_
_
_
_
_

La caixa b de Bárcenas i els regals de Gürtel posen el PP contra les cordes

El jutge Ruz acumula indicis contra la formació conservadora en l'etapa final de la investigació

El magistrat Pablo Ruz, que instrueix el cas Gürtel des del 24 de juny del 2010 i la peça separada en el cas Bárcenas des del març del 2013 ha començat ja a preparar la interlocutòria per obrir judici oral sobre les corrupteles acreditades fins al 2005. Amb aquesta iniciativa, el magistrat pretén asseure al banc dels acusats 45 imputats, entre els quals, tres exalcaldes de la Comunitat de Madrid i l'extresorer nacional, Luis Bárcenas.

Si el recurs d'apel·lació del PP no prospera, l'escàndol de corrupció que va esclatar el febrer del 2009 acabarà esquitxant-lo com a beneficiari d'alguns dels delictes comesos, pels quals haurà de pagar més de 300.000 euros.

Aquesta conseqüència judicial directa de la seva relació amb la trama corrupta que organitzava tots els actes electorals del partit és només una petita part dels nombrosos indicis que el jutge Ruz continua recaptant sobre la culpabilitat del PP en molts dels fets investigats.

El magistrat interroga avui Ángel Acebes, primer exsecretari general del PP imputat en el cas per autoritzar la compra de participacions de Libertad Digital amb diners de la caixa b que controlava Luis Bárcenas. El jutge li atribueix el delicte d'apropiació indeguda per omissió: no vigilar que els fons dedicats a la compra de participacions de Libertad Digital tornessin al partit. Bárcenas i Lapuerta, segons la investigació, es van quedar amb els diners després de vendre les participacions.

Participació a títol lucratiu. El jutge va sol·licitar fa mesos al PP els estatuts madrilenys del partit i també els estatuts nacionals per precisar a qui imputava el benefici obtingut com a conseqüència dels regals que la trama corrupta va fer a dos alcaldes populars, Jesús Sepúlveda (Pozuelo de Alarcón), i Guillermo Ortega (Majadahonda). La xarxa Gürtel va muntar actes electorals del PP en aquests dos municipis que no va cobrar a l'organització perquè a canvi es beneficiava de contractes arreglats, segons la investigació. Analitzats els estatuts, el magistrat i la Fiscalia Anticorrupció van resoldre que el PP nacional era el beneficiari últim d'aquells regals encara que no se’n sabés l’origen. I ha de respondre econòmicament per això.

En el sumari consten altres regals semblats per a actes en què van intervenir els dirigents nacionals del PP. Entre els papers confiscats per la Policia en una nau industrial d’Alcorcón (Madrid), on la trama corrupta emmagatzemava abundant documentació es van trobar, per exemple, diverses factures d'actes electorals de José María Aznar el 2002 que la trama corrupta no havia cobrat al PP.

Delicte fiscal per donatius il·legals. El PP, segons considera acreditat el jutge, va rebre donacions il·legals per les quals no va tributar a Hisenda. Les quantitats presumptament defraudades, i no prescrites, superarien el 2008 el límit dels 120.000 euros –el PP va ingressar per aquesta via 1.055.000 euros–, motiu pel qual podrien ser considerades delicte fiscal. “Les quantitats, tenint en compte l'excés dels límits legals, quedarien subjectes a tributació per l'impost de societats, ja que aquells ingressos tenien el tractament de rendes subjectes a tributació”, sostenen tant el jutge com el fiscal anticorrupció. Però l’Agència Tributària, en un informe remès al jutge, té una altra interpretació: “La Llei de Finançament de Partits Polítics no regula que l'incompliment dels condicionants i limitacions per a les donacions privades tingui conseqüències en el règim tributari. Aquestes donacions il·legals constitueixen una infracció greu [només] sancionable amb una multa que ha d’imposar el Tribunal de Comptes”.

Obras a Génova, 13.Entre el 2007 i el 2008, el PP va reformar completament la seva seu nacional, al número 13 del carrer de Génova, i va encarregar les obres a l'arquitecte Gonzalo Urquijo. El jutge Pablo Ruz considera que surt dels treballs que es van abonar amb diner negre (1,7 milions d'euros) de la caixa b que controlava l'extresorer Luis Bárcenas. El magistrat apunta l'existència de tres delictes en aquesta operació: contra la Hisenda Pública, falsedat documental i falsedat comptable. Per aquesta qüestió, un dels múltiples serrells del cas Bárcenas i la seva comptabilitat secreta, el magistrat manté imputats l'extresorer, l'arquitecte i tres col·laboradors del seu despatx.

Les seus de la Rioja i Biscaia, pagades amb diner negre. La policia ha remès un informe a l’Audiència Nacional on sosté, de forma indiciaria, que el PP va blanquejar diner negre (200.000 euros) per a la compra d'una part de la nova seu del PP a la Rioja per 309.000 euros el 2008, i que aquesta operació va quedar registrada en la comptabilitat paral·lela que Bárcenas portava d'una caixa B, amb la qual es finançaven nombroses despeses del partit. Per aquelles dates, l'extresorer va apuntar un lliurament de 200.000 euros de “La Rioja” a la caixa b mentre que a través de la comptabilitat oficial del PP se li donaven aquests mateixos 200.000 euros per a la compra de la seu. Amb aquesta operació, els dirigents del PP de la Rioja aconseguien blanquejar presumptament uns donatius il·legals que sembla que van rebre. Amb una operativa semblant, la policia acredita el finançament il·legal en la compra de la seu del PP de Biscaia.

El contracte d'escombraries de Toledo. El jutge investiga si el PP de Castella-la Manxa va rebre de mans de Luis Bárcenas 200.000 euros corresponents presumptament a l'aportació que va fer Sacyr com a pagament per haver estat l'empresa adjudicatària del contracte d'escombraries de l’Ajuntament de Toledo. Un justificant de recepció manuscrit i signat el 2007 per José Ángel Cañas, llavors gerent del PP a Castella-la Manxa, reforça els indicis sobre el presumpte pagament de comissions il·legals. El magistrat no es va creure la versió de Mañas, que va assegurar que mai no va rebre aquests diners malgrat el que va signar. I que el rebit és conseqüència d'una “imposició” de Bárcenas, que presumptament Mañas va assumir perquè tenia por que el tresorer l’acomiadés si no signava. Un informe pericial que va sol·licitar el jutge va acreditar algunes irregularitats més important en el contracte multimilionari de recollida d'escombraries que l'Ajuntament de Toledo, llavors governat pel PP, va adjudicar uns mesos abans del presumpte pagament a Sacyr. La setmana passada, el jutge va imputar l'exalcalde de Toledo, José Manuel Molina, per aquesta adjudicació.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_