Selecciona Edició
Connecta’t

Santiago Calatrava: “Hi ha una campanya de descrèdit contra mi amb finalitats electorals”

L'arquitecte es defensa de les crítiques que envolten algunes de les seves obres

Santiago Calatrava, fotografiat a Madrid.
Santiago Calatrava, fotografiat a Madrid.

“Com es poden fer set de les estacions de tren més grans del món si, com he sentit, les meves obres són poc funcionals? O ser triat, entre 15 aspirants, per construir l'església ortodoxa grega de la Zona Zero de Nova York? Ningú no fa una cosa malament i repeteix”. Santiago Calatrava, valencià de 63 anys, és un notable de l'arquitectura mundial (tot i que a Espanya algunes de les seves obres han provocat polèmica). És un home poc inclinat a les entrevistes; el seu nerviosisme inicial l'apaga parlant, gairebé sense treva i amb molta passió, de les seves obres, en una trobada de dues hores amb EL PAÍS. Ho fa acompanyat dels seus advocats Javier Iglesias Redondo i Francisco Vega Esteban, amb els quals acaba de tenir una reunió. No veta cap tema; parla de les crítiques que han despertat a Espanya obres com les d'Oviedo, Bilbao o la Ciutat de les Arts de València, que Calatrava atribueix a defectes d'execució i/o a l'absència del “manteniment necessari” que requereixen creacions d'aquesta qualitat. Avui compareix davant del jutjat de Castelló, que indaga per què la Generalitat Valenciana li va abonar 2,7 milions per un projecte, el Centre de Convencions de Castelló, que no s'ha executat. Abans que a ningú més vol explicar-ho al jutge, però avança que va complir les seves “obligacions contractuals”.

Pregunta.La Ciutat de les Arts i les Ciències es va pressupostar en 308 milions però en va costar 1.282. Per què?

M'agradaria deixar clar que no sóc arquitecte de cap partit

Resposta.El pressupost de 308 milions es referia al primer projecte conegut com Ciutat de les Ciències i la Comunicació, de fa 25 anys, i que només preveia tres edificis. Després del canvi de Govern el 1994, la Generalitat va emprendre un canvi dràstic de programa i, sobre les fonamentacions ja construïdes de la torre de comunicacions, va projectar el Palau de les Arts. Se li va canviar el nom i es va decidir construir un jardí botànic, l’Umbracle, un aparcament cobert, una estació d'autobusos, dos ponts, una nova central d'energia, l'àgora... En conclusió, les causes de l'increment de cost són: el canvi radical d'usos en el conjunt i l'addició de nous edificis complementaris, urbanització, accessos... Sense oblidar el procés inflacionista en els costos al llarg de 20 anys i amb quatre presidents diferents.

P.Es diu que en les seves obres sempre hi ha sobrecostos.

R.Desafortunadament, a Espanya, on he treballat des de fa més de 20 anys sense rtenir en compte colors polítics, s'ha iniciat una campanya amb una clara naturalesa política que persegueix, a través del meu descrèdit personal, un fi electoral. M'agradaria deixar clar que jo no sóc arquitecte de cap partit. De cap. La Universitat Politècnica de Florida ha estat construïda, per exemple, ajustant-se al pressupost previst, i en el temps convingut. Això s'ha aconseguit, no només gràcies a la qualitat i maduresa del projecte, sinó també a la qualitat de l'empresa constructora, Skanska Construction, i al seguiment eficaç del projecte per la propietat. L'arquitecte no és l'únic responsable de l'obra, de la seva evolució, de la qualitat i del cost final.

P.El trencadís del Palau dels Arts s'ha desenganxat al cap de vuit anys de la seva construcció.

Considero el pont de Bilbao un dels més audaços i bonics

R. Hi han contribuït diversos factors, tots, aliens a la tasca de l'arquitecte com a projectista i director d'obra. M'he compromès, i en aquests termes s’ha d'entendre la meva participació en la recol·locació del trencadís, al fet que totes les fases de l'obra es duguin a terme amb el màxim de controls. I la propietat [la Generalitat] es compromet que, aquesta vegada sí, el manteniment sigui l'adequat. La idea és recuperar la bellesa del revestiment original sense cap cost per als valencians. Estem davant un material típicament mediterrani que es fa servir des de fa ja més de 100 anys. A l’auditori de Tenerife va ser utilitzat brillantment, i més de dotze anys després segueix donant lluentor a una obra singular exposada al sol, als vents i als temporals atlàntics.

