_
_
_
_
_
BÀSQUET

Gasol pren el Madison en el seu debut amb els Bulls

“Em sento rejovenit, il·lusionat”, diu el català després del seu gran partit contra els Knicks

Pau Gasol, implacable en el seu debut amb Chicago.
Pau Gasol, implacable en el seu debut amb Chicago.Frank Franklin II (AP)

Les cròniques diran que van guanyar els Bulls als Knicks a l'opening night de la temporada de la NBA al Madison Square Garden, i que ho van fer amb inesperada suficiència, però n'hi va va haver més, molt més. Sobretot, Pau Gasol, implacable en el seu debut amb Chicago. Els Knickerbockers fa 41 anys que no conquisten un títol i segons va semblar ahir, dimecres, hauran de millorar molt per canviar el destí, per més que els acompanyi la màgia de Nova York, tinguin Phil Jackson com a flamant president (11 títols avalen el veritable senyor dels anells) i, com diu l'espanyol Calderón, nou base de l'equip de Manhattan, “tot és diferent al millor pavelló del món”. Aquest dimecres, el millor i diferent no va ser el Madison, sinó Gasol, un paio de 34 anys capaç de signar un doble-doble (21 punts i 11 rebots) en la victòria del seu equip per un rotund 80-104.

El partit, malgrat l'inapel·lable joc més bo dels Bulls, va complir en moltes fases amb la lògica d'un inici de temporada. Equips en formació, sistemes per aprendre i jugadors nouvinguts o amb problemes físics (Calderón arrossega problemes al bessó i no va poder debutar). Per aquest motiu entre els grupets i als vestuaris, abans del partit, el debat se centrava en si els Knicks assimilarien el famós triangle de Phil Jackson, el sistema de joc tan efectiu com difícil d'explicar que tants títols li va donar a Chicago i a Los Angeles, o si els Bulls havien d'adequar el seu estil a Gasol o era el català qui, malgrat el seu enorme palmarès i experiència, havia d'assumir a aquesta altures la condició de meritori. Malgrat que aquesta és la NBA més global (101 jugadors estrangers de 37 països), a alguns analistes locals els costa ser generosos amb els de fora.

No obstant això, pel que es va veure aquest dimecres sobre la pista, l'equip que Michael Jordan va portar a l'Olimp gaudirà, i molt, del català. Els Bulls no han aconseguit cap anell de campions des del 1998, precisament l'última temporada de Jordan, però l'arribada de Gasol ha despertat emocions noves a Chicago. El millor jugador espanyol de la història va complir en el seu debut, tal com havia vaticinat el seu entrenador, Tom Thibodeau, amb un desplegament de recursos i intel·ligència. “En Pau ha estat molt molt bé. En tot moment ha pres les decisions adequades”, va assenyalar Thibodeau.

El català no va poder amagar la seva satisfacció després de la victòria: “Em sento rejovenit, amb il·lusió. Vull aprofitar aquest moment, aquesta nova oportunitat. Els dos últims anys a Los Angeles han estat complicats. Anar-me'n ha estat la decisió més difícil de la meva carrera i de la meva vida. Vull girar full”. Gasol va assegurar que sent “el suport” del seus nous companys, als quals va correspondre a la pista amb el seu millor repertori. “M'he sentit molt bé, molt positiu, tant en atac com en defensa, amb molta confiança. Aquest és un grup jove amb molta gana de triomfs. Ara a descansar i pensar en el proper partit”, va afegir.

M'he sentit molt bé, molt positiu, tant en atac com en defensa, amb molta confiança" Pau Gasol

Calderón va tenir més mala sort. Minuts abans del partit, durant l'escalfament a la pista, l'espanyol es mostrava confiat. “És un debut totalment diferent només pel fet que és al Madison Square Garden, el millor pavelló del món, el més famós, contra un equip com els Bulls i jugant amb els Knicks en la meva desena temporada a la NBA. Tot quadra. Tot queda bonic”, va dir a EL PAÍS. Minuts després, el tècnic de Nova York, Derek Fisher, va preferir no forçar el bessó de Calderón i el va deixar a la banqueta. “Inconvenients de l'ofici”, va assumir l'internacional espanyol. “L'any passat vaig tenir l'oportunitat de jugar tots els partits menys un per culpa d'un cop, i aquesta temporada espero fer el mateix” va afegir.

Calderón no va poder evitar la pregunta de rigor quan un jugador té com a entrenador o com a president Phil Jackson: el triangle. “Impossible, no ho puc explicar”, va fer broma. Però més seriosament va afegir: “El triangle és bàsquet. Tothom parla molt d'ell, però segur que altres entrenadors tenen els seus sistemes, el que passa és que no tenen nom. És un sistema més, en què és important on et col·loques, l'espai entre els jugadors, el llançament… Una mica tot”. El triangle va brillar aquest dimecres per la seva absència al Garden.

Sobre les seves expectatives en un equip tan especial com els Knicks i amb un mite com Jackson en el pont de comandament, el base extremeny es va mostrar pletòric: “Amb Jackson o sense ell, els Knicks sempre criden l'atenció. És una franquícia diferent, molt important. La gent que no sap de bàsquet sap qui són els Knicks. Aquesta és una de les ciutats més importants del món i aquest és l'equip d'aquesta ciutat. Els Knicks sempre seran importants”.

L'atzar va voler que aquest dimecres s'ajuntessin al Madison tres dels set jugadors amb passaport espanyol de la NBA. Al debut de Gasol i Calderón als seus equips, s'hi va sumar el de Nikola Mirotic amb els Bulls. L'exjugador del Reial Madrid assumeix la seva condició de debutant i només aspira a aprendre. Amb Gasol al mateix vestuari, no li serà difícil: “En Pau m'està ajudant molt. És un gran jugador, ha guanyat dos anells de la NBA i té una enorme experiència. Aprofitaré molt tot el que em pugui ensenyar. Ell ha passat per aquesta transició i els seus consells em són molt útils”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_