_
_
_
_
_

“El càrrec al Barça m’ha costat algun dels meus millors amics”

Andoni Zubizarreta parla del futbol i del Barça amb passió

Andoni Zubizarreta, en un moment de l'entrevista, a la ciutat esportiva del Barcelona.
Andoni Zubizarreta, en un moment de l'entrevista, a la ciutat esportiva del Barcelona.Vicens Gimenez

Gelós del seu treball i el seu despatx, el director esportiu Andoni Zubizarreta sí que parla del futbol i del Barça amb passió. Pausat, amb un discurs ric en matisos i amb més reflexions que titulars, destil·la confiança en l'equip que ha conformat.

Pregunta. Passat el clàssic, es discuteixen Xavi, Alves i Piqué com fa un parell de cursos. Això és salut o desgast de la plantilla?

Resposta. En el clàssic van jugar uns, però en el partit anterior, altres. Hi ha molts moviments durant l'any. Potser amb Dani Alves no, que és més fix. I passats els primers 45 minuts del clàssic no crec que es discutís això...

P. Però el clàssic no és un partit qualsevol, sinó on se solen posar més titulars.

R. Ens enfrontem al nostre major rival juntament amb l'Atlètic, però treure conclusions absolutes en cada duel… És com que set jugadors de l'onze tenien més de 30 anys. Això és una qüestió momentània i no em preocupa perquè si juguen Ter Stegen, Bartra, Sergi Roberto i Rafinha baixa notablement la mitjana d'edat. Tenim jugadors de diferents franges d'edat i no deixem envellir l'equip. Encara que és veritat que de les incorporacions d'aquest any, llevat de Douglas i Ter Stegen, tots són jugadors fets.

P. Però només tres dels vuit fitxatges d'aquest estiu van sortir d'inici davant el Madrid. Què en pensa d'això després de donar a l'equip tantes voltes a l'estiu?

R. També juga Neymar, que l'any passat no va ser tan regular. Fem equips per a una temporada, no per a un partit.

P. Sent seva la plantilla?

R. Sí, sento meus tots els jugadors. Fins i tot els del Juvenil B, perquè és la meva responsabilitat tenir-los tots amb la mateixa mirada de futbol. Mai he pres una decisió per sobre d'un entrenador de la mateixa manera que tampoc m'he doblegat davant d'ell; els entrenadors fan convocatòries i alineacions, i nosaltres fem plantilles. Així que l'opinió dels tècnics no em condiciona, però totes les decisions són sempre consensuades.

P. És fàcil o difícil ser el director esportiu del Barça, club amb diners i imant per als jugadors?

R. Hi ha futbolistes que diuen que no, hi ha clubs que també s'hi neguen o posen preus que se'n van de les nostres possibilitats. Però ser director esportiu del Barça és molt més fàcil que del Rayo o de l'Athletic. Malgrat tot, cadascun té el seu procés i exigència en la competició. Al Barça se li exigeix competir, ser recognoscible en el joc, evolucionar el futbol i la plantilla i saltar el llistó.

Mai he pres una decisió per sobre d'un tècnic ni tampoc m'he doblegat davant d'ell”

P. En aquest procés, no s'ha canviat una mica el toc per la contra? Cap a on ha d'evolucionar el futbol del Barça?

R. Es construeixen els raonaments des de principis que potser no són tan sòlids. El primer gol a Wembley davant el United [2011], el de Pedro, és un robatori de pilota i contraatac o és treball tàctic en la pressió? Depèn de com ho vegis. Però el futbol evoluciona i potser havíem de modernitzar certs aspectes perquè els rivals també ja sabien com jugàvem. I en això treballem, evolucionant des d'aquests principis.

P. I què ha guanyat el Barça amb Luis Enrique ?

R. Hem guanyat en intensitat. Mantenim millor aquest perfil de pressió alta. I hi ha partits en els quals s'ha jugat molt bé, com davant el Rayo, l'Eibar i l'Ajax. També en la primera part contra el Madrid.

P. Assegurat Luis Enrique, per què no va fitxar Valverde?

R. Per què sempre l'entrenador que hi ha no és el que jo volia? En algun moment vaig dir que era la meva opció?

P. No ho era?

R. No. La meva opció era el Luis.

P. Per què creu que se'l critica, per ser un home de club?

R. No, crec que… Això ja m'ho va dir el Txiki [Begiristain, el seu predecessor]; una part d'aquesta feina és acceptar que quan un jugador no funciona és culpa nostra i quan funciona, és mèrit seu i fàcil per a nosaltres pels diners que ha costat i per l'habilitat de l'entrenador. És així. I la resta, els debats... no es pot entrar en aquestes discussions.

P. Però poden arribar aquestes crítiques perquè és impermeable per a la premsa i no dóna notícies?

Amb Luis Enrique hem guanyat en intensitat i en aquest perfil de pressió alta”

R. Si haig de pensar que és així, és molt trist. Valoro més les relacions humanes i la professionalitat. Jo vaig jugar vuit anys a la porteria del Barça amb un debat continu: que si no jugava amb els peus, que si no parava penals… Ser porter és una universitat per assumir les crítiques. Tothom, per exemple, recorda que Koeman va fer el gol a Wembley [1992, 1 a 0]. Però alguna cosa vam haver de fer bé per no encaixar.

P. Què li dol més: que li diguin gandul o que no sap fitxar?

R. No entro en això, en les crítiques personalitzades. Les que més em poden preocupar són les que veig que tenen raó.

P. I quin peatge ha pagat per ser director esportiu?

R. Des del punt de vista personal, m'ha costat algun dels meus millors amics. Però la vida m'ensenya que amb el temps es recuperen.

P. Han fet alguna cosa malament?

R. Som humans i hi ha coses que sí. M'agradaria canviar la situació que tenim pel que fa a la FIFA [no es podrà fitxar fins l'estiu del 2016]. Però tinc esperances que aquest equip funcioni la mar de bé. Crec molt en aquest equip, en aquesta plantilla i en aquest entrenador. Arribem al Madrid sense tenir el nostre millor fitxatge de l'estiu, i han aparegut Sandro, Munir… Estem creixent.

P. I no pot ser que la plantilla es prengui aquest any com un extra, ja que no podran fer incorporacions?

R. L'únic que acaba contracte és Alves. Però aquest any també es posaran les notes a final de curs. Aquí l'exigència és màxima i el professional defensa el seu prestigi, el seu nom i també el club.

P. I a vostè com se'l jutjarà si no pot fitxar?

R. És un any molt important per la incorporació d'Aureli Altimira i Jordi Roura juntament amb Paco Seirul·lo a l'àrea de metodologia per al tractat de la nostra estructura de futbol. No és tan vistós, però és fonamental. I al club m'ho valoren.

P. És més fàcil entendre's amb Bartomeu que amb Rosell i amb Luis Enrique que amb el Tata?

R. Amb el Barto he treballat quatre anys braç a braç. Ara és el president i la relació institucional és diferent; no la personal. M'és més fàcil. I amb el Tata i el Luis és igual. Del Tata vaig aprendre un munt de coses, com algú es vol involucrar arribant des de lluny. I amb el Luis també aprenc aquesta perspectiva del que estava fora.

P. I com actua mirant altres entrenadors quan en té un a la banqueta?

R. El dia que vam fitxar Valverde a l'Athletic, li vaig dir: ‘Demà començo a buscar entrenador’. És com la moda; treballem per saber la tendència del proper any. Però també amb la complicitat de l'entrenador i no sóc sospitós. Al Luis li dic qui m'agrada i per què.

P. I qui li agrada?

R. M'agrada com juga el Bayer Leverkusen i el Borussia Mönchengladbach. He vist poc el Southampton de Koeman, però va com una fletxa. I el Marsella: una afició tan fervent amb un tècnic com Bielsa… és un exercici sociològic. També segueixo el Rayo i el Roma perquè em criden l'atenció.

P. I quantes hores dorm?

R. Sis. Normalment, de 12 a 6, i de vegades em puc despertar amb una idea. Els americans diuen que les millors converses es tenen als aeroports, quan perds un vol i parles amb algú que mai més veuràs o amb qui mai més coincidiràs, i també expliquen que les millors idees es tenen en els embussos de trànsit i abans de despertar-se.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_