_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

La venjança de Rosell ressuscita Laporta

Els socis escrutaran ara Bartomeu per saber si és ostatge de l'expresident o decideix posar punt final

Ramon Besa
Laporta felicita, el 2010, Rosell, que va guanyar les eleccions.
Laporta felicita, el 2010, Rosell, que va guanyar les eleccions.vicens giménez

Un jutge que no sembla interessat en absolut en el futbol ha dictat una sentència molt il·lustrativa, per no dir exemplar tècnicament, sobre les moltes afliccions que es dirimeixen en les llotges dels estadis, una caldera de passions sovint més revengista que qualsevol litigi que es pugui donar al terreny de joc, i més al Barça. El magistrat no discuteix sobre els comptes fets per Laporta ni els reformulats per Rosell, tots dos ben presentats des del criteri comptable del president que surt i del que entra, i tots dos acceptats, sinó que dirimeix sobre les excepcions i la seva interpretació, per concloure que no va haver-hi pèrdues sinó un benefici de quatre milions en el còmput global del mandat de l'anterior directiva.

Encara que hi haurà opinions antagòniques i es continuarà discutint sobre el maquillatge econòmic que es practica als clubs, el dictamen suposa un revés monumental per a una directiva que ha utilitzat els socis com a força de xoc per avivar plets personals que tenien fàcil solució a l'assemblea del Barça. La directiva que presideix Bartomeu va quedar tan atordida amb la decisió de Martínez Borrego que va trigar vuit hores a comunicar que manté oberta la possibilitat de recórrer en el termini legal de 20 dies, circumstància que la impossibilita per tornar a convocar l'assemblea que ja va invocar Rosell.

Els socis escrutaran ara Bartomeu per saber si és ostatge de l'expresident o decideix posar punt final

Els moviments de Bartomeu seran molt escrutats per uns socis que volen saber si encara és ostatge de Rosell o si, en canvi, vol desmarcar-se amb vista a les eleccions del 2016. La sentència li ofereix la possibilitat de tancar el conflicte amb la directiva de Laporta o, per contra, mantenir un contenciós que des de la intervenció del jutge necessita una millor explicació perquè no s'interpreti com un plet personal i revengista que agreuja el desgast institucional del Barça, i més ara que ja no podrà disposar del mandat de l'Assemblea de Compromissaris. Rosell no va parar de malmetre ni d'injuriar com a exvicepresident, com a candidat i com a president, contra Laporta. Mai no va tenir un sentit institucional del càrrec com li oferia la condició de candidat més votat de la història del Barcelona.

Rosell va edificar la seva fragorosa victòria sobre l'herència del desfigurat Laporta, derrotat en una moció de censura, incapaç de delegar en un candidat guanyador en les eleccions del 2010. Cap president es va trobar en una posició de tant de privilegi i unitat com Rosell: tenia una herència esportiva esplèndida, única en el barcelonisme, i una massa social lliurada, desitjosa solament que se sanegessin els comptes, que es corregissin les formes i que es respectessin actius ja consolidats al voltant de la marca Més que un club. Al cap de tres anys, Rosell dimitia de mala manera, sense donar més explicacions, després de fracturar la massa social, empobrir l'equip, comprometre la institució amb patrocinadors com Qatar i judicialitzar el club, fins i tot pel fitxatge de Neymar.

La malvolença contra Laporta va ser una de les constants del mandat de Rosell. No va parar de sembrar discòrdia ni de sospitar sobre la seva obra de govern fins a portar-la als tribunals. La sentència sembla convidar a la generositat, atès que els demandants entenen també que se'ls ha donat la raó —el jutge respecta els seus números i adverteix que l'últim exercici de Laporta es va tancar amb saldo negatiu—, motiu potser per posar el punt final al cas. El contrari significaria seguir fomentant l'odi, la venjança i el rancor. No hi ha lloc per més interpretacions després que ja s'hagin manifestat els socis i la justícia. Ja només falta que ho faci la junta de Bartomeu, enfrontada ara a Laporta, ressuscitat per Rosell.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_