Selecciona Edició
Connecta’t

La crisi econòmica i la corrupció marcaran la nova presidència

Dos processats anuncien noves acusacions després d'aconseguir un acord amb el jutge

Un home vota acompanyat de la seva filla a Belo Horizonte.
Un home vota acompanyat de la seva filla a Belo Horizonte. EFE

A més de Dilma Rousseff i Aécio Neves, hi ha dos personatges que s'han convertit en protagonistes involuntaris d'una convulsa campanya electoral a les presidencials que ha estat plena d'alts i baixos, sorpreses, cops d'efecte, i enquestes que pugen i baixen a ritme de muntanya russa: es tracta de Paulo Alberto Costa, exdirector de proveïment de la petroliera Petrobras, l'empresa pública més gran del país i de l'Amèrica Llatina, i el canvista especialitzat a blanquejar diners, Alberto Youssef. Tots dos eren socis. I tots dos estan detinguts des de fa mesos acusats d'apropiar-se de fons de Petrobras i de desviar-los a comptes estrangers, especialment a Suïssa.

Ara, els dos acusats, mitjançant un acord amb el jutge, s'apressen a delatar més implicats en la trama de corrupció a canvi d'una rebaixa substancial d'anys en la condemna. I cada delació, sempre feta pública a la revista Veja, conservadora i contrària a Dilma Rousseff, ha constituït un daltabaix en la campanya.

A principis de setembre, abans del primer torn de votacions, Costa, a qui al Brasil anomenen l'home bomba pel material explosiu que diu conèixer, assegurava que hi havia desenes de diputats i algun exministre que acceptaven suborns de les empreses que licitaven amb la petroliera. Diversos eren del Partit dels Treballadors (PT) de Dilma Rousseff, i altres de diverses formacions. Però la delació deixava clar que allò era una cova d'Alí Babà que, si més no, Rousseff no controlava.

Setmanes més tard, el canvista Youssef elevava el nivell quan va acusar directament el PT d'embutxacar-se un percentatge de cada adjudicació milionària de Petrobras. Amb aquests diners, segons el delator, el partit de Rousseff i Lula va finançar la campanya del 2010.

El divendres passat, dos dies abans de la votació, la revista Veja va publicar una altra portada incendiària destinada a sembrar la polèmica: amb dues fotos de cara de Lula i Rousseff poc afavoridores (pàl·lids, ullerosos, amb expressió crispada i feréstega…) i el títol expressiu de “Ells ho sabien tot”, el setmanari es feia ressò de la presumpta última declaració del canvista, en què assegurava que la presidenta i l'expresident estaven al corrent dels negocis tèrbols de l'empresa.

Tant Rousseff com Lula (així com l'advocat de Youssef) ho han negat, i la candidata a la reelecció ha afegit que es tracta d'un exemple de “terrorisme periodístic”. Amb tot, la portada de la revista, distribuïda per simpatitzants de Neves, s'ha col·locat a molts llocs de São Paulo.

Per cert: el canvista es va trobar malament el dissabte a la tarda per una baixada de tensió i va ser ingressat, fet que va desfermar una onada de rumors a les xarxes socials. Una circumstància que mostra fins a quin punt la campanya, en aquest assumpte, ha desembocat de vegades en la histèria.

L'altre gran tema ha estat l'economia. L'anunci que el Brasil es trobava en allò que els especialistes anomenen “recessió tècnica” va aparèixer a tots els diaris i telenotícies el 29 d'agost passat i des de llavors ha estat un tema recurrent per als opositors de Rousseff. Neves recorda a la presidenta en cada debat i en cada míting que el país ha crescut, de mitjana, al llarg d'aquests quatre anys, un minso 1,6%; molt lluny de les taxes que van sorprendre el món fa una dècada. I que ara el país està estancat, amb la indústria en dificultats i amb els inversors sense confiança.

Repeteix amb insistència que el model engegat per Lula des del 2003 i continuat per Rousseff s'ha esgotat i que és necessari un canvi per rellançar l'economia. Rousseff, per defensar-se, s'ha emparat en la fluixa conjuntura internacional, cosa que ha perjudicat els interessos brasilers; i ha recordat sempre que la desocupació voreja el 5%. No només els candidats miren contínuament a l'economia. També l'economia ha observat contínuament als candidats: cada vegada que Rousseff pujava en les enquestes, la Borsa baixava i el real es depreciava.