Selecciona Edició
Connecta’t

La mortalitat per infart mostra la desigualtat entre regions

La diferència arriba al 40% entre la taxa més baixa, a Navarra, i la més elevada, a València

Les probabilitats de morir per un infart augmenten o disminueixen en funció de la comunitat autònoma de residència, amb una disparitat de fins al 40% entre les regions amb millors taxes de supervivència i les pitjors. Un estudi de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), amb estadístiques oficials del Ministeri de Sanitat, revela grans desigualtats en l'atenció a les cardiopaties. Navarra presenta la menor taxa de mortalitat per infart agut de miocardi (6,08%), mentre que València té la més alta (8,49%). L'existència de programes específics d'atenció a l'infart sol coincidir amb la millor taxa de mortalitat, segons la SEC, que avui presenta aquestes dades al seu congrés anual a Santiago.

“En el cas de l'infart, ja no és justificable que no hi hagi una organització que defineixi clarament què cal fer amb un pacient, a quin hospital cal portar-lo. Totes les àrees sanitàries i les comunitats haurien de disposar d'aquests programes perquè tenen un impacte terrible sobre la mortalitat”, explica el president de la SEC, el cardiòleg José Ramón González-Juanatey. Només nou comunitats autònomes disposen actualment del denominat Codi Infart: Astúries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid, Múrcia i Navarra.

Aquests programes ofereixen una atenció urgent i coordinada per evitar morts i seqüeles. Quan s'activa el Codi Infart, s'engega un protocol que indica a quin centre cal traslladar el pacient. Per exemple, hi ha hospitals que només fan angioplàsties primàries —la tècnica més recomanada per tractar l'infart agut— en horari de matí. Una bona coordinació en xarxa permet que l'ambulància no porti el pacient a l'hospital més proper, sinó al més ben preparat en aquell moment.

“La quantitat d'angioplàsties que es fan està inversament relacionada amb la mortalitat”, assenyala Juanatey. Per això l'informe també posa l'accent en les disparitats en aplicar aquesta tècnica entre comunitats. Astúries, Múrcia i Navarra, per exemple, en fan més de 400 per milió d'habitants, mentre que Andalusia i les Canàries estan per sota de 200. Una diferència, per tant, de més del doble d'angioplàsties practicades entre algunes comunitats. Aquesta tècnica consisteix a tractar l'obstrucció de l'artèria mitjançant l'aspiració del trombe i la implantació d'un stent (una espècie de malla metàl·lica) que dilata l'artèria afectada. L'altre tractament és la fibrinòlisi, l'administració de fàrmacs que dissolen el coàgul, però és menys efectiva i té pitjors taxes de supervivència, segons la SEC.

González-Juanatey precisa que no només és important que es practiqui aquesta tècnica, sinó també fer-ho ràpid, en un màxim de 90 a 120 minuts des que el pacient té l'infart fins que se li obre l'artèria obstruïda. El president de la SEC destaca que les xifres han millorat entre el 2011 i el 2012, les últimes disponibles. La mortalitat per infart ha caigut d'un 7,84% de mitjana a un 7,31%. Algunes comunitats, com el País Basc, les Balears i Madrid, han reduït en més d'un punt la seva mortalitat per infart. Astúries i Cantàbria han augmentat més d'un 20% la taxa d'angioplàsties.

El president de la SEC creu que la publicació d'aquests informes, anomenats Recalcar (Recursos y Calidad en Cardiología) ha provocat que algunes comunitats autònomes que no tenien Codi Infart ho hagin establert i que les seves pràctiques hagin millorat. “Fer transparents els resultats i comparar-nos sempre funciona”, explica. El Ministeri de Sanitat els ha permès fer públics les dades per comunitats, però no per hospitals. Aquests últims els envia la SEC al responsable de cada centre, juntament amb una comparació amb els del seu mateix nivell, perquè pugui avaluar la seva eficiència. “Tant de bo es fessin més transparents els resultats en salut. Una experiència a Ontario va demostrar que la mortalitat en cirurgia cardíaca va baixar del 3,5% a l'1% quan els resultats es van fer públics”, afegeix González-Juanatey.

La SEC també presentarà durant el congrés el programa Incardio, que estableix per primera vegada estàndards mínims en indicadors com la mortalitat o els reingressos. Una “qualitat mínima” que haurien de tenir tots els centres que fan aquestes operacions i que, segons González-Juanatey, no és homogènia. De fet, opina que hi ha massa hospitals fent determinats procediments. “Haurien de concentrar-se”, assegura. Les dades mostren que les diferències que més criden l'atenció entre comunitats es donen en la mortalitat en cirurgies cardíaques amb bypass. Les Canàries i Múrcia superen el 8,5% de defuncions; a Navarra i Cantàbria no arriben ni al 2%.

MÉS INFORMACIÓ