Selecciona Edició
Connecta’t

“Ens va ensenyar a gaudir la literatura”

Homenatge al mestre de les lletres hispanes Martí de Riquer per part de deixebles i familiars a la Universitat de Barcelona

Martí de Riquer el 1964 a l'edifici històric de la UB. Ampliar foto
Martí de Riquer el 1964 a l'edifici històric de la UB.

“Entrava a classe, començava a parlar i es creava a l'aula una mena de núvol en el qual ens ficàvem tots. Ens va ensenyar a gaudir de la literatura. Quan el bidell li deia que era l'hora, ens deixava buits, com orfes amb una sola pregunta, què farem ara amb la nostra vida corrent?”. Van ser algunes de les frases apassionades pronunciades per Rosa Navarro, catedràtica de Literatura Espanyola a la Universitat de Barcelona (UB) i alumna de Martí de Riquer en el curs de Literatures Romàniques. Com ella, molts dels estudiants que van tenir la fortuna de freqüentar les classes de l'escriptor, filòleg, romanista, medievalista i professor barceloní, han protagonitzat un sentit homenatge a l'Aula Magna de la UB, on el polifacètic humanista va impartir les seves classes entre el 1950 i el 1984.

Deixebles, familiars, col·legues i admiradors, tots reunits en l'acte Martí de Riquer i la Universitat de Barcelona. El llegat intel·lectual i humà per dialogar amb el professor, analitzar el seu constant treball de recerca i recordar-lo a poc més d'un any de la seva mort, el 17 de setembre del 2013.

Una atmosfera carregada d'evocació i jovialitat va prendre l'edifici històric de Lletres a la plaça Universitat, on gradualment es va anar dibuixant la imatge d'un home que no només va ser filòleg, catedràtic emèrit de Literatures Romàniques i membre de la Reial Acadèmia Espanyola des del 1965, sinó també, i sobretot, generador de preguntes i estimulador de debats. Un mestre, en el sentit socràtic del terme. Preceptor, punt de referència intel·lectual i exemple per a molts d'aquells exalumnes que, gràcies a la seva immensa i aguda saviesa, es van enamorar dels textos literaris medievals romànics, de Cervantes i del Quixot, del llegendari Perceval i dels cavallers artúrics. Un mestre que, al mateix temps, mai es cansava d'aprendre i acumular llibres a la imponent biblioteca de casa seva, una de les seves majors herències.

Francisco Rico va tancar

l'acte amb una

classe magistral sobre

Riquer i Cervantes

“Els llibres sempre han estat part de la nostra família, perquè la veritat és que formaven part de la casa. La biblioteca del meu pare es desplegava literalment per tots els racons”, va explicar Isabel de Riquer, professora emèrita de Filologia Romànica i filla del gran literat mort als 99 anys que va lluitar a la batalla de l'Ebre durant la Guerra Civil, va ser nomenat Marquès de Casa Dávalos i va passar a ser també professor del príncep Joan Carles el 1960. Nét del multifacètic intel·lectual Alexandre de Riquer i filòleg autodidacta, els seus interessos literaris no es resolien exclusivament en la lingüística. Des d'Èsquil, les Vides Paral·leles de Plutarc, Shakespeare, Verlaine, Cocteau fins a Balzac, Proust, Dickens, Tolstoi —amb particular predilecció per Guerra i Pau—, passant per la literatura italiana, francesa, alemanya, gallegoportuguesa, hispanoamericana i també les novel·les policíaques, Conan Doyle, Simenon i Agatha Christie.

“La devoció per la filologia clàssica va començar durant la guerra i durant tota la seva vida mai no va deixar de llegir. Fins i tot va fer construir al garatge un traster per poder guardar col·leccions d'obres, revistes, la biblioteca d'autors espanyols, catàlegs d'exposicions i molts altres llibres”, va relatar la professora després d'haver rememorat diverses anècdotes divertides aconseguint posar en relleu la magnanimitat i el sentit de l'humor del seu pare. “La seva principal feina era comprar llibres que, sovint i amb molta generositat, deixava. No obstant això mai perdia de vista tots aquells que trigaven a retornar-los-hi”.

A l'esdeveniment, que va acabar amb un concert del cor Ardit-Ensemble, hi van participar a més Glòria Soler, biògrafa del filòleg, i Francisco Rico, deixeble de Martí de Riquer, historiador de la literatura i erudit de la llengua espanyola, que va tancar les intervencions amb una classe magistral dirigida a comentar el vast treball de recerca de Riquer sobre Cervantes. “L'obra del mestre sobre el Quixot és històrica, en el doble sentit que té un valor permanent i està perfectament datada”, va afirmar l'acadèmic ressaltant que “el que Riquer posseïa era un vast territori propi de gustos i interessos”.