Selecciona Edició
Connecta’t

Granados i el seu soci van reunir 5,8 milions en tres comptes a Suïssa

L'ex-número dos del PP de Madrid va gestionar la seva pròpia trama de contractes i Marjaliza, la seva, encara que de vegades confluïen els seus interessos

L'ex-secretari general del PP de Madrid Francisco Granados i el seu soci i amic de la infància David Marjaliza van arribar a acumular a Suïssa, com a mínim, uns 5,8 milions d'euros. Cadascun tenia els seus propis comptes, si bé les autoritats helvètiques van advertir transferències entre elles i operacions comunes, fets que van despertar sospites. Suïssa va fer un seguiment dels titulars dels dos comptes bancaris i va comprovar que un era un alt càrrec del PP espanyol (Granados) i l'altre, un constructor adinerat (Marjaliza). I va informar Espanya. Aquest és l'origen de l'operació Púnica, perquè, amb aquesta informació bancària, la Fiscalia Anticorrupcióva començar a investigar la procedència d'aquests milions. Tots dos van coincidir a treure diners alhora per invertir en accions d'empreses, les mateixes, segons fonts jurídiques.

Aquests dos comptes són diferents d'un tercer, també a Suïssa, al BNP Paribas, a nom de Granados i en el qual l'ex-número dos del PP va arribar a reunir 1,5 milions d'euros, diners dels quals Suïssa també va acabar alertant Espanya. Però la informació que va propiciar la macrobatuda de dilluns contra aquesta descomunal trama corrupta són les activitats comunes i els comptes de Marjaliza i Granados. Els escorcolls de dilluns passat van comportar la imputació de 51 persones (35 d'elles, detingudes: a més de Granados, sis alcaldes de la Comunitat de Madrid i el president de la Diputació de Lleó).

Del sumari de l'operació Púnica es desprèn que Granados i Marjaliza portaven vides econòmiques separades que en determinats moments s'unien amb finalitats lucratives per a tots dos. El 2013, Granados tenia en el seu compte específic, el que movia gairebé al mateix temps que Marjaliza, al voltant de 300.000 euros (a part de l'altra, amb 1,5 milions), i Marjaliza, quatre milions. Els citats mitjans jurídics assenyalen que s'investigaran els moviments d'anys anteriors en tots dos comptes, davant el convenciment que s'hi van acumular xifres de diners fins i tot superiors. Granados va obrir un d'aquests comptes el 1999.

Les diligències mostren també un Granados que perpetrava personalment els seus propis tripijocs, habitualment al marge del seu amic, soci i aconseguidor Marjaliza. És a dir, va percebre comissions d'empresaris i constructors amb els quals ell mateix va negociar comissions per afavorir-los amb adjudicacions de contractes i prestació de serveis per a organismes públics, que, en connivència, inflaven contractes i fins i tot els manipulaven perquè no hi hagués dubtes del beneficiari.

Marjaliza també tenia la seva pròpia operativa corrupta. Era una mena d'aconseguidor davant Ajuntaments i organismes públics de contractes per a empreses amb les quals estava conxorxat, o per a les seves pròpies. En les relacions amb aquests organismes el va poder ajudar el seu amic, el llavors número dos dels populars madrilenys. Granados també va disposar de les seves empreses de capçalera a les quals atorgava contractes, i de les quals rebia comissions, tant en la seva època d'alcalde de Valdemoro (càrrec que va ocupar entre el 1999 i el 2003) com posteriorment en la de conseller de Justícia a Interior del Govern d'Esperanza Aguirre. Amb diferent participació, Marjaliza ha estat present en els últims anys en òrgans de direcció de gairebé un centenar de societats, les mateixes que precisament utilitzava, amb noms diferents però un tronc comú, per aparentar concurrència d'empreses en concursos públics.

La relació entre Granados i Marjaliza és molt estreta i neix en la infància de tots dos. El xalet que Granados tenia a Marbella (Màlaga) l'hi va vendre a una societat del seu amic i soci Marjaliza, i els tràmits municipals per a la compra de la luxosa mansió que l'exconseller de Madrid va voler adquirir a Valdemoro, localitat de la qual va ser alcalde, els va iniciar una societat de Ramiro Cid, el constructor d'aquest xalet, taxat en dos milions d'euros, i també relacionat amb Marjaliza. La compra del xalet es va frustrar quan va corre la veu que el comprador seria Granados.

L'ex-secretari general del PP de Madrid, juntament amb els altres 34 detinguts en l'operació Púnica, continuava ahir dimarts detingut en dependències de la comandància de la Guàrdia Civil, on havia de ser interrogat, igual que els altres, abans de passar a disposició del jutge Eloy Velasco, segons va informar un portaveu de l'institut armat. El jutge va ordenar al juny passat punxades telefòniques als membres més destacats de la trama (en la qual també hi ha implicats funcionaris municipals que facilitaven les adjudicacions a les empreses beneficiàries). Ho va fer després de descobrir els comptes de tots dos a Suïssa i l'estreta relació que mantenien. I, en concret, la xarxa mafiosa que aquest últim havia teixit entre Ajuntaments i empreses interessades a adjudicar-se serveis, comCofely, que va acaparar uns 160 milions dels 250 que van costar les contractes públiques fraudulentes que indaga el jutge Velasco.