_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Els Borbons ja no fan riure

'El Rey' és correcta si el que es busca és passar l'estona. Seria diferent si l'objectiu fos donar a conèixer com va transcórrer la història d'aquells anys

Mábel Galaz

Cal reconèixer a Telecinco el mèrit d'atrevir-se a portar a la pantalla fets històrics relativament recents i, sobretot, si aquests tenen a veure amb la Monarquia espanyola. El primer intent va ser Felipe y Letizia, tot i que aquella minisèrie de Joaquín Oristrell va resultar més una comèdia d'humor que una altra cosa. Aquesta vegada la cadena ha apostat per una producció en tres capítols de 75 minuts cadascun, en què s'explica la relació del rei Joan Carles amb el seu pare i amb Francisco Franco. El rodatge va durar 13 setmanes i es va desenvolupar als escenaris reals —Estoril o Sant Sebastià—, però no al palau de la Zarzuela, ja que la Casa del Rei no ha col·laborat amb la sèrie. Es nota que aquesta vegada no s'ha estalviat en mitjans. Paolo Vasile, conseller delegat de Mediaset, no volia errar. Per això, fins i tot va organitzar una sessió privada per a un grup de periodistes amb la finalitat de saber què opinaven sobre el resultat final abans d'emetre'n ahir a la nit el primer capítol.

La ficció és correcta si el que es busca és passar l'estona. Està ben ambientada i el repartiment és acceptable. Una altra cosa és si el que pretén és donar a conèixer com va transcórrer la història d'aquells anys tan transcendentals per a la restauració de la Monarquia a Espanya. Una de les tasques més difícils a què havia de fer front el guionista, Santos Mercero, era explicar com es va produir l'accident que li va costar la vida al germà petit del rei Joan Carles. El tràngol el resol mostrant només el dolor de la família després de sentir un tret a la casa. No entra a explicar què estaven fent els dos germans jugant amb una pistola.

Sí que s'atreveix el guionista, en canvi, a narrar amb tots els detalls les visites del llavors Príncep a Franco i aquí és quan la sèrie es converteix en una novel·la en estat pur. El dictador apareix com un dolç avi encapritxat amb el fill de Joan de Borbó, a qui aconsella i fa regals. L'afable resultat sorprèn, i això que hi va haver un treball de postproducció per endurir la imatge del dictador. Però el que més sorprèn és com Telecinco torna a presentar la família Borbó. Ells, Joan de Borbó i el rei Joan Carles, són dos amants pares de família, i elles, Maria de la Mercè de Borbó i la reina Sofia, dues dones només pendents de la felicitat dels seus marits. Ni rastre de fissures, encara que la història real sigui ben diferent.

El personatge del Rei arriba a fer certa pena per la infelicitat permanent en què viu i, d'altra banda, exaspera pel poc caràcter que demostra per imposar la seva opinió. Aquesta vegada Telecinco tampoc s'ha atrevit a explicar la veritable història, però, almenys, els Borbons ja no fan riure.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Mábel Galaz
Fue la primera mujer en pertenecer a la sección de Deportes de EL PAÍS. Luego hizo información de Madrid y Cultura. Impulsó la creación de las páginas de Gente y Estilo. Ha colaborado con varias cadenas de televisión y con la Cadena Ser. Ahora escribe en El País Semanal.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_