Selecciona Edició
Connecta’t

Més que ‘El Rey’, el seu pare

Telecinco estrena la minisèrie centrada en la vida de Joan Carles

Més que ‘El Rey’, el seu pare

La sèrie es diu El Rey, però en realitat hauria de ser Don Juan o, millor, El Rey y su padre. Telecinco estrena aquesta nit a les 22.30 un dels seus grans projectes de la temporada. Es tracta d'una ficció dividida en tres capítols de 75 minuts cadascun. La història comença el 1948, quan Joan Carles I arriba a Espanya sent un nen per iniciar la seva formació després de l'acord aconseguit entre Franco i el comte de Barcelona, i conclou amb el restabliment de la monarquia a Espanya i la mort del pare del rei l'abril del 1993. Rodada fa un any i mig, la intenció de Telecinco era emetre la sèrie a la primavera, però el relleu en la Corona ho va desaconsellar. La cadena va pensar d'emetre-la a l'estiu, però el Mundial de Futbol acaparava en aquells moments tota l'atenció de l'audiència. L'estrena arriba ara per substituir en la graella la sèrie Hermanos.

El Rey és el segon intent que fa Telecinco de portar a la pantalla històries relatives a la monarquia espanyola actual. Fa quatre anys, la cadena va estrenar Felipe y Letizia, que va rebre dures crítiques tant per la imatge tan distorsionada que oferia de la història d'amor dels actuals reis com de la vida al palau de la Zarzuela.

En aquesta ocasió el treball de documentació ha estat més profund, segons explica Pepa Sánchez Biezma, directora de l'àrea de producció de minisèries de Telecinco: “Hem estudiat amb profunditat aquesta època, hem parlat amb historiadors, hem llegit molts llibres”. El resultat no té res a veure amb la fallida sèrie sobre Felip i Letícia, que provocava fins i tot la riallada quan no ho havia de fer, si bé llança sorprenents interpretacions de la història: Franco no era tan dolent i Joan Carles es deixava manejar.

Francisco Franco és presentat com un venerable senyor major que s'encapritxa amb el petit Joanet de Borbó, a qui, això sí, regala armes pel seu aniversari o per Nadal, entre elles la pistola que va causar la mort d'Alfons, el germà petit del rei. Com explicar aquest accident va ser un dels grans maldecaps del guionista, Santos Mercero, i en realitat de tota la producció. Al final, el difícil moment s'ha resolt mostrant tan sols el dolor que es va viure aquell dia a la casa dels comtes de Barcelona a Estoril sense entrar en els detalls sobre com es va produir el fatal desenllaç.

Més que ‘El Rey’, el seu pare

A Joan Carles, primer adolescent i després ja casat amb Sofia de Grècia i pare de tres fills, se'l veu com algú fàcil de manejar, tant pel seu pare com per Franco. A la sèrie, el personatge del rei es justifica amb l'argument que “tot” ho fa per restaurar la monarquia a Espanya, com el fet d'assistir a un acte de reafirmació del règim després de la reacció internacional per les cinc execucions signades pel dictador gairebé al final dels seus dies. Aquestes hores prèvies a les execucions mostren el costat més fosc de Franco a la sèrie. Telecinco admet que va haver de rodar algunes escenes més de les previstes per “endurir” el personatge.

Fernando Gil, que en el seu moment va fer de Felip, interpreta ara Joan Carles com si en ell Telecinco hagués trobat un actor amb port real. Destaca el bon treball de José Luis García-Pérez amb el personatge de Joan de Borbó, així com Paco Merino amb Francisco Franco.

Els primers amors de don Joan Carles amb la comtessa Olghina i amb Maria Gabriela de Savoia donaran tema de conversa, encara que en la producció de Telecinco els Borbó sempre apareixen com a amants pares de família i fidels esposos d'unes dones bojament enamorades d'ells. La Casa del Rei no ha col·laborat amb la sèrie ni ha rebut l'enregistrament prèviament.

José Luis García-Pérez: “Amb els detalls es construeix un personatge”

Més que ‘El Rey’, el seu pare

Fernando Morales

No és la primera vegada que José Luis García-Pérez (Sevilla, 1972) s'enfronta al repte de donar vida a un personatge relacionat amb la Monarquia espanyola. Si el 2010 li va tocar bregar amb Alfons de Borbó, ara, en la minisèrie El Rey, es posa a la pell de Joan de Borbó, el pare de Joan Carles I.

Pregunta. Com es prepara un personatge tan complex com aquest?

Resposta. No és la primera vegada que m'enfronto a un personatge real, viu o mort, i m'agrada molt la part intel·lectual de la meva feina, l'estudi. Quan al personatge que et toca interpretar se li suma que és real i a més històric, a mi em completa un ventall enorme de possibilitats de treball. M'he llegit tot, o gairebé tot, del que s'ha escrit sobre Joan de Borbó, amb totes les teories possibles, i allà hi ha els detalls, la realitat, sempre per sobre de la visió de l'autor. Amb aquests detalls es construeix un personatge.

P. Acabada la feina, què opina de Joan de Borbó?

R. Abans d'arrencar la sèrie ja em semblava una persona interessant; ara crec que és interessantíssim i que Joc de trons està més prop de la realitat del que pugui semblar. Joan de Borbó tenia una visió de la Monarquia que ja no tenim, més aferrada a una altra època, ni millor, ni pitjor. No em refereixo a una monarquia absolutista, però sí que entenia l'herència monàrquica que a ell li tocava d'una forma que a nosaltres avui ens queda molt lluny. La seva vida anava unida al que ells entenen com un país i una obligació.

P. Ja hem parlat del seu personatge, però com analitzaria el conjunt?

R. Estic segur que és la primera minisèrie de to polític, com és el cas, tractada d'una forma totalment diferent. La sèrie ha aconseguit un gran nivell; no es queda en allò supeficial de la història, aprofundeix per arribar on realment hi ha el que és interessant de la vida de cada personatge.

P. Quan diu diferent, a què es refereix exactament?

R. Primer, és la forma d'explicar-ho, separant-se completament de la premsa rosa, amb tots els meus respectes, i unint la vida personal a l'àmbit politicoprofessional per entendre com s'han anat construint cadascun d'aquests éssers. Ens donarà les claus polítiques i personals del que avui tenim. I, segon, la forma de rodar de Norberto, el director, més propera a El ala oeste de la Casa Blanca que a un fulletó tradicional.