Selecciona Edició
Connecta’t

EAJ-1, aquí va començar la ràdio

Ràdio Barcelona-SER Catalunya commemora els 90 anys de la primera emissió radiofònica a Espanya mirant els seus orígens pioners per continuar innovant

El primer tècnic i la primera locutora de Ràdio Barcelona.
El primer tècnic i la primera locutora de Ràdio Barcelona.

La cosa no prometia gaire, la veritat. “EAJ-1 d'emissions Ràdio Barcelona. L'estació radiodifusora EAJ-1 d'emissions Ràdio Barcelona”. Això, el monòton i redundant indicatiu, va ser el primer que, en veu de Maria Sabater, es va sentir als salons de cafè i de te i "des de la terrasse" de la vorera de la plaça de Catalunya, “mitjançant potentíssims public-adress de la Casa Bell” instal·lats expressament a les portes del majestuós Hotel Colón. Després, un brevíssim (per sort) parlament de l'alcalde i segon Baró de Viver, Darius Rumeu, saludant “al nostre August Rei” i “a l'abnegat esperit generós de l'Exèrcit que dóna la vida per Espanya”. I, abans de les intervencions musicals (primera peça, Granada, d'Albéniz), pesades i un punt incomprensibles frases de nou: “Estòmacs, intestins... Servetinal, Servetinal” o “Telefunken, Telefunken”. Eren les 18.30 hores del 14 de novembre del 1924: havia nascut la primera emissora radiofònica d'Espanya i la tercera d'Europa. Sí, Aquí comença tot, com amb encert han batejat els responsables de Ràdio Barcelona-SER-Catalunya la commemoració dels 90 anys de l'esdeveniment, que celebren aquesta tarda (19 hores) al Palau de la Música amb un especial de dues hores dirigit per Iñaki Gabilondo.

Josep Cuní, Joaquim Maria Puyal, Antoni Bassas, Toni Clapés, Xavier Sardá i el seu Sr. Casamajor, Andreu Buenafuente, Joan Manuel Serrat (que el 1965 va debutar actuant amb públic a l'estudi Toreski de Ràdio Barcelona en el marc del programa Radioscope de Salvador Escamilla)... La llista dels que entrellaçaran moments i programes radiofònics del seu pas per aquesta emissora amb la història de la ciutat seran incomptables. És una de les claus de Ràdio Barcelona: pedrera inesgotable de professionals de l'audiovisual (Jordi Évole és dels últims) que ha mantingut fins i tot quan l'espai radiofònic català s'ha completat amb emissores públiques i privades. “Forma part de l'ADN d'aquesta emissora: hem conreat apostes; avui ja és fins i tot un punt estratègic de la casa: el nostre gran informatiu català el dirigeix una periodista de 28 anys amb un equip molt jove i aquests dies promovem un concurs entre les facultats de Periodisme per detectar el talent i que ens aportin nous llenguatges i formats”, resumeix Jaume Serra, director de continguts de Ràdio Barcelona-SER Catalunya, mentre contempla un plànol del Palau de la Música i el guió del programa de Gabilondo.

Iñaki Gabilondo condueix un especial de dues hores al Palau de la Música carregat d'estrelles de l'emissora

Ser els pioners comportava implícitament ser innovadors, però aquí també Ràdio Barcelona va anar molt més enllà. No van trigar ni un mes (13 de desembre) a crear el primer informatiu de ràdio a Espanya: van ser 10 minuts, seguits de cinc de Crónica de los Deportes. L'Associació Nacional de Radiodifusió, propietària de l'emissora, va organitzar aquests dies una subscripció voluntària per regalar aparells als hospitals d'incurables; aquest hivern vindrà el primer programa de radiobeneficiència amb el ventríloc Toresky i el seu personatge Miliu, al que va substituir el 1950 Pau-Pi, creació del locutor i actor Enrique Casademont. La campanya nadalenca Cap nen sense joguina és avui hereva de tot allò. Però el 3 d'abril del 1926 va ser la primera vegada que els micròfons van sortir al carrer, per unes caramelles a la plaça de Sant Jaume; i set mesos després, el primer espai en directe, èxit que caracteritzaria la programació de la casa. El 8 d'abril del 1928 Joaquim Ventalló radiava, per tota Espanya el partit de futbol Real Unión Irún-FC Barcelona (va cobrar 25 duros), antecedent d'aquesta primera retransmissió de futbol en català amb el Barça-Las Palmas de setembre del 1976 que va narrar Puyal. Per no parlar del teatre (Taxi Key; És vostè un bon detectiu?)...

La filosofia ha seguit vigent en les últimes dècades: “Programes nocturns de l'estil Hablar por parlar, de Gemma Nierga, o la franja d'humor al migdia avui tan implantada que comencem a Ràdio Reus i ratifiquem a Ràdio Barcelona amb Andreu Buenafuente van néixer aquí”, recorda Serra, que admet l'existència d'una espècie de laboratori d'idees on avui experimenten en so, formats i llenguatges. “Tecnològicament, les possibilitats són immenses i el que abans requeria hores de producció es pot fer en minuts; volem anar més enllà de notícies explicades amb la veu del locutor o del protagonista”. També retoquen formats: en els de nit, “més que la gent expressi només problemes busquem solucions de creixement personal; en els culturals, volem donar veu a arts menys hegemòniques i en els esportius apostem per un to desenfadat en allò formal però amb molt rigor informatiu”, resumeix Serra.

Maria Sabater.
Maria Sabater.

Aquelles emissions pioneres, llançades des d'una antena de 30 metres de la teulada de l'hotel Colón i que després, quan la ràdio va mudar-se al carrer Casp, es va clavar al Tibidabo, van ser de tal qualitat que es captaven bé a bona part d'Europa. Des d'allà sortia una programació diària de dos quarts de sis de la tarda fins a les onze de la nit, amb un descans que separava ambdues franges. Avui, Ràdio Barcelona produeix 11 hores al dia de programació, amb una oferta global, la meitat de la qual és en català, llengua que va estrenar el 1931. Amb 387.000 oients és la tercera emissora a Catalunya, però desitja seguir sent una ràdio central: “Avui només hem de mirar qui érem i adaptar el que vam fer als temps”. Aquí va començar tot. Per cert: avui el programa especial, amén de pel transistor, es podrà seguir en temps real.