Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona atrapa les ‘app’

Empreses tecnològiques com Airbnb, Uber o Living Social s'instal·len a la capital catalana

Desenes de desenvolupadors, la nit de divendres, en la FinAppsParty.
Desenes de desenvolupadors, la nit de divendres, en la FinAppsParty.

Barcelona s'ha erigit en un pol d'atracció i creació d'empreses de base tecnològica. La ciutat ja és una gran incubadora de start-ups, moltes de les quals han crescut fins a convertir-se en referents del sector. L'últim cas d'èxit és el de Trovit, un portal fundat el 2006 que acaba de comprar la japonesa Next per 80 milions. Però, a més, ha atret companyies estrangeres líders en el seu camp que han significat una revolució en les formes de consumir, viatjar o desplaçar-se a tot el món, com Airbnb, Uber o Living Social, que va comprar la barcelonina Let’s Bonus.

La capital catalana encara és a anys llum de Silicon Valley, però en l'última dècada ha creat un ecosistema en què neixen —i també moren— un gran nombre d'empreses tecnològiques. Aquí han irromput amb força sobretot tres sectors: el del comerç electrònic, els classificats i els videojocs. No ha estat cosa d'un dia. “S'ha anat formant un caldo de cultiu de l'emprenedoria”, afirma Luis Martín Cabiedes, un dels principals business angels d'Espanya, que ha invertit a Privalia o Trovit. Barcelona ha trobat el seu lloc en el mapa europeu al costat de Londres, Berlín i París. L'estiu passat, Financial Times (FT) dedicava un article a destacar aquesta faceta de la ciutat amb el títol suggeridor de Barcelona: sun, sigui and start-ups, que posava en relleu les oportunitats de crear xarxes de treball als congressos i convencions que tenen lloc a la ciutat, començant pel Mobile World Congress.

La primera basa de la ciutat és la presència de dues escoles de negocis, Iese i Esade, en el top 10 de les millors del món. “No és casualitat que Silicon Valley tingui Stanford”, recorda Cabiedes. De totes dues han sortit emprenedors que han anat poblant la ciutat de start-ups, fins que han creat un entorn propici perquè es vagin multiplicant. Softonic, Atrápalo, Wallapop, Groupalia, Edreams, Scytl, Emagister, Infojobs o Social Point són només alguns exemples d'aquestes plataformes.

Privalia, Trovit, Softonic, Infojobs o Let’s Bonus han nascut a la ciutat

Directius i treballadors d'aquestes companyies han continuat creant start-ups. La incubadora Grup Intercom ha anat impulsant un gran nombre de portals. Un d'aquests és Softonic, una plataforma de descàrregues amb seu central a la capital catalana que dóna feina a 400 persones i té oficines a Tòquio, Xangai, San Francisco, Madrid, Nova York i Mèxic. “Barcelona és un focus emprenedor. I els emprenedors atreuen als emprenedors, que veuen de ben a prop experiències d'èxit”, assegura el professor de l'Iese Alberto Fernández Terricabras. Un altre exemple és Kantox, una start up que va néixer a Barcelona el 2009 dedicada a l'intercanvi de divises entre empreses i que ha traslladat la seu a Londres. A més de Cabiedes, hi  participen els fundadors d'Atrapalo.com, Plan B, Grupo ITnet i Toprural.com.

La figura del mentor o heroi local és un element “vital” per a una companyia que acaba de començar, segons Miquel Martí, director del clúster Ecommerce & Tech, que agrupa més de 200 tecnològiques de la ciutat. “El mentor ajuda principalment a establir l'enfocament però, a més, aporta experiència en l'àmbit de la monetització i del desenvolupament del negoci. Els fundadors d'Airbnb, per exemple, diuen que per a ells va ser més important que les rondes de finançament i aquí a Barcelona n'hi ha alguns de prestigi, com Miguel Vicente de Let’s Bonus, que està participant a Wallapop, o Carlos Blanco d'ITnet, que fa el mateix amb Pop Places”, assegura. Martí explica que la majoria vol tornar als ecosistemes que tant els van aportar quan començaven. Els creadors de Softonic o eDreams, per exemple, van crear en col·laboració amb altres inversors The Emprendedores Fund, un instrument de capital de risc dirigit a finançar start-ups.

El conseller delegat de Flikr i business angel Bernardo Hernández explica que Barcelona té tots els elements per ser un pol tecnològic, començant per la qualitat de vida, una bona basa per atreure empreses. “Falten elements d'ecosistema, com amplitud de mercat i una estructura sofisticada de capital de risc”, afirma Hernández.

“Aquestes empreses necessiten entorns tolerants”

El professor Fernández Terricabras considera que ara sí que hi ha instruments de capital de risc o xarxes de business angels, començant per la de l'Iese, Finaves. “L'inversor busca bons projectes que funcionin per sortir havent aconseguit una bona rendibilitat”, assenyala. Barcelona, a més, ara té signatures de capital de risc com Active Venture Partners, Nauta Capital o Caixa Capital Risc.

El professor apunta un altre element: les incubadores i els esdeveniments que hi ha a la ciutat per desenvolupar plataformes. CaixaBank i la seva sòcia Global Payments van celebrar ahir la quarta FinAppsParty, un hackathon a Barcelona i Atlanta. La iniciativa consisteix que uns 120 desenvolupadors d'app durant 24 hores seguides dissenyin un cúmul d'idees i aplicacions financeres. “L'objectiu passa per captar idees i dissenys per desenvolupar app, que pot ser que acabem desenvolupant o no ”, explica David Urbano, director de serveis mòbils de l'entitat.

L'arribada de grans companyies que trien la capital catalana abans que altres ciutats europees ha ajudat a consolidar la marca Barcelona com a ciutat digital. “Que Airbnb decideixi instal·lar la seva seu europea a Barcelona és un element important. O Rakuten, pel que significa per al comerç electrònic. Uber encara no és rendible aquí, però genera molta comunicació pública”, assegura el professor en Desenvolupament de Negoci i Màrqueting Digital d'Esade, Marc Cortés, que vincula l'elecció d'aquestes companyies als models de negoci que han sorgit a la ciutat. Algunes d'aquestes empreses han triat la capital catalana perquè fins i tot abans de començar a operar tenien milers d'usuaris amb l'aplicació descarregada al mòbil.

Eatwith és una start-up d'origen israelià la plataforma de la qual permet reservar taula a cases particulars que els propietaris converteixen en restaurants improvisats. L'empresa va decidir desembarcar a Barcelona per la seva “cultura culinària”, però també pel caràcter obert dels barcelonins. “Malgrat que hem tingut un gran èxit en Barcelona, el seu potencial és enorme i volem triplicar l'activitat d'Eatwith a la ciutat a finals del 2015”, explica Guy Michlin, cofundador de l'empresa.

Paradoxalment, aquestes empreses s'han topat, no obstant això, amb un entorn regulador una mica hostil. Per exemple, la Generalitat ha estat la primera Administració del món que ha multat Airbnb i ha obert expedient a 53 conductors d'Uber i en té altres en curs. “Aquestes empreses necessiten entorns tolerants. Cal regular-ho, però no es pot il·legalitzar tot d'entrada”, matisa Cabiedes.