Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Contra la irresponsabilitat del mal

Les cooperatives aporten el 83% de l'economia social i se situen als antípodes del negoci de la corrupció

La celebració aquest cap de setmana passat de la III Fira d'Economia Solidària de Catalunya (FESC), organitzada per la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya (XES) al recinte de l'antiga Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu de Barcelona, amb gairebé 10.000 visitants, és un bon motiu d'optimisme. Ho és pel lloc, aquest antic conjunt industrial convertit en fàbrica de creació, sempre ple de vida i que es va transformant per allotjar associacions i per promoure activitats socials i d'art contemporani, teatre, música o dansa, tant a les naus com als espais lliures.

I ho és pels continguts, dedicats a l'espai emergent de les cooperatives, que el 2013 van fer créixer l'ocupació a Catalunya en 1.400 persones, fins a sumar un total de 40.000 llocs de treball en tot el sector. Excepte algunes excepcions, la feina que es crea a les cooperatives és digna, té caràcter indefinit en un 80% dels casos, i més del 50% dels llocs estan ocupats per dones. El 2013 el nombre de cooperatives de treball va créixer un 8%. Aporten el 83% de l'economia social i ja representen gairebé l'1% del total d'empreses de Catalunya que, amb el 22,5% del total d'Espanya, és la comunitat autònoma amb més cooperatives.

La fira ha potenciat interrelacions i ha mostrat aquest món de l'economia social, en el qual els protagonistes no són individus i empresaris sinó persones i col·lectius: cooperatives d'habitatge, d'energia verda, agràries i d'alimentació, de turisme sostenible, d'arquitectura, enginyeria i rehabilitació, de producció tèxtil i reciclatge de roba, de consum i de serveis. Hi ha, a més, banca i finances ètiques, bancs de temps, grups feministes, comerç just, economats, horts comunitaris, tallers, editorials i revistes alternatives, grups de comunicació i educació, monedes socials alternatives a l'euro, col·lectius d'aturats i tota mena d'associacions, plataformes i xarxes de cooperació.

Els llocs de feina que es creen a les cooperatives són dignes, tenen caràcter indefinit en un 80% dels casos, i més del 50% estan ocupats per dones

El reforçament d'aquest tipus d'economia local, basada en l'autoorganització i la proximitat, no és una moda, sinó que té una trajectòria i planteja una alternativa autèntica davant d'un món dominat pels grans operadors econòmics, la banca i els sectors immobiliaris i turístics. Encara que són una part molt petita de les empreses, el seu valor simbòlic és més alt, perquè significa que, entre fissures i oportunitats, ha renascut i s'ha consolidat una manera audaç, solidària i responsable de treballar, consumir i viure, de relacionar-se i cooperar, gens menyspreable si volem imaginar altres mons possibles i necessaris.

Un fenomen que no és nou, sinó que segueix la nostra tradició associativa d'ateneus i sindicats, de cooperatives de producció, com les vinícoles que encara perviuen, i de recerca d'estils de vida comunitaris, però que té un caràcter emergent en aquest context de canvi de cicle caracteritzat per l'afartament social i la voluntat de les persones de ser artífexs i responsables del seu destí. De la mateixa manera que no és nova l'onada de corrupció que estem vivint aquests últims anys: en els partits polítics al poder, als bancs i caixes d'estalvis, en el sector immobiliari, en institucions civils com equips de futbol o entitats culturals, en el rentat de diner negre i en els moviment financers a través dels paradisos fiscals.

Les justificacions dels corruptes, presumptes o confessos, ens recorden aquell famós judici a Jerusalem a l'oficial nazi Adolf Eichmann el 1961, al qual va assistir la filòsofa Hanna Arendt i que la va portar a la seva teoria de “la banalitat del mal”. Les típiques frases de “no ho sabia”, “ningú em va avisar que havia de declarar a Hisenda”, “ho feia pel bé de la nació” o “complia amb el meu deure”, dites per expresidents de comunitats autònomes i de bancs, s'assemblen als arguments d'Eichmann. I el que va assenyalar Hanna Arendt, que el mal radicava en la mediocritat del buròcrata, en la incapacitat de pensar amb un esperit crític i de tenir valors humans, continua sent vàlid i ho podríem actualitzar i sintetitzar en “la irresponsabilitat del mal”.

Les cooperatives signifiquen l'1% del total d'empreses i els corruptes que dominen els negocis deuen sumar un 1% de la societat, encara que moguin un alt percentatge de capital. El que més els diferencia és que les cooperatives, en la majoria dels casos, es basen en la responsabilitat: Com podem estalviar energia, reciclar, generar les condicions per a feines dignes, organitzar estils de vida dialogant sobre cadascun dels processos, responsabilitzar-nos de l'altre, del migrant, del que pateix desnonament i marginació?

Els que encapçalen aquest capitalisme corrupte, per contra, són, entre altres coses, uns irresponsables, que amb la seva enginyeria financera i el seu malbaratament ostentós fan que augmenti la pobresa i la desigualtat, s'esgotin els recursos, es deteriori l'entorn i s'amenaci la cohesió social. És a dir, la irresponsabilitat del mal.

Josep Maria Montaner, arquitecte i catedràtic de l'ETSAB-UPC