Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Pel camí d’Escòcia

Una declaració unilateral d'independència només té el suport del 25% dels enquestats

Ara com ara, els partidaris de la independència són majoria a Catalunya (44% respecte a un 42% de partidaris de continuar a Espanya), però l'enquesta de Metroscopia que avui publica EL PAÍS mostra que si hi hagués una alternativa creïble que assegurés reconeixement i respecte per les aspiracions nacionals i d'autogovern dels catalans, aquesta opció seria la preferida per la majoria de la població.

L'enquesta abona la idea, un cop més, que molts dels que en els darrers anys s'han anant decantant per donar suport a la independència, ho han fet més com a reacció defensiva davant el que ha estat percebut, amb tota la raó, com un atac i un intent de revertir les cotes d'autogovern assolides, que per conviccions merament identitàries. Però fins i tot en aquest clima amplament favorable a plantar cara s’imposa la idea que les coses s'han de fer bé. És molt significatiu que hagi baixat el suport a la consulta. Mentre hi havia la possibilitat, ni que fos remota, de poder forçar una convocatòria a les urnes que tingués garanties democràtiques, el suport va ser molt ample. Ara, convertida en una jornada d'agitació política, ha perdut suport.

Els partits del bloc sobiranista s'han de pensar molt bé què fan a partir d’ara, perquè enquesta rere enquesta apareix una gran majoria que no és partidària d'aventures ni ruptures traumàtiques. L'opció d’una declaració unilateral d'independència per negociar després els detalls només té el suport del 25% dels enquestats, és a dir, molts menys dels que donen suport als partits que formen el bloc sobiranista. Fins i tot en el cas que guanyessin les eleccions autonòmiques amb un programa clarament independentista, la majoria creu que el que s'hauria de fer llavors és negociar amb el Govern central no els termes de la independència, sinó la convocatòria d'un referèndum com el d’Escòcia. I, donades les respostes a les altres qüestions, aquest referèndum hauria d'incloure la tercera possibilitat que va demanar Salmond i que Cameron va rebutjar per acabar prometent-la al final de la campanya per evitar que el sí triomfés. És a dir, una tercera via.

Les majories que es dibuixen defugen les solucions més radicals

En aquest punt, a Catalunya les coses estan igual de clares que a Escòcia: només un 17% confia en la situació que ofereix l’actual estat de les autonomies i s'hi conforma. Però, es miri per on es miri, les majories que es dibuixen defugen les solucions més radicals i opten per un gradualisme que és curiós perquè és variable en funció de la resposta que es presumeixi de l’altra part. Cal ser mol cec políticament, i molt enrocat, per no veure les possibilitats que aquest estat d'opinió brinda per negociar una sortida política viable, que en tot cas ha de passar per garantir un nou estatus amb autogovern suficient, nou finançament i blindatge de competències. És a dir, un model a recer de les alternances que hi pugui haver a Espanya. Si el Govern espanyol s’entossudeix a empènyer els catalans cap a la independència, ho acabarà aconseguint. Però no serà perquè no hagi tingut l'oportunitat d’evitar-ho.