Selecciona Edició
Connecta’t

Guardiola i la ruïna de Rosell

Laporta va edificar un dels millors Barça des de la ruïna de Gaspart, mentre que Rosell va haver d''arruïnar' Laporta per presumir de Barça

Joan Laporta saludant Sandro Rosell en la presa de possessió el 2010. Ampliar foto
Joan Laporta saludant Sandro Rosell en la presa de possessió el 2010.

Hi ha raons de sobres per suposar que els últims anys de mandat de Laporta són qüestionables des d'un punt de vista econòmic, tantes perquè la seva gestió fos reprovada en una moció de censura i portada a l'assemblea, no perquè fos sotmesa a la consideració del magistrat Martínez Borrego. Rosell va optar, no obstant això, per convertir un exercici econòmic discutible en un al·legat de la ruïna, per poder canviar, d'aquesta manera, la política comercial, social, institucional i esportiva del Barça. Els socis no van votar a favor de l'acció de responsabilitat per la memòria que va presentar la directiva, sinó per les diferents factures que es van anunciar i van publicar prèviament com a prova del delicte que la junta sortint vivia a cor què vols a Luz de Gas.

Va haver-hi un moment en què es va acceptar la necessitat d'una economia de guerra que exigia que les fotocòpies es fessin en blanc i negre, que la fundació es preocupés més de Catalunya que d'Àfrica, que s'agraís el patrocini de Qatar davant del d'UNICEF i que s'hagués de traspassar Txigrinski per pagar la nòmina dels empleats del Barça. Guardiola va signar la partida del central ucraïnès i va tolerar que el consell qualifiqués la venda d'Ibrahimovic com el pitjor dels negocis en la història del club per una qüestió de supervivència, mai per subratllar el mal que havia fet Laporta. La sentència de l'acció de responsabilitat permet entendre ara el motiu del distanciament de molts barcelonistes respecte a l'obra de govern de Rosell-Bartomeu.

Rosell es va preparar per dirigir una entitat des de la misèria, i per això va donar suport a la moció de censura contra Laporta. No va canviar d'estratègia ni tan sols quan va assumir la presidència en un moment d'esplendor esportiva, personificat en Messi i Guardiola. L'entrenador es va lliurar a la causa blaugrana fins que es va adonar del parany: el deute heretat era l'excusa perfecta per justificar l'acció de govern de la directiva de Rosell.

Laporta va edificar un dels millors Barça de la història des de la ruïna de Gaspart mentre que Rosell va haver d'arruïnar Laporta per presumir d'aixecar un Barça que no se sap on anirà a parar sota el comandament de Bartomeu. No ens hauria d'estranyar, per tant, que Guardiola s'hagi solidaritzat amb Laporta sense haver d'expressar el seu desengany amb Rosell. Potser a partir d'ara s'entendrà que, tot i no tenir res en contra de ningú, el tècnic català decidís abandonar el Camp Nou. Els desgastos, per més importants que siguin, es combaten amb afecte i no amb criteris comptables.

MÉS INFORMACIÓ