El mal negoci d’Oleguer

Les illes Canàries no han estat les afortunades per als negocis d'Oleguer Pujol. La fulgurant irrupció del fill petit de l'expresident català en el sector turístic de l'arxipèlag, en el qual va invertir més de 50 milions d'euros el 2006 i el 2007, ha acabat en un fracàs que acumula pèrdues estimades en més de 15 milions. Els negocis fallits a més a més han portat el fons d'inversió holandès Drago –pel qual Pujol treballava fins a principis del 2013– a enfrontar-se als tribunals amb un dels seus antics socis, el Royal Bank of Scotland (RBS), al qual ara mira d'endossar una part dels números vermells.

Oleguer Pujol –interrogat dijous passat després de ser imputat pel jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz per blanqueig de capitals i un delicte contra la Hisenda Pública després d'una querella presentada per Podem i Guanyem Barcelona– va aterrar a Gran Canària el setembre del 2006 a través de la societat Servifonia Plus. Va ser llavors quan va posar en marxa una inversió de 36 milions d'euros per comprar l'hotel Costa Canaria, situat a la platja de San Agustín. L'operació va ser finançada amb un crèdit d'RBS de 22 milions i la resta la va assumir el fons Drago Mediterranean Holdings Coöperatief, propietària del 100% de Servifonia, segons els comptes dipositats al Registre Mercantil i fonts coneixedores de la inversió. Drago Capital, propietat llavors de Pujol i el seu soci Luis Iglesias, gestionava a Espanya les inversions del fons holandès, que maneja recursos de grans companyies internacionals.

El projecte, malgrat això, va començar a generar pèrdues gairebé des del primer moment. “L'hotel va notar el principi de la crisi”, explica una persona que va participar en el negoci. “Això, les condicions de finançament i el dur contracte signat amb la cadena Iberostar per gestionar l'hotel van acabar per fer el negoci inviable”, afegeix aquesta font.

Un hotel comprat per 36 milions va acabar subhastat per només 21

Drago Capital va tractar de renegociar durant més d'un any el finançament de la seva matriu amb RBS, però el fracàs de les converses va portar Servifonia a presentar concurs de creditors el 27 de maig del 2010. L'hotel va acabar sent subhastat i adquirit per la cadena Bull Hotels per prop de 21,5 milions d'euros, cosa que va donar “diners suficients per pagar a RBS, principal creditor i al qual es devien encara gairebé 20 milions d'euros, i a la resta de proveïdors”, explica un dels participants en el procés.

Drago Mediterranean Holdings Coöperatief, no obstant això, va quedar atrapada sense possibilitat de recuperar els 14,1 milions aportats via crèdits participatius, a més d'altres conceptes. Això va portar el fons a mirar de recuperar una part dels diners intentant que el jutjat modifiqués la situació d'RBS com a creditor. “Drago argumentava que el banc era el seu soci i que controlava indirectament el 17% del fons”, expliquen fonts del cas. L'objectiu era que RBS passés a ser creditor subordinat, cosa que l'hagués obligat a assumir part de les pèrdues, de manera que s'haguessin reduït les de Drago. El jutge, però, va desestimar la petició i el fons holandès ha recorregut ara al Tribunal Suprem.

Les altres dues inversions de Pujol a Gran Canària van ser fetes a través de les societats instrumentals corresponents, l'únic accionista de les quals era Drago Mediterranean. Bahoruco Park “va adquirir un complex d'apartaments turístics” amb 64 unitats i 14 dúplex, segons el Registre Mercantil. La inversió pujava a gairebé 10 milions d'euros, dels quals una mica més de set van ser demanats a una entitat financera (en aquest cas no RBS) i la resta, assumits per Drago. Arquillo Resort, per part seva, va adquirir “un complex d'apartaments turístics amb 76 estudis” per prop de set milions d'euros, gairebé cinc d'ells aportats per un banc i la resta per Drago.

La inversora holandesa ha portat Royal Bank of Scotland al Suprem

Oleguer Pujol –administrador únic de totes dues societats– va posar l'explotació dels dos complexos turístics en mans del grup d'empreses Liberty Grupo Hotelero. Aquesta societat, malgrat això, aviat va començar a tenir problemes –va acabar presentant concurs de creditors– i va deixar de pagar les rendes compromeses, més d'un milió d'euros. Llavors Drago va posar el complex d'Arquillo en mans d'una altra empresa local, Los Porches, amb la qual va tenir el mateix problema i que també va acabar suspenent pagaments.

Davant la delicada situació de les seves inversions, Drago va vendre l'any passat 39 dels 64 apartaments de Bahoruco amb pèrdues molt importants. “El mercat ha castigat molt aquestes inversions”, explica una font coneixedora del cas. “Els preus estaven pels núvols el 2006 i ara s'han desplomat”, afegeix. Bahoruco va obtenir pels 39 apartaments 975.740 euros –28.000 euros de mitjana per cadascun–, menys d'una quarta part del que n'havia pagat.