Selecciona Edició
Connecta’t

El rècord de la Festa del Cinema reobre el debat del preu de les entrades

La cita suma 2.196.101 espectadors en tres dies d'entrades a 2,90 euros

Cues dimarts durant la Festa del Cinema davant d'un cinema madrileny.
Cues dimarts durant la Festa del Cinema davant d'un cinema madrileny.

Va ser el millor dia en assistència a les sales espanyoles dels dos últims anys. I amb tot, aquests 904.185 espectadors que van entrar en un cinema dimecres van deixar, com a xifra, un sabor agredolç.

Dolç, perquè amb ells s'arribava als 2.196.101 espectadors en la VII Festa del Cinema, un 15% més que en l'edició anterior, que va tenir lloc fa sis mesos, a l'abril, enmig del cicló Ocho apellidos vascos. Els organitzadors d'aquest esdeveniment, que durant tres dies ha ofert cinema a 2,90 euros en 361 cinemes, és a dir, 3.104 pantalles —gairebé tot el parc cinematogràfic espanyol, un 95%—, estaven contents. Per primera vegada van superar els dos milions: a l'abril van ser 1.904.728, i l'octubre del 2013, 1.595.951, la primera gran explosió de la Festa, quan van duplicar l'assistència de la convocatòria precedent. Sales plenes, cues, bones vibracions als cinemes, rostres somrients. Juan Ramón Gómez Fabra, president de FECE (l'associació que aglutina els exhibidors), fins i tot comentava que s'esperaven menys participants el tercer dia.

Les més vistes

Drácula, la leyenda jamás contada (454.000 espectadors); Torrente 5: operación Eurovegas (190.000 assistents) i El protector (182.000 entrades venudes) han estat les tres pel·lícules més vistes durant la Festa del Cinema, segons dades de l'empresa auditora Rentrak. Un dels films més beneficiats per l'esdeveniment ha estat La isla mínima. Va acabar el cap de setmana com la desena pel·lícula més vista i aquests tres dies ha pujat fins al sisè lloc amb 152.000 espectadors.

En canvi a Twitter, es van registrar més piulades sobre Perdida (segona més esmentada) que sobre Torrente 5 (la tercera) o El protector (la setena). Drácula, la leyenda jamás explicada també encapçala aquesta classificació, segons el monitoratge efectuat per SocialBro.

Però agra perquè aquestes 904.185 entrades només són un 3% més que el dimecres de l'edició anterior. En les ocasions prèvies, dilluns i dimarts servien d'escalfament per a dimecres explosius. I a mesura que avançava l'assistència aquesta setmana, es preveia un dimecres amb més d'un milió d'espectadors: dilluns van ser 517.167 persones (un 8% més que a l'abril) i dimarts, 709.104 espectadors, (un 29% més que en la VI Festa). Finalment, abans-d'ahir la taquilla no va rebentar. Des d'una de les associacions que organitzen la Festa —FAPAE (confederació de productors), FEDICINE (grans distribuïdors), FECE (els exhibidors) i l'ICAA (l'organisme que regula el cinema dins de la Secretaria d'Estat de Cultura)— un portaveu explica que pot ser que el públic ja conegui la iniciativa: abans s'hi trobaven a les sales o se n'assabentaven pel soroll mediàtic, “ara saben que existeix des del primer dia, i això ha repartit més la seva presència els tres dies”.

També és la demostració d'una irrealitat. Les entrades de cinema no poden costar 2,90 euros. Sí, però el públic demana preus més barats. A les xarxes socials hi havia comentaris per a tots els gustos: des dels que es burlaven d'aquests espectadors —bé enviant fotos de cues a París, un fet habitual a les concorregudes sales franceses; bé recordant que molts cinemes tenen els dimecres el dia de l'espectador a 3,80 euros (“només 0,90 més”); bé apuntant que a Espanya el preu mitjà és de 6,5 euros— fins als que reclamaven preus més ajustats a l'actual situació de crisi, d'uns quatre o cinc euros.

D'altres apuntaven al fet que aquest públic només se sumi a un esdeveniment, com qui compra una novel·la en una fira del llibre i la resta de l'any no s'acosta a cap llibreria. Els exhibidors compensen el preu a 2,90 amb l'acord amb els distribuïdors en el guany de l'entrada i amb els ingressos de la venda de crispetes i refrescos. Algun dels propietaris de les sales que no participaven en la Festa considera fins i tot nociu el missatge enviat amb un preu tan baix. Un altre exhibidor, que sí que fa la rebaixa, apunta: “El cinema no podrà costar mai això, amb l'electricitat més cara d'Europa i emmanillats com estem pels enormes percentatges que ens demanen de cada entrada les majors [els estudis de Hollywood], els més alts de la UE”. Mentrestant, l'assistència a les sales continua minvant dia rere dia. “Som l'únic país europeu en caiguda lliure”.

Gómez Fabra, president de FECE, creu que el públic coneix la situació: “La Festa és una excepcionalitat. Si aquesta vegada no hi havia una locomotora com Ocho apellidos vascos, sí que hem tingut diverses pel·lícules espanyoles atractives. Crec que alguna cosa sembrem perquè la gent repeteixi l'experiència de veure un film en pantalla gran”. I, com altres vegades, no té pèls a la llengua: “Hi ha circuits [de sales] molt cars entre setmana que han d'abaixar preus; hem de canviar aquesta percepció del cinema com un oci car. Però és inexcusable la rebaixa d'aquest brutal 21% de l'IVA, que ens obriria la porta per negociar amb els distribuïdors la rebaixa”.