Selecciona Edició
Connecta’t

El Constitucional té un precedent d'un recurs basat en fotocòpies

El tribunal va donar cobertura jurídica als documents que convocaven unes eleccions

El Govern basc va defensar la invalidesa dels papers presentats per l'Executiu central

El president de Catalunya, Artur Mas, en una imatge d'arxiu.
El president de Catalunya, Artur Mas, en una imatge d'arxiu. EFE

El Govern espanyol va presentar, i el Tribunal Constitucional va admetre, el 1988, un recurs basat en dues fotocòpies en què el Govern basc convocava unes eleccions sindicals sense tenir competència per fer-ho. L'Executiu central va impugnar la convocatòria perquè va considerar els documents com una “declaració de voluntat administrativa manifestada a través d'una actuació material” i entenia que tenien “el mateix resultat efectiu que si aquestes convocatòries i intervenció estiguessin emparades per actes jurídics formals”.

El Constitucional va donar càrrega jurídica a aquestes fotocòpies i va admetre la impugnació presentada pel Govern central perquè va considerar que complien els requisits d'admissió. “Negar això suposaria consagrar la immunitat de les invasions de competència per actes o disposicions defectuosos”, va al·legar el Constitucional en la sentència del 1988 que, llavors, feia referència a la convocatòria (sense cap acte jurídic) per part del Govern basc d'unes eleccions sindicals entre els funcionaris públics, una competència reservada al Govern central.

Aquest precedent revela que els correus enviats pels delegats del Govern català per demanar als Ajuntaments la cessió de locals per fer-hi la consulta alternativa plantejada per al 9 de novembre són impugnables. Malgrat això, Rajoy continua sense definir si acudirà de nou al tribunal.

En aquella ocasió, l'Advocat de l'Estat va reconèixer que els documents aportats no contenien “autèntics actes o disposicions administratius” però va apuntar que aquell material “pressuposa necessàriament un acte previ, una decisió prèvia que li serveix de cobertura jurídica”. I de la mateixa manera ho va entendre el tribunal que, a la sentència, va afirmar: “Resulta també, finalment, a través de retalls de premsa, que estava efectivament convocada una elecció per a representants sindicals a l'Administració basca per al dia 9 de febrer del 1984”. És a dir, a més de les fotocòpies aportades per l'Advocacia de l'Estat, es va fer ressò de les notícies recollides als mitjans de comunicació que revelava com la decisió de l'Executiu basc tirava endavant malgrat que no en tenia competències.

El Govern basc va al·legar en defensa seva la nul·la validesa dels documents. Un d'aquests documents havia estat exposat en un tauler d'anuncis, no estava imprès en paper oficial, no tenia ni data ni signatura i, a més, incloïa, amb característiques idèntiques, una altra fotocòpia del “cens laboral”, amb el qual es pretenia convocar les eleccions. El tribunal va estimar que, malgrat que l'Administració basca negava la validesa dels escrits, n'havia admès l'existència. “Hi ha, doncs, la possibilitat d'admetre actes preparatoris com a base d'un conflicte sempre, és clar, que el seu contingut pertorbi o no respecti l'ordre de competències”, va sentenciar el Constitucional.

MÉS INFORMACIÓ