Selecciona Edició
Connecta’t

Defensa invertirà gairebé 10.000 milions en nous programes d’armament

Morenés ofereix futurs contractes a la indústria militar a canvi de reestructuració

Recreació per ordinador de la fragata F-110. © Navantia
Recreació per ordinador de la fragata F-110. © Navantia EL PAÍS

Després de sis anys de retallades i quan encara no s'ha digerit la voluminosa factura de les grans compres d'armament dels anys noranta, Defensa prepara un nou paquet de programes militars per uns 10.000 milions d'euros, gairebé dues vegades més el pressupost anual del ministeri, tres quartes parts del qual es dediquen a pagar el personal.

La necessitat de renovar sistemes d'armes a punt d'acabar la seva vida operativa (fragates, blindats i avions cisterna) i de reestructurar la indústria militar són els arguments esgrimits per justificar aquest nou “cicle inversor de defensa”, que es durarà almenys una dècada.

El Consell de Ministres va donar el vistiplau el dia 3 a la compra de la firma espanyola Amper Programas Electrónica y Comunicaciones pel gegant francès Thales. Però Defensa va posar-hi una condició: el codi font del Simacet (sistema de comandament i de control de l’Exèrcit de Terra) haurà de dipositar-se en una caixa forta, a la qual tinguin accés els experts. L'opció francesa va ser l'única viable després que fracassés la recerca d'un soci espanyol per a aquesta companyia que ha desenvolupat programes militars estratègics. En paraules del secretari d’Estat de Defensa, Pedro Argüelles, “la indústria de defensa no és una indústria més. Si no la tinguéssim, perdríem la capacitat de ser operativament independents i, per tant, un país sobirà”.

L'octubre de l'any passat, Pedro Morenés va instar la indústria militar espanyola, fragmentada i d'escassa dimensió, a reestructurar-se profundament i a guanyar importància si no volia desaparèixer en el futur mercat comú europeu de la defensa. “Necessitem ser més forts. Un país molt feble no pot unir-se a un molt fort”, advertia el ministre a Abc.

La F-100 ofereix l'oportunitat de crear un grup d'electrònica nacional

El nou blindat de l'Exèrcit es basarà en un model estranger

El primer submarí S-80 costarà el que es preveia gastar en quatre

Durant l'any que ha passat des de llavors no s'ha avançat gaire. Més aviat al contrari, com demostra la venda d’Amper Programas. El 25 de juliol passat, el Govern va decidir atorgar al Ministeri de Defensa la tutela sobre la participació de l’Estat en la indústria militar (bàsicament, el 100% de Navantia i el 20% d’Indra), tot i que les accions segueixin en mans de la SEPI, dependent d’Hisenda. Però Defensa sap que la seva capacitat de persuasió sobre les empreses privades, perquè s'associïn o es fusionin de cara a competir a Europa, és molt limitada si no s'acompanya d'un estímul poderós: la concessió de contractes. I aquests han estat gairebé inexistents des del 2009.

Ara Defensa prepara un paquet de programes d'armament, l’import del qual voreja l’1% del PIB espanyol. Aquests són els nous projectes, que Defensa qualifica de “tractors tecnològics” per empènyer la indústria:

Fragata F-110. És el projecte principal, tant pel cost econòmic com per la innovació tecnològica. L’Armada necessita cinc fragates per substituir les F-80 de la classe Santa Maria en la propera dècada. El preu per unitat s'estima en uns 800 milions; és a dir, 4.000 milions en total, als quals cal sumar 1.000 més per a manteniment del cicle de vida. La construcció de la primera ha d'iniciar-se el 2017 i en el pressupost d’Indústria per al 2014 ja hi ha una partida de 37 milions. El buc el construirà la drassana pública Navantia i el sistema de combat, com en les fragates F-100, serà l’Aegis de la nord-americana Lockheed Martin. Però Defensa aspira a una participació més elevada de la indústria espanyola (especialment Indra) en el sistema de defensa d'àrea (unes 200 milles al voltant del vaixell), i una nacionalització de la defensa de punt (unes 30 milles), que s'adjudicaria per separat. Aquest últim contracte ha de servir per donar entrada a les empreses espanyoles (com Indra, Navantia Sistemas i Sener) i fins i tot a la companyia europea de míssils MBDA. Defensa veuria amb bons ulls la formació d'un grup espanyol d'electrònica militar, però no es pronuncia sobre la fórmula jurídica de l'adjudicatari del contracte i només subratlla que ha de ser un “interlocutor únic” amb un vincle associatiu “molt sòlid” si reuneix diverses empreses.

Programes nous

Fragata F-110.Cinc bucs. Inici de la construcció del primer: 2017. Partida per al 2015: 37 milions. Cost de cada fragata: 800 milions. Cost total del programa: uns 5.000 milions.

Blindats 8 x 8. Data de l'adjudicació del contracte: 2017. Xifra de vehicles en la primera fase: 350 a 400. Cost: de 1.000 a 1.500 milions.

Avions cisterna. Model: Airbus 330-200 MRTT. Tres unitats. Cost per avió: més de 200 milions. Cost del programa: uns 800 milions.

Drone. Quatre avions no tripulats i dues estacions terrestres. Models: Reaper o Super Heron. Cost del programa: 200 a 300 milions.

Blindat 8x8. La substitució dels vells BMR (blindats mitjans de rodes) és una assignatura pendent de l’Exèrcit de Terra. El projecte ha d'estar llest en els propers dos anys (Indústria té una dotació de 41 milions per al 2015) i el contracte s’ha d’adjudicar el 2017. La primera fase inclourà entre 350 i 400 vehicles, amb un cost d'1.000 a 1.500 milions. Defensa admet que no val la pena dissenyar un producte de nova planta, ja que la sèrie és molt curta i hi ha molts models de 8 x 8 rodes al mercat. Es tracta de triar una plataforma estrangera i nacionalitzar-ne els sistemes de comunicacions, sensors i guerra electrònica. El que és més previsible que passi és que s'acobli a la planta de General Dynamics-Santa Bárbara a Sevilla i que la basca SAPA es faci càrrec de les transmissions, com ja va passar amb l'última sèrie dels vehicles Pizarro, per obstinació de Defensa.

Avions cisterna. L’Exèrcit de l’Aire necessita tres avions de reproveïment en vol per substituir els Boeing-707. L'únic que encara funciona es donarà de baixa el 2017 i llavors hauria d'arribar el primer dels nous si no es vol perdre una capacitat crítica (el reproveïment estratègic, ja que el tàctic es cobreix amb el KC-130 i el A400M). El candidat indiscutible és l’A330-MRTT, que es fabrica a la planta sevillana d’Airbus. El cost de cada avió, que també pot fer-se servir per a transport de personalitats, supera els 200 milions.

Drone. Defensa planeja adquirir quatre avions no tripulats i dues estacions terrestres de control. En principi, es tracta d'aparells no armats, dedicats a vigilància i reconeixement operacional, amb més de 40 hores d'autonomia. El seu cost oscil·la entre els 200 i els 300 milions. Els beneficis per a la indústria nacional seran molt limitats (se'ls podria incorporar algun sensor), ja que es volen adquirir el 2016 i no hi ha cap model europeu al mercat. L’Exèrcit de l’Aire s'inclina per l’MQ-9 Reaper nord-americà o el Super Heron israelià.

Submarí S-80. No és un programa nou, sinó vell, però caldrà refinançar-lo a causa dels seus problemes de sobrepès. El primer submarí, que havia de lliurar-se el 2012, no arribarà fins el 2018 i només la primera unitat esgotarà el pressupost total del programa: 2.135 milions. Llavors caldrà decidir si es construeixen tres submarins més i quant es paga de sobrecost.

 

 

La factura dels projectes dels noranta es pagarà fins el 2030

M. G.

Defensa prepara un programa d'inversions nou quan encara no ha acabat de pagar la factura de l'anterior. Els anomenats programes especials d'armament (PEAS) que es van contractar en l'última dècada del segle passat i la primera d'aquest (entre els quals, les fragates F-100, els carros de combat Leopard i els caces EF-2000) van costar 30.000 milions d'euros. Segons el secretari d'Estat de Defensa, Pedro Argüelles, ja se n'han pagat 6.000 i en falten per finançar uns 9.000 fins el 2030. La diferència entre les dues xifres correspon als 14.500 milions avançats pel Ministeri d'Indústria a les empreses i que aquestes haurien de retornar a mesura que vagin cobrant de Defensa. La veritat, no obstant això, és que fins ara les empreses només han retornat 141 milions i el 2015 n'haurien de retornar 117 més.

És impossible que Defensa rebi en els propers anys una injecció de 23.500 milions per pagar el compte pendent dels PEAS i 10.000 més per als nous programes. Més aviat es pensa, encara que no es digui, que els 14.500 milions avançats per Indústria seran condonats; és a dir, Defensa no els rebrà i les empreses no hauran de retornar-los.

Tot i així, el pressupost de Defensa no és prou elevat per digerir la voluminosa factura i cada estiu, des que governa el PP, ha rebut un crèdit extraordinari: 1.783 milions (2012), 877 (2013) i 884 (2014). Argüelles ha anticipat que el 2015, i en exercicis esdevenidors, demanarà entre 800 i 900 milions anuals més pel mateix procediment.

Si se suma el pressupost del Ministerio més els crèdits extraordinaris i les operacions a l'exterior, Espauna gasta en Defensa el 0,9% del PIB, per sota de l'1,4% de mitjana de l'OTAN i lluny del 2% que es vol aconseguir en una dècada.

MÉS INFORMACIÓ