_
_
_
_
_
EMERGÈNCIA SANITÀRIA

Metges sense Fronteres demana 11 milions als ciutadans per frenar l’ebola

L'ONG, que posa el 60% dels llits a l'Àfrica, es declara “totalment desbordada”

Manuel Ansede

L'organització Metges sense Fronteres (MSF) s'ha declarat aquest dimecres “absolutament desbordada” davant la “catastròfica” epidèmia d'ebola a l'Àfrica occidental i ha demanat urgentment als ciutadans 11 milions d'euros per poder continuar atenent els nous malalts d'ara fins a final d'any. “No podem més”, ha reconegut el president de MSF a Espanya, José Antonio Bastos. “Demanem suport excepcional a la població, ja que la comunitat internacional no respon”.

En una roda de premsa a Madrid en la qual ha estat molt crític amb el Govern espanyol, Bastos ha denunciat aquesta passivitat dels països rics davant els brots del virus als països més afectats –Guinea, Libèria i Sierra Leone–, que ja han matat més de 5.000 persones. Malgrat que el primer brot es va detectar al març i es va estendre de tal manera que va obligar l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a declarar “una emergència de salut pública internacional” el 8 d'agost, actualment MSF continua gestionant el 60% dels llits per a pacients d'ebola a les zones afectades.

Les declaracions d'intencions dels països rics no es tradueixen en accions al terreny, ha criticat Bastos. A mitjan setembre, les Nacions Unides va fer una crida a les agències internacionals per recaptar 780 milions d'euros per controlar l'epidèmia. De moment, els donants internacionals n'han aportat poc menys de la meitat, 385 milions d'euros, segons les xifres de l'organització. “La xifra fins aquest moment compromesa i executada pel Govern d'Espanya és de 500.000 euros. És una quantitat ínfima”, ha denunciat Bastos, que ha recordat que Cuba ha enviat 160 metges a la regió.

Más información
Cau el ritme de contagi de l’ebola a Libèria, el país més afectat
L’OMS avança els assajos de la vacuna contra l’ebola a l’Àfrica
La UE debat enviar una missió de cascos blancs contra l’ebola

El president de MSF ha mostrat una carta datada el 9 de setembre en la qual exigia ajuda al Govern de Mariano Rajoy, amb peticions concretes més enllà dels diners, com l'enviament d'efectius de la Unitat Militar d'Emergències, metges i bombers entrenats per treballar amb l'ebola, a més de sol·licitar la utilització de l'aeroport de Las Palmas de Gran Canaria com a pont aeri per al transport de personal i material logístic a l'Àfrica occidental. “No hem rebut cap resposta oficial”, ha assegurat.

Bastos també ha criticat la falta de suport al personal sanitari que es juga la vida per contenir l'epidèmia. “És inadmissible la falta de respecte amb la qual ha estat tractada la nostra companya Teresa Romero”, ha manifestat.

L'últim informe de l'OMS calculava que es necessiten 4.388 llits als tres països més afectats per arribar a l'objectiu d'aïllar el 70% dels casos d'ebola l'1 de desembre. Avui, només hi ha 1.126 llits, una quarta part dels que es necessiten, i el 60% els posa una organització no governamental, MSF.

“Els EUA es va comprometre a desplegar 4.000 soldats per obrir 20 hospitals d'ebola. El Regne Unit també s'hi va comprometre molt ràpid. Però, en aquest moment, els equips de MSF al terreny encara no veiem res”, ha declarat Bastos.

Els metges de l'organització es veuen obligats a rebutjar malalts a les portes dels hospitals. L'antropòleg belga Pierre Trbovic, responsable de l'admissió de pacients al centre liberià de Monròvia (el més gran de la història, amb 250 llits), va explicar així el seu dia a dia l'estiu passat: “La primera persona que vaig haver de rebutjar va ser un pare que havia portat la filla malalta al maleter del cotxe. Em va suplicar que l'acceptéssim, per salvar-la a ella i la seva família del contagi. Vaig haver d'anar darrere d'una de les tendes de campanya a plorar”.

El centre més gran per a l'ebola de la història, a Monròvia (Libèria).
El centre més gran per a l'ebola de la història, a Monròvia (Libèria).David Darg / MSF

“Altres famílies hi arribaven en cotxe, deixaven el familiar malalt i marxaven a corre-cuita. Els abandonaven. Vaig haver de rebutjar una parella que va arribar amb la filla petita. Dues hores més tard, la nena va morir davant de la nostra porta”, recordava.

La metgessa argentina Carolina López, coordinadora del centre de Monròvia, ha explicat per teleconferència aquest matí altres casos que trenquen el cor, provocats en ocasions per costums locals, com els enterraments tradicionals en estret contacte amb els morts. “Una persona va arribar amb un familiar ja mort al centre. Ens vam oferir a portar-lo al crematori, però s'hi van negar i el van portar a casa per enterrar-lo d'amagat. Una setmana més tard, 12 familiars del mort van arribar al centre perquè s'havien infectat. És una tragèdia enorme”, ha detallat. L'ONG també lluita contra l'estigma que pateixen els pacients que aconsegueixen vèncer l'ebola. “Tenim nadons que no tornen a ser acceptats pels seus familiars propers malgrat haver-se curat”.

Des de l'anunci de l'epidèmia al març, MSF ha recaptat 41,2 milions d'euros a tot el món per lluitar contra el virus, però calcula que necessita 11,5 milions d'euros més per acabar l'any. Per al 2015, l'ONG estima que requerirà 52,7 milions d'euros més, només per a l'ebola. A Espanya, on MSF té 350.000 socis, la població ha donat fins avui uns 750.000 euros.

Els metges de l’organització es veuen obligats a rebutjar malalts a les portes dels hospitals

La campanya per recaptar més fons, anomenada #StopEbola, inclou un web per fer donacions i un número, el 28033, per enviar missatges SMS amb les paraules STOP EBOLA. Per cada missatge es donen 1,20 euros, que es destinaran íntegrament a projectes contra l'ebola, segons l'ONG.

Com ha explicat Bastos, l'epidèmia d'ebola ha desencadenat una crisi humanitària complexa que afecta centenars de milers de persones. “Els sistemes de salut dels tres països estan col·lapsats, no funciona cap estructura de salut per tractar malalties curables com la malària, la pneumònia i la diarrea. Estem davant d'una mortalitat indirecta que serà molt més elevada que la causada per ebola”, ha lamentat. Libèria, per exemple, tenia tan sols 50 metges pels més de quatre milions d'habitants abans de l'inici de l'epidèmia. Ara molts han mort o es neguen a treballar per por d'un contagi.

“Practicar cirurgies és un acte heroic: apendicitis, accidents de trànsit, cesàries. La mortalitat indirecta per l'epidèmia d'ebola és enorme”, ha afirmat Bastos.

No són els únics que es dediquen a recaptar fons. Un grup de San Sebastián de los Reyes (Madrid) ha organitzat una cursa popular contra l'ebola (www.correcontraelebola.es) el 25 de desembre. Si escau, el receptor serà Metges del Món. I continua obert el compte de la Fundació la Caixa que recull fons per a Creu Roja. En aquest cas, la fundació es compromet a augmentar un 10% les aportacions dels ciutadans.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Manuel Ansede
Manuel Ansede es periodista científico y antes fue médico de animales. Es cofundador de Materia, la sección de Ciencia de EL PAÍS. Licenciado en Veterinaria en la Universidad Complutense de Madrid, hizo el Máster en Periodismo y Comunicación de la Ciencia, Tecnología, Medioambiente y Salud en la Universidad Carlos III

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_