Netanyahu accelera la colonització
El líder israelià ha autoritzat més habitatges en territori ocupat que Sharon i Olmert
Ni tan sols durant l'última negociació de pau va cessar l'ampliació de les colònies israelianes a Cisjordània i Jerusalem Est, territori palestí ocupat des del 1967. Mentre van durar les converses, Israel va aprovar la construcció de 14.000 habitatges. I tot i que les queixes de la comunitat internacional se succeeixen, no fan cap mena d'efecte en el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que continua ampliant les colònies en zones clau per fundar un futur Estat palestí. Per exemple, edifica de manera que separa Jerusalem Est de Cisjordània.
Netanyahu ha iniciat durant el seu mandat la construcció de gairebé 7.000 habitatges, més que els promoguts per Ariel Sharon en la seva última etapa (4.683 entre el 2003 i el 2006) i el doble de les d'Ehud Olmert (3.621 del 2006 al 2009).
Les paraules dels Estats Units o Europa s'han endurit amb els mesos, però sense acció: no hi ha sancions o ruptura d'acords. Aquest mateix escenari és el que s'espera que es repeteixi a la reunió del Consell de Seguretat de l'ONU que aquest dimecres té previst debatre l'assumpte.
Segons l'ONG Pau Ara, que utilitza dades de l'Oficina Central d'Estadístiques d'Israel, entre el 2009 i el 2013 l'Executiu de Netanyahu va començar 6.867 habitatges nous repartits entre Jerusalem Oriental i Cisjordània, que el dret internacional considera il·legals. Va permetre la licitació de 5.302 més i va avançar en la planificació de 8.730 més. Va legalitzar, a més, 16 outposts, grups de cases prefabricades que són el germen de futurs assentaments. El 2010 es va aprovar una moratòria de 10 mesos, per pressions dels EUA, però a finals del 2013 l'obra nova es va disparar un 123%.
Aquest any ja s'han anunciat poc més de 9.700 noves edificacions, la majoria en fase inicial, indica el Ministeri d'Habitatge, en mans dels ultranacionalistes de Casa Jueva. El Gabinet, liderat pel Likud, ha recuperat la fórmula de la nacionalització forçosa de terres, com les 400 hectàrees que va annexionar al setembre, 10 quilòmetres al sud de Betlem, la més gran des dels anys vuitanta.
Netanyahu ha utilitzat el maó a les colònies com a caramel per acontentar l'ala més radical del seu Gabinet cada vegada que alliberava un grup de presos palestins en les seves negociacions amb Mahmud Abbas. O com a càstig públic, com quan al juny va anunciar 3.300 cases extra l'endemà que es conformés l'Executiu d'unitat palestí.
Tots els governs d'Israel, des del 1967, han apostat per les colònies, malgrat que la transferència de població de la potència ocupant és una violació de la legislació internacional. Hi ha uns 120 assentaments a Cisjordània i una dotzena a Jerusalem, segons l'ONU. Amb el creixement natural de la població (un 4% anual, el doble de la mitjana nacional), els immigrants i les ampliacions, les colònies superen ja els 550.000 veïns (190.000 a Jerusalem), més atrets per les ajudes econòmiques que per motius religiosos o nacionalistes. Israel té 8 milions d'habitants. El sòl edificat suposa un 1,2% de Cisjordània, però les infraestructures i vigilància estenen el control de la terra a un 40% del territori ocupat.
Però si l'anomenat Bibi boom és especialment perillós és perquè les cases creixen en zones crucials per a la creació d'un futur Estat palestí. “Amb les colònies i el mur, Israel està creant una annexió de facto, que pot alterar irreversiblement la contigüitat de l'Estat palestí i dificultar una solució justa i sostenible al conflicte”, deia al maig Richard Falk, professor emèrit de Princeton, en el seu últim informe com a relator especial de l'ONU per als drets humans als territoris palestins. Els assessors del primer ministre justifiquen que estan ampliant els “grans blocs” que aspiren a conservar a Israel si un dia es declara l'Estat palestí
No obstant això, la Unió Europea ja dialoga amb Israel perquè es comprometi a no tocar tres terrenys essencials: Givat Hamatos i Gush Etzion —l'ampliació del qual tallaria la comunicació entre el sud-est de Jerusalem i el sud de Cisjordània—, Har Homa —situat a la zona que hauria d'unir Betlem amb Jerusalem —i la zona E1— un espai estratègic per traçar comunicacions entre Ramal·lah, Jerusalem i Betlem i d'on Israel vol expulsar 12.500 beduïns per continuar edificant—. L'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) ha denunciat en més de 200 cartes davant l'ONU que la desconnexió de territoris porta a una “discontinuïtat social, cultural i econòmica que farà inviable un Estat ple”.
