Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

El repte de Dilma Rousseff

La presidenta ha de reactivar l'economia i recompondre el consens social al Brasil

Els votants brasilers han enviat un clar missatge a la reelegida presidenta Dilma Rousseff en designar-la per a un segon i últim mandat amb un estret marge sobre el seu contrincant en la segona volta, el liberal Aécio Neves. La primera dona que ocupa la prefectura de l'Estat al Brasil s'enfronta a dos reptes crucials que no va haver d'abordar el seu predecessor i coreligionari, el popularíssim Luiz Inácio Lula da Silva. De la seva gestió depèn el benestar de milions de brasilers i la projecció del Brasil sobre l'Amèrica Llatina.

En primer lloc, el motor econòmic del gegant llatinoamericà s'està detenint i cal reactivar-lo. Un creixement de l'1,6% és clarament insuficient per al Brasil, que encara té per davant la inclusió de milions de persones a la classe mitjana i la modernització del país. El poc marge que ha separat Rousseff de Neves mostra la preocupació de l'electorat davant l'estancament en el procés d'augment del benestar que va començar fa ja dues dècades; precisament quan la formació que presentava la candidatura de Neves, el Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB), era al poder. És urgent que Rousseff abordi sense més retards les reformes necessàries —política, laboral, fiscal, educativa— i que es millori la competitivitat. Una gran proporció de votants ha expressat el seu rebuig al projecte del PT de major presència de l'Estat en la vida econòmica del país i la presidenta haurà de tenir-ho en compte. El fet que la Borsa de São Paulo obrís la seva sessió amb una caiguda del 6% tradueix el que opinen els inversors d'aquesta línia d'actuació.

L'altre desafiament és la divisió política. Les protestes contra la corrupció i el mal funcionament dels serveis i el rebuig a les despeses del Mundial de Futbol van demostrar que la llarguíssima lluna de mel del PT amb gran part de l'electorat estava en la seva fase final. Rousseff té també, a més del mandat de les reformes, el de recompondre el consens social.