Selecciona Edició
Connecta’t

Els partits proeuropeus obtenen la majoria al Parlament d’Ucraïna

El president Poroixenko podrà formar coalició per avançar en les reformes

El president ucrainès Petro Poroixenko.
El president ucrainès Petro Poroixenko. EFE

El president d’Ucraïna podrà formar una coalició de forces proeuropees i reformistes a la Rada Suprema (el Parlament ucraïnès), si es confirmen els resultats de les enquestes a peu d'urna, que donaven a la formació del líder —el Bloc de Petró Poroixenko o BPP— un resultat de prop del 23%; seguit pel Front Popular, el partit del primer ministre Arseni Iatseniuk (21,3%) i d’Autoajuda, un nou partit de gent jove que va agafar embranzina durant el Maidan (13,2%) i que té com a cap de llista la periodista Ganna Gopkó. Aquests percentatges procedents del sondeig fet per instituts sociològics per al primer canal de la televisió ucraïnesa són corroborats per altres enquestes amb resultats molt semblants, realitzades pel programa televisiu de Savik Xuster.

Després d’aquesta tríada de forces líders hi ha el Bloc d’Oposició (7,6%), en el qual s'han refugiat figures del desmantellat Partit de les Regions, que en el passat va dirigir l'expresident prorús Víktor Ianukóvitx, i el partit radical d’Oleg Liaixko (6,4%). Darrere hi queden el partit nacionalista Llibertat (6,3 %) i el partit Pàtria (5,6%), de la exprimera ministra Iúlia Timoixenko.

Poroixenko va considerar la victòria dels partits prooccidentals “una confirmació clara” al seu pla de pau a l'est prorús i “un suport clar al camí d’Ucraïna cap a Europa”. A la nit, el president va afirmar que aquest dilluns al matí començarà a conversar amb altres forces democràtiques, que no va especificar, per formar una gran coalició europea que tingui majoria constitucional al Parlament (dos terços, 300 diputats). Aquesta coalició serà la que haurà de proposar el cap del Govern.

Els prorussos entren a la Rada i s'enfonsa el grup de Timoixenko

Si es confirmen les dades electorals, són set les formacions polítiques que superen la barrera del 5% necessària per ingressar a la Rada. És sorprenent l'escàs marge obtingut pel partit de Timoixenko, que a les Legislatives de 2012 va obtenir el 30,7%. Una novetat és que per primera vegada des de la independència d’Ucraïna, el 1991, el Partit Comunista no estarà representat a la Rada, ja que ha obtingut un 2,9%. També va quedar per sota del 5% la formació Ucraïna Forta (2,6%) de Serguei Tigipko, que competia en el mateix camp que el Bloc d’Oposició. Tampoc no va entrar al Parlament el Sector de Dretes (2,7%), un partit nacionalista i conservador molt criticat pels representants russos, que l’acusen de tendències feixistes.

Per Timoixenko el resultat és un gran fracàs, que a més pot empitjorar en el futur, tenint en compte la tendència dels diputats de la Rada a marxar dels grups més febles. Timoixenko és percebuda com un personatge del passat per una bona part de l'electorat i els comunistes també, tot i que per raons diferents. Aquest partit ha estat víctima del clima de ruptura amb tot allò que té relació amb la Unió Soviètica, visible en les diverses onades de protestes i accions destructives contra els símbols russos, com els monuments a Lenin.

Les eleccions anticipades no es van celebrar a Crimea, que va ser annexionada el març passat per Rússia, ni a les zones de les regions de Donetsk i Lugansk, controlades pels secessionistes prorussos, que han anunciat els seus propis comicis per al novembre. Segons dades de la Comissió Electoral Central, prop de 2,8 milions de persones no van poder votar a la zona de Donbass. Si s’hi sumen els gairebé 1,8 milions d'electors de Crimea, prop de cinc milions d'ucraïnesos no van poder acudir a les urnes.

Las eleccions no es van celebrar ni a Crimea ni a les províncies de l'Est.

La Rada Suprema o Parlament consta de 450 escons, dels quals la meitat es trien sistemàticament de llistes tancades de partits i l'altra meitat per districtes majoritaris. Atès que les eleccions no se celebren a 12 districtes de Crimea ni a 15 de Donbass (9 dels 21 districtes electorals de Donetsk i 6 dels 11 de Lugansk), el Parlament constarà de 423 diputats (dels quals, 225 per llistes de partit).

Poroixenko s'havia pronunciat a favor d'una coalició per aconseguir una majoria parlamentària que li permetés dur a terme la seva política orientada cap a Europa i també les reformes econòmiques aturades fa temps.

La participació va ser més aviat escassa. Els col·legis van obrir a les vuit del matí i van tancar a les vuit del vespre, i a les cinc de la tarda només havia votat el 40,42% de l'electorat. Les proporcions més elevades apareixien a Lviv (49,57%); i les més baixes, a Odessa (28,84%).