P.La coberta mòbil del Palau de Congressos d’Oviedo no s'obre.

R.Aquesta obra va quedar paralitzada el 2008 per problemes financers de la propietat. Més d'un any després, amb l'afegit que comporta la paralització d'una obra, es van reprendre els treballs. Va haver-hi defectes en el procés de soldadura de determinades peces de la coberta mòbil, que precisament vaig posar de manifest a través d'anàlisis requerides per mi, i obligaven a establir un protocol d'actuació rigorós. No obstant això, la propietat va tenir la necessitat d'inaugurar el palau. I se'm va sol·licitar que fes les adaptacions necessàries perquè la coberta quedés provisionalment fixa, sense perjudici que en el futur es poguessin reprendre els treballs per recuperar-ne la mobilitat. Dos exemplesclars que aquestes cobertes mòbils funcionen són la Universitat Politècnica de Florida i el Museu de Milwaukee, amb la seva coberta de 70 metres de llum davant del llac Michigan. És el símbol de modernitat de la ciutat, i s'obre cada 60 minuts en horari de públic.

P. Per què té goteres la coberta dels cellers Domecq de Laguardia?

R.Durant l'execució d'aquesta obra es van produir vents huracanats que van causar greus desperfectes i van arrencar parts de la coberta que s'estava col·locant. El més adequat hauria estat tornar a començar la coberta, però per raons de cost es va decidir intentar reparar-la. Aquesta solució no va donar bons resultats, i ens vam negar a acceptar la coberta precisament perquè no garantia l'estanquitat. De totes maneres, hem col·laborat amb la propietat i la constructora per resoldre el problema, i hi ha un acord satisfactori per a tothom.

P.El pont sobre el Gran Canal de Venècia ha suscitat queixes perquè els discapacitats no poden passar-hi i pel pes sobre els extrems, que inicialment es movien.

En l'actualitat el seu estudi desenvolupa obres en països com els Estats Units, al Brasil, Suïssa i Qatar

R.Quan vam començar a construir-lo feia més de 125 anys que no se’n construïa cap sobre el Gran Canal. Hi passen diàriament entre 16.000 i 25.000 persones. Si bé és cert que inicialment va haver-hi certa confusió, enginyers mesuradors independents contractats per l’Ajuntament de Venècia han confirmat que el comportament del pont és el que es va assumir durant la fase de disseny i càlcul, i que els suports de formigó, després d'una curta fase inicial d’assentament, no s'han tornat a moure. A més, s’hi van projectar quatre plataformes mòbils per al desplaçament de persones amb mobilitat reduïda, malgrat que l’Ajuntament defensava la tesi que el vaporetto (vaixell de transport públic) és l'ascensor horitzontal a Venècia per passar d'una banda a l’altra. Per accedir al vaporetto vam construir una rampa que salvava el desnivell entre Piazzale Roma i el vaporetto. Però l’Ajuntament va encarregar la construcció d’un telecabina.

P.Va ser un error projectar un pont en la plujosa Bilbao amb el terra de vidre? La gent rellisca.

R.El pont de Bilbao ha servit d'exemple a d’altres per la seva solució de plataforma corba, arc inclinat i per l’extraordinària lleugeresa. El considero, d’entre els gairebé 50 que he construït, un dels més audaços i bonics. Té un paviment de vidre laminat translúcid que rep la il·luminació nocturna per sota. Una de les seves característiques és que la primera capa de vidre té una superfície rugosa tractada perquè sigui antilliscant. Té més de 14 anys i la capa, lògicament, està gastada per l'ús i no ha estat tractada de nou. Els mètodes actuals són molt superiors als disponibles en aquell moment. Hem ofert el nostre suport a l’Ajuntament. He usat aquest material en el pont de James Joyce de Dublín i en el de Redding a Califòrnia, sense problemes.

Després de declarar davant el jutge, Calatrava tornarà a Zuric, base de les seves creacions. Ara està embrancat en vuit noves obres als EUA, al Brasil, a Suïssa i Qatar, on projecta un túnel de 13 quilòmetres de llarg que entra i surt del mar. “Estem acabant l’estació multimodal de la Zona Zero i ens ha estat encarregada la construcció de l'església ortodoxa grega de Sant Nicolau,cosa que demostra que Nova York està satisfeta de la nostra contribució fins avui”. També el Canadà, que acaba de premiar-lo pel seu pont de la Pau a Calgary.