Selecciona Edició
Connecta’t

Dilma Rousseff guanya les eleccions al Brasil amb un ajustat 51% dels vots

La diferència amb Aécio Neves ha estat d'uns dos milions de vots

Dilma Rousseff celebra la seva victòria a les eleccions.
Dilma Rousseff celebra la seva victòria a les eleccions. Getty Images

Dilma Rousseff, de 66 anys, del Partit dels Treballadors (PT), exguerrillera contra la dictadura durant la seva joventut, ministra eficient de Mines i Energia amb Lula i presidenta de la setena economia del món en els últims quatre anys, governarà el Brasil durant quatre anys més a partir de l'1 de gener de 2015. Ha guanyat per un marge molt ajustat, amb prou feines per tres milions de vots en un país en què tenien dret de vot 146 milions. Va caldre, doncs, recomptar gairebé fins a l'última papereta per assegurar el resultat i llançar la notícia. Amb el 99,93% dels vots escrutats, Rousseff va obtenir el 51,63% contra el 48,37% sumats pel seu oponent, el liberal Aécio Neves, del Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB). Tal com es preveia, els més pobres i endarrerits estats del Nort i del Nord-est, com Bahia o Pernambuco, van votar en bloc Rousseff. Els estats del sud, més rics i industrialitzats, amb una població amb més recursos, com São Paulo, el més poblat, van preferir triar Neves. Per Rousseff l'estat clau va ser Minas Gerais, al centre del mapa, bressol de Neves i on va exercir de Governador durant vuit anys.

Amb aquest triomf el PT, veritable màquina electoral i la formació amb estructura de partit polític més gran del Brasil, estarà al poder al país, almenys, 16 anys seguits, vuit amb Lula, des de 2002 fins a 2010 i vuit amb Rousseff, de 2010 a 2018. Ara, a Rousseff li espera una tasca difícil: haurà de complir les promeses electorals de promoure una remuntada en l'economia, que ara es troba estancada en una recessió tècnica; i eradicar la corrupció que hi ha en moltes estructures de poder, com la petroliera Petrobras, que es ressenten després d'haver estat governades pels mateixos des de fa tants anys. Durant la campanya, Rousseff ha promès una autèntica mà de ferro contra els corruptes, conscient que aquest era un dels seus punts febles.

De totes maneres, si els sondejos previs a l'elecció no s'equivoquen, a Roussef l’ha votada, sobretot, la població més pobra i desatesa del país, la que agraeix els programes socials del PT i que desconfiava que Neves i el PSDB mantinguessin. Però Rousseff també haurà d'acontentar aquesta altra franja de la població que, més enllà de salaris assistencials, demanda millors hospitals, més metges, més autobusos i més línies de metro o d'autobús. Van ser aquests els que van sortir a protestar en massa al carrer al juny de 2013 per exigir-li més bons serveis a aquesta mateixa presidenta. Però ara, el carrer és dels seguidors del PT que avui a la nit s'han llançat, entre altres llocs del país, a l’Avinguda Paulista, al cor de São Paulo, a celebrar el triomf.

Ha estat l'elecció més ajustada des de 1989, any en què Lula i Collor de Melo es van disputar l

a presidència

Ha estat l'elecció més ajustada i disputada des de 1989, any en què precisament Lula va lluitar per la presidència enfront de Fernando Collor de Melo, que al final va resultar vencedor. Les enquestes ja ho anunciaven i els dos candidats van arribar a la recta final de diumenge amb clares opcions de convertir-se en el proper president del Brasil.

La campanya per la segona volta, que va començar el 6 d'octubre, després que l'ambientalista Marina Silva en quedés eliminada, es va caracteritzar pels resultats ajustats que llançaven els sondejos, cosa que va implicar una polarització extrema de la societat brasilera que ha quedat reflectida en el resultat final.

Els brasilers no s’havien posicionat mai tant a un costat i a un altre com en aquesta campanya. Ho ha fet la gent del carrer i no era gens estrany sentir converses polítiques a totes les cantonades de cada ciutat. De fet, l'últim debat televisat, divendres, va tenir una audiència semblant a la que tenen al Brasil les seves famoses i seguides telenovel·les. També hi han dit la seva escriptors, artistes o futbolistes. Els famosos Chico Buarque, Caetano Veloso o Gilberto Gil han fet públic el seu suport a Dilma Roussseff, entre d’altres. Els davanters Neymar i Ronaldo, així com l'últim escriptor a entrar a l’Acadèmia Brasilera de les Lletres, Ferreira Gullar, han seguit Neves.

D'aquesta manera, la primera conseqüència serà que Rousseff es trobarà demà un Brasil profundament dividit, partit aparentment en dos, on els seguidors d'un partit i l’altre s'han enxarxat en discussions fortes i, fins i tot, en enfrontaments pel carrer. Alguns experts asseguren, precisament, que la primera tasca de la presidenta reelegida haurà de ser la d'obstinar-se en una mena de reconciliació nacional per tancar la ferida oberta durant les tres setmanes vertiginoses d'una campanya que s'anava endurint a mesura que passaven els dies i s'estrenyien els marges dels candidats a les enquestes.