Selecciona Edició
Connecta’t

L’Iran executa una dona que va matar l’home que havia intentat violar-la

L'execució posa en relleu el deteriorament dels drets humans al país

Rayhaneh Jabbari, durant el judici.
Rayhaneh Jabbari, durant el judici.

L'Iran va executar aquest dissabte Rayhaneh Jabbari, una jove de 26 anys acusada de matar un home que ella sempre va afirmar que la va intentar violar. Diverses organitzacions internacionals de drets humans i el relator especial de l'ONU per a l'Iran havien denunciat la falta de garanties durant el judici i demanaven que se suspengués l'ajusticiament. Però la família del mort es va negar a perdonar-la. El cas de Jabbari torna a posar el focus en la greu situació dels drets humans a l'Iran, on en el que portem d'any s'han anunciat 207 execucions.

“La condemna per assassinat premeditat es va basar en confessions fetes sota amenaça, possiblement equivalent a tortura”, va alertar el relator especial per als drets humans a l'Iran, Ahmed Shaheed, l'abril passat. Shaheed va denunciar que Jabbari no havia tingut un judici just i va demanar a les autoritats que en suspenguessin l'execució, inicialment prevista per al 15 d'aquest mes.

Jabbari tenia 19 anys quan va ser detinguda, el juliol del 2007, per l'assassinat de Morteza Abdolali Sarbandi, cirurgià i antic empleat del Ministeri dels Serveis Secrets. No queda clar què va passar perquè la jove decoradora d'interiors clavés un ganivet a Sarbandi. Ella sempre va defensar que havia actuat en defensa pròpia quan l'home la va intentar violar.

L'Oficina de Drets Humans de l'ONU assegura que, segons “fonts fiables”, Sarbandi va contractar Jabbari per redissenyar la seva oficina, però en lloc de dirigir-s'hi, la va portar a una casa on la va agredir físicament i sexualment. D'acord amb aquesta reconstrucció dels fets, “tot apunta que Jabbari va apunyalar Sarbandi a l'espatlla en defensa pròpia, va fugir i va avisar una ambulància, preocupada per l'estat del seu presumpte agressor”.

Diferents ONG van iniciar una campanya per salvar la vida d'aquesta jove decoradora d'interiors

Des d'aleshores, Amnistia Internacional, Human Rights Watch i altres grups s'han mobilitzat per intentar evitar la mort de Jabbari. Prop de 250.000 persones van signar una petició en línia i els activistes van iniciar una campanya en defensa d'aquesta causa a través de Facebook i Twitter. A l'Iran, on la mare de la jove, Shole Pakravan, és una actriu coneguda, artistes i destacats membres de la societat civil van fer crides a favor de la clemència.

No va servir de res. Sense avisar ni l'advocada ni els pares de la noia, la jove va ser executada a les tres de la matinada d'aquest dissabte a la presó de Rajaee Shahr, a l'oest de Teheran, segons l'agència estatal de notícies iraniana, Irna. El comunicat oficial assegurava que Jabbari no va provar davant el tribunal la seva al·legació d'haver actuat en defensa pròpia. Amb aquest ja són 207 els ajusticiaments reconeguts en el que portem d'any, encara que el Centre de Documentació dels Drets Humans a l'Iran eleva aquesta xifra a 585.

La justícia iraniana, a la qual les organitzacions de drets acusen de falta de garanties processals i d'estar esbiaixada contra les dones, es va limitar a concedir diversos ajornaments per veure si la família de la víctima concedia el perdó. Aquesta és una prerrogativa que concedeix la llei islàmica (xaria) vigent a l'Iran en els casos d'assassinat. No obstant això, Jalal, el fill gran de Sarbandi, s'hi va negar reiteradament i va insistir en l'aplicació de la llei del Talió. Tal com permet la xaria, ell mateix va obrir la trapa que va activar el cadafal, segons Efe.

L'execució de Jabbari torna a posar el focus en la greu situació dels drets humans a l'Iran, on malgrat les expectatives després de l'arribada de Hassan Rohaní al govern l'any passat, amb prou feines s'han produït millores. L'últim informe de l'ONU sobre l'Iran assenyala un augment en l'aplicació de la pena de mort, fins i tot per a presos polítics i delinqüents menors d'edat; les detencions arbitràries i el processament de periodistes, defensors de drets humans i activistes dels drets de la dona; la discriminació i persecució de minories, i la falta dels progressos que havien promès en igualtat de gènere, llibertat de premsa i restriccions a l'ús d'Internet.