Selecciona Edició
Connecta’t

14 acusats per inflar quatre milions en factures de la cooperativa de l’Aldea

Els Mossos assenyalen l'exgerent de l'entitat com a impulsor principal de la trama

Manifestació de la cooperativa de l'Aldea, Tarragona.
Manifestació de la cooperativa de l'Aldea, Tarragona.

La investigació pel col·lapse financer de la cooperativa de l'Aldea (Baix Ebre), que hi va haver el novembre del 2011, deixa dades demolidores: fins a catorze persones, 13 de les quals, imputades i una detinguda, estan acusades d'inflar al voltant de quatre milions d'euros en factures de l'entitat amb l'objectiu d'aconseguir un milió en subvencions europees, segons han informat aquest dimarts els Mossos d'Esquadra. A causa del col·lapse, la secció de crèdit de la cooperativa va bloquejar 1.190 dipòsits dels clients amb un valor de 5,2 milions d'euros, cosa que va provocar un corralito entre els veïns de la localitat. La mesura va afectar 3.000 persones, que de la nit al dia van deixar de disposar d’estalvis. El jutjat d'instrucció 1 de Tortosa (Baix Ebre) investiga el cas, sota secret de sumari. Al voltant de 4,5 milions d'euros dels impositors continuen bloquejats.

La investigació va començar el desembre del 2011, i es va centrar en l'anàlisi dels arxius digitals guardats en els equips informàtics de l'àrea de comptabilitat de la cooperativa. Els agents, amb aquesta informació, van poder determinar la responsabilitat real dels diferents actors relacionats amb la trama. Com a resultat de les investigacions, agents de l’àrea central de delictes econòmics dels Mossos van detenir el 15 d'octubre l'exgerent de la cooperativa, Daniel Ferré, com a presumpte autor de delictes d'insolvència punible, falsificació documental, frau de subvencions i estafa. Els Mossos consideren que l'exgerent és el principal implicat en el cas. El jutjat va decretar la seva llibertat provisional sense fiança acusat de delicte societari, administració deslleial, apropiació indeguda, alçament de béns, falsificació de document mercantil, utilització d'informació privilegiada i emissió de contracte simulat, va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSCJ).

Segons explica la policia, Ferré inflava sistemàticament els serveis dels proveïdors amb la finalitat d'obtenir una quantitat més elevada de subvencions de la Unió Europea. Entre el 2005 i el 2011 aquestes subvencions van ascendir a un milió d'euros, mentre que la quantitat en factures inflades ascendeix a un import proper a quatre milions d'euros. En paral·lel, segons els Mossos, es van crear vuit milions en factures per conceptes inexistents amb l'objectiu de maquillar la situació financera real de la cooperativa.

Els Mossos assenyalen Ferré com a responsable principal d'aquests fets, que presumptament va dur a terme amb la complicitat d'una dotzena d'empresaris i un enginyer, els quals estan imputats. L'administrador concursal designat per l'autoritat judicial ja va apuntar des d'un primer moment l'existència d'irregularitats en la gestió de la cooperativa, amb repercussió penal possible, i va afirmar alhora que podia ser que haguessin estat la causa principal de la fallida comercial sobrevinguda de la cooperativa.

Per amagar la falsificació de les factures els implicats utilitzaven diferents tècniques de maquillatge comptable, han pogut determinar els Mossos. Aquesta pràctica la van poder dur a terme, ja que la cooperativa disposava d'una secció pròpia de crèdit que actuava com a banc i, d'aquesta forma, l'exgerent tenia la facultat de modificar els assentaments comptables per poder compensar i quadrar les sobrefactures de serveis, així com els fluxos de diners entre la cooperativa, els comptes corrents i els empresaris. A més, Ferré es va beneficiar directament del seu càrrec, ja que va contractar de forma fictícia la seva dona per suplir una baixa maternal i també va concedir préstecs a familiars en condicions especials, recalquen els Mossos. Un altre factor que corrobora la investigació policial és la possible negligència greu de l'empresa auditora de la cooperativa en passar per alt possibles irregularitats que haurien posat de preavís els organismes autonòmics de control sobre la situació econòmica real que tenia la cooperativa.

En el cas també hi ha imputats l'exdirector general de Política Financera de la Generalitat, Ferran Sicart, empresari auditor de BDO, i l'exdirector de l'oficina de Bankia a Amposta, Antonio Fornós, a qui la jutgessa que instrueix el cas considera presumpte cooperador necessari de Ferré en l'ocultació de la situació financera real de la secció de crèdit de la cooperativa.

La presidenta actual de la cooperativa, Montserrat Llosa, treballa a fons perquè l'entitat, en concurs de creditors, superi els problemes financers i els afectats pel corralito puguin arribar a recuperar els diners.