel qual li reclamava que inclogués aquesta informació al fullet. En la missiva, Mas-Colell cita l'informe publicat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) publicat el 2 de juliol passat, que assenyalava les "deficiències" de la qualificació de tota la xarxa d'aeroports com a "servei econòmic d'interès general", ja que no tenia "informació justificativa" que tots compleixen aquesta missió. La CNMC, a més, advertia de les "objeccions" que podia posar la Comissió a l'operació.

Un informe de la Comissió Nacional de la Competència apunta que no hi ha prou informació per qualificar tots els aeroports com a "servei econòmic d'interès general"

La comunicació amb Brussel·les es va fer a través del director general de Política i Promoció Econòmica de la Generalitat, Albert Carné, que va enviar una carta al director general de Competència de la Comissió, Alexander Italianer, i una altra al director general adjunt d'Ajudes d'Estat, Gert-Jan Kroopman. En aquestes cartes, Carné exposa la "importància estratègica" de l'aeroport de Barcelona per a "la competitivitat" de l'economia catalana i explica que el Govern català va aprovar un acord que expressa la seva "absoluta disconformitat" amb el "model de regulació i gestió aeroportuària" que suposa la sortida a Borsa d'AENA.

Carné recorda que tot i que les Directrius sobre ajudes estatals a aeroports i companyies aèries permet "en alguns casos" definir "serveis d'interès econòmic general", l'Estat ha de justificar aquesta decisió. Davant la falta d'arguments per fer aquesta qualificació, prossegueix Carné, la CNMC ja va advertir de les objeccions que podria posar la Comissió. El director general assenyala que aquest model, que considera que "podria conduir a subsidis creuats entre aeroports", consolidaria un model pel qual les infraestructures rendibles sufraguen els números vermells de les que no ho són. "Mantenir un sistema de subsidis creuats comporta una sèrie d'implicacions des de l'òptica de la promoció de la lliure competència que han de ser considerades", afegeix.

El Govern català fa anys que reclama la gestió individualitzada de l'aeroport del Prat. La Generalitat va posar damunt de la taula un model en el qual seria governat per un consorci integrat per AENA, la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, en el qual la part catalana tingués majoria. El traspàs d'aquesta competència fins i tot es va abordar en la negociació al Congrés de l'actual Estatut, encara que no va arribar a fructificar.

MÉS INFORMACIÓ