President no apreciat

Tant si agrada com si no, la política nord-americana repercuteix en l'escena internacional. Les eleccions que hi haurà d'aquí a dues setmanes per renovar la Cambra de Representants i la meitat del Senat són clau i marcaran l'etapa final de la presidència de Barack Obama i la carrera per veure qui ocupa la Casa Blanca a partir de 2017.

Obama té seriosos problemes de popularitat, entre els ciutadans i entre els membres del seu partit: molts candidats demòcrates han evitat —en la recta final de la campanya que desemboca el proper 4 de novembre— la participació del president en els seus actes electorals, perquè els fa por que sigui un llast més que una ajuda. I encara que les coses han canviat i la figura presidencial ja no sempre gaudeix del respecte general, és infreqüent (com va passar fa uns dies) que un nombre ostensible d'assistents a un míting amb Obama abandonés els seus seients quan el president va començar a parlar. Un altre senyal de desafecció: una enquesta de l'influent Politico assenyala que fins i tot a l'expresident George W. Bush se'l considera més eficaç que Obama a l'hora de gestionar les funcions bàsiques del Govern federal.

Al president se li acaba el carisma; rep acusacions de falta d'iniciativa política des de l'oposició i, de vegades, des de les seves pròpies files; se'l censura per la seva manera de fer davant les crisis internacionals, i la percepció de l'economia tampoc no l'ajuda: va enfrontar-se prou bé al pitjor de la crisi, i els grans números de la recuperació són positius, però molts ciutadans no noten encara un augment del seu poder adquisitiu.

El disseny que els fundadors dels EUA van aplicar a l'equilibri de poders i el seu reflex en la intuïció popular ha fet que sigui relativament habitual que el president governi amb el Congrés dominat per l'oposició. El funcionament de la maquinària legislativa depèn de la negociació, molt minvada durant l'Administració d'Obama. L'extrema polarització, a la qual ha contribuït de manera decisiva el bloqueig d'un Partit Republicà segrestat per la seva ala radical, ha paralitzat alguns temes cabdals.

Els republicans, que ja controlen la Cambra de Representants, tenen ara al seu abast el Senat. Si l'aconsegueixen, hi haurà repercussions a les iniciatives legislatives, judicials i pressupostàries, i per descomptat a la política exterior. I és probable que augmenti aquesta paràlisi, amb efectes nacionals i globals, en aquests dos anys que encara li queden a Obama a la Casa Blanca.