Selecciona Edició
Connecta’t

Tots els bancs espanyols entrarien en pèrdues en un escenari advers

El Santander és líder per beneficis amb els supòsits més previsibles

Tots els bancs espanyols entrarien en pèrdues en un escenari advers

Cap banc espanyol resistiria amb beneficis una tercera recessió com la dibuixada en l'escenari advers de les proves de resistència a la banca fetes per l'Autoritat Bancària Europea (EBA) en coordinació amb el Banc Central Europeu (BCE). Els quadres de resultats inclosos a les plantilles de l'EBA mostren que les 15 entitats examinades entrarien en pèrdues en algun dels tres propers exercicis en cas de produir-se una recaiguda en la crisi com la prevista. En el conjunt dels tres anys, això sí, BBVA, La Caixa, BFA-Bankia i Kutxabank tindrien beneficis agregats fins i tot en l'escenari advers. En l'escenari base, el més previsible, el Santander seria clarament líder per beneficis seguit per BBVA i La Caixa.

» Resultats. Més enllà de la nota amb què se supera l'examen de solvència, les plantilles del BCE i l'EBA contenen moltíssima informació detallada sobre la situació dels bancs analitzats. Entre aquesta informació hi ha una estimació de compte de resultats en l'escenari més previsible i en el d'una tercera i perllongada recessió. En anteriors proves de resistència, bancs com el Santander i el BBVA eren capaços de no entrar en pèrdues en cap exercici, ni tan sols en l'escenari advers. En aquesta ocasió, cap podria evitar caure en pèrdues durant algun any, d'acord amb els càlculs de les autoritats europees.

En l'escenari base, només estaria en pèrdues Catalunya Banc. El líder clar per beneficis seria el Santander, amb uns guanys de gairebé 15.000 milions en el conjunt dels tres anys, seguit per BBVA (6.661 milions) i La Caixa (4.669 milions).

» Capital ‘fully loaded’. Un altre dels punts que recull a títol informatiu l'EBA és un càlcul preliminar i conservador del capital de primera qualitat complint plenament la nova normativa de capital que s'està aplicant gradualment. La sorpresa en aquest càlcul, conegut com fully loaded, és que en l'escenari base, el més previsible, el Santander és el que aconsegueix una millor ràtio el 2016 entre els tres grans (10,57%); mentre que el BBVA (9,96%) i La Caixa (9,55%) es queden per sota del 10%, un llistó que superen la majoria de les entitats espanyoles. El Santander no ha publicat mai aquest càlcul i al mercat s'especulava que el banc necessitaria ampliar capital per cobrir-lo amb comoditat, però resulta que surt millor a la foto que els seus rivals directes, encara que amb projeccions a 2016.

En l'escenari advers, menys probable, el BBVA seria el millor dels tres grans. Entre tots els bancs, amb aquest criteri hi destaquen NCG Banco-Abanca, Catalunya Banc (tots dos amb ajudes publiques multimilionàries) i Bankinter en l'escenari base; i Kutxabank, Bankinter i NCG Banco, en l'advers. La posició més feble torna a ser la de Liberbank en tots dos escenaris.

La Caixa i el BBVA queden sota el 10% de capital amb el còmput més dur

» Morositat. Pel que fa a la ràtio de dubte en el crèdit, BBVA, Santander i Bankinter són el millors per aquest ordre amb poc més del 4%, mentre que Cajamar i Popular superen el 14%.

» Palanquejament. La ràtio de palanquejament és una altra de les noves dades d'aquestes proves. Dóna una idea de la quantitat de capital en proporció al volum total d'actius, amb independència de la seva ponderació per risc. Tenint en compte l'ajust per la qualitat dels actius, la millor nota la treu una altra vegada Kutxabank (7,05%), seguit per Banco Popular (6,26%) i BBVA (6,02%). La pitjor posició és per Liberbank, Catalunya Banc i BMN. En aquesta ràtio hi surten relativament afavorides entitats amb alta ponderació de risc en els seus actius. En canvi, aquelles que tenen poca exposició al risc en relació amb el total del seu balanç veuen caure més la ràtio